Salvador Dalí va ser un reconegut pintor nascut el 1904 en Figueres (Catalunya) i mort en 1989 en la mateixa ciutat. Va estudiar en la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando en Madrid y la seua obra i pensament van pertànyer al moviment avantguardista del Surrealisme, on va destacar per les seues interpretacions del subconscient. El 1937, pintà el quadre Metamorfosis de Narciso (actualment exposat a la Tate Modern de Londres), inspirant-se en el mite d’aquest personatge en un intent de reflexionar sobre el narcisisme i les versions de l’ego humà1.
Segons el mite grec i la versió més extensa del poeta romà Ovidi, Narcís és fill del deu-riu Cèfis i de la nimfa Liríop. Des del seu naixement, Narcís va posseir una bellesa tal que se li va profetitzar que alcançaria a viure una llarga vida sempre i quan no arribara a conèixer la seua pròpia imatge reflectida. La seua gràcia el va condemnar a una personalitat arrogant, amb la que feia burla de tots aquells que s’enamoraren d’ell. Així, per exemple, aquest va ser el cas de la nimfa Eco, qui tenia la peculiaritat de repetir les últimes paraules que escoltava, tot degut a un càstig per part de la deessa Hera. Narcís, amb el seu encant, va enamorar a la nimfa a la qual va rebutjar quan li va confessar el seu amor i Eco, dolorida, es retirà al bosc, on va terminar esvaint-se, quedant solament la seua veu que resultà en el mite de l’eco a les muntanyes. Finalment, la deessa Nèmesis va observar l’egoisme del xic, a qui va sancionar fent que s’enamorara, aquesta vegada d’ell mateix, és a dir, del seu propi reflex. Aleshores, a la vora d’un riu al qual havia acudit per beure, es fascinà amb la seua pròpia imatge reflectida, romanent obsessionat fins que va morir de fam com a resultat d’un amor impossible. A l’hora de la seua mort, el corp es va convertir en una bella flor, a la que se li va atribuir el nom de Narcís2.
Per altra banda, el Surrealisme va sorgir a Espanya en un context històric marcat per profunds canvis socials i polítics. Aquests van resultar en una societat que oscil·lava entre el període de postguerra després de la Primera Guerra Mundial i entre les tensions que derivarien més tard en la Guerra Civil. En efecte, durant les dècades dels anys 1920 i 1930, Espanya experimentava un canvi de pensament reflectit especialment en l’art, cosa que observem en totes las Avantguardes, no soles en el Surrealisme. Aquest va ser el moviment en el qual Dalí va tindre una gran aportació tant per les seues obres en sí, com per tot el pensament psicoanalític basat en les teories de Freud que impregna la seua obra, donant un rerefons oníric i amb profundització en l’inconscient. A més, l’autor incloïa temes en relació amb la situació del moment, expressant les sensacions d’un poble afectat per una dura crisi3.
En el quadre Metamorfosis de Narciso, l’autor interpreta el mite com una reflexió sobre la transformació, pròpiament esmentat en el títol de l’obra, el narcisisme i la fragilitat humana. El quadre, dividit en dos parts, tracta, per una banda, el moment en el que Narcís s’enamora de sí mateix al veure el seu reflex i, per altra, el moment de transformació en el que Narcís mor de fam i es converteix en la flor que apareix en el quadre4. L’elecció de Dalí d’aquest mite la podem considerar com una crítica a l’egoisme que certs poders van tindre, deixant a la població en una situació intermitent entre conflictes bèl·lics i períodes de postguerra. Per tant, la mort de Narcís també es podria entendre com a denúncia sobre la quantitat de morts que es van donar durant aquell moment històric. Ara, tenint en comte la situació en la qual el segle XX es trobava immers, Dalí deixa la possibilitat de renàixer de les cendres, com es troba representat en la flor de Narcís que torna a nàixer després de la mort del seu personatge.
Notes
1 Pedó, Priscila Martini, «Surrealismo e Salvador Dalí: reflexões de uma pesquisa», TFG Universidade Federal do Rio Grande do Sul. Instituto de letras, 21 d’abril de 2017.
2 Ubinha, Paulo de Tarso – Cassorla, Roosevelt Moíses Smeke, «Narciso: polimorfismo das versões e das interpretações psicanalíticas do mito», Estudos de Psicologia (Campinas), 20, 2003, 69-81.
3 McNeese, Tim, Salvador Dali: The great hispanic heritage, Estats Units, Infobase Publishing, 2006.
4 Barrios, Fernando – Maldonado, Helena – Serrato, Marina, Figuras de lo Un/Heimliche: Psicoanálisis con las artes, México, D. F., e-dicciones Justine, 2020.
Per citar aquesta entrada: Muñoz-Reja Vizcaíno, Claudia «Dalí i Narcís en el Surrealisme avantguardista», TriRec, https://trirec.blogs.uv.es/dali/, 10/12/2024 [Data de consulta].
in
