Moltes persones han pres al llarg de la història divinitats i criatures pròpies de la mitologia grecollatina per crear personatges de novel·les o pel·lícules. Un exemple d’aquest fet es troba en la sèrie de llibres anomenada The Chronicles of Narnia o, en català, Les Cròniques de Nàrnia. Aquesta sèrie literària, publicada per l’escriptor britànic Clive Staples Lewis entre els anys 1950 i 1956, conté un total de set llibres1. Aquests set llibres són de caràcter fantàstic i infantil. Per aquest motiu molts dels personatges que hi apareixen són animals o criatures fantàstiques pròpies de distintes mitologies. Un exemple és el personatge de Tumnus, que es tracta d’un faune, un ésser mitològic grecollatí.
En primer lloc, cal mencionar breument l’argument d’aquesta col·lecció literària. La història gira al voltant de quatre germans (anomenats Peter Pevensie, Susan Pevensie, Edmund Pevensie i Lucy Pevensie) que viuen tranquil·lament a Londres, però amb l’esclat de la Segona Guerra Mundial són enviats a casa del professor Digory Kirke. Mentre estan allí, per tal de no avorrir-se, decideixen jugar a l’amagatall i la més xicoteta dels germans, Lucy, utilitza com a amagatall un gran armari. Aquesta, va endinsant-se dins l’armari fins que apareix en un bosc completament nevat. Així, arriba a un món fantàstic anomenat Nàrnia. Açò ho contarà els seus germans i tots acabaran entrant-hi i esbrinant el meravellós món de Nàrnia, on viuen grans aventures plasmades als set llibres que formen aquesta saga.
Tanmateix, cal centrar-nos en el primer llibre publicat, Les cròniques de Nàrnia: el Lleó, la Bruixa i l’Armari2. En aquest llibre, Lucy Pevensie descobreix Nàrnia i un dels primers personatges amb qui es troba és Tumnus, un faune. L’elecció d’aquesta criatura mitològica per part de C. S. Lewis és principalment a causa d’una espècie de somni en què l’autor veia la imatge d’un faune transportant regals en un escenari totalment nevat. A partir d’ací, a l’autor se li van anar acudint imatges d’altres éssers mitològics de distintes cultures i va començar a crear el món fantàstic de Nàrnia3. Així doncs, aquest seria un dels principals motius de la presència d’un faune en aquesta col·lecció literària. No obstant, C. S. Lewis des de ben menut s’havia interessat per la literatura antiga, sobretot, aquella relacionada amb els mites i llegendes. De fet, aquesta passió el va dur a estudiar filosofia, literatura clàssica i medieval a la Universitat d’Òxford. Per tant, aquest interès pels mites i llegendes, pot ser un altre motiu que va portar l’autor a utilitzar un faune com a un personatge dels seus llibres4.
Pel que fa el faune que Lucy es troba quan entra a l’armari, cal dir que aquest porta un paraigua obert de color blanc a una a mà, mentre que amb l’altre braç sosté paquets de paper d’embalatge. També porta al coll una bufanda roja, de fet, és l’única peça de roba que vist. Però, el que més sorprèn Lucy Pevensie és que Tumnus sembla ser un ésser meitat humà i meitat boc, de fet al llibre és descrit de la següent manera: «De la cintura cap amunt era com un home, però les seves cames tenien la forma de les potes dels bocs (cobertes de llustrosos pèls negres), i en comptes de peus tenia peülles»5. A més a més, al cap té un tret característic de les cabres, dues banyes («i entre els cabells sobresortien dues banyetes, una a cada costat del front»)6. Es tracta doncs d’un faune, un ésser mitològic del bosc. Ara bé, aquest personatge secundari, Tumnus, resulta ser una espècie de recreació de l’antic déu romà, Faune7.
Segons la mitologia grecollatina, el déu Faune era el protector dels pastors i ramats, fet que el va portar a ser identificat amb el déu grec anomenat Pan. Pan, segons la mitologia grega, té un aspecte de meitat home i meitat boc, i és el déu dels pastors i els ramats. És una divinitat amb una gran activitat sexual ja que perseguia a nifes i joves per mantindre relacions sexuals amb elles i ells. Fins i tot, buscava plaer en si mateix8. No obstant això, cal centrar-nos en el déu Faune. Aquesta divinitat ha experimentat distintes transformacions. Inicialment era considerat com una divinitat, però va anar perdent progressivament aquest caràcter diví i es va acabar considerant com un dels primers reis (abans de la fundació de Roma) de la regió italiana del Laci. No obstant això, el caràcter diví de Faune es va mantindre mitjançant la seua multiplicació, van aparéixer més éssers anomenats faunes. Aquests faunes eren éssers dels boscos i els camps. Eren, doncs, els equivalents als sàtirs, uns éssers propis de la mitologia grega que es caracteritzaven per tindre un aspecte de boc a la part inferior del seu cos. A més, formaven part de la cort del rei Dionís i igual que Pan tenien un elevat desig sexual9. Aleshores, els faunes igual que els sàtirs tenien un aspecte d’home des dels malucs fins al cap i la part inferior dels seus cossos corresponien amb la d’un boc. També, tenien grans peüngles i, a més, dues banyes al cap. En resum, l’aspecte de Tumnus correspon amb l’atribuït al déu Faune i a la resta d’éssers anomenats faunes. Tanmateix, aquest adopta una personalitat amigable i inofensiva, contrària a l’actitud salvatge i amb elevat desig sexual del déu Faune o el seu equivalent hel·lènic, el déu Pan10.
En conclusió, C. S. Lewis no va dubtar en utilitzar el seu extens coneixement sobre la mitologia clàssica per crear distints personatges de Les Cròniques de Nàrnia, com el cas del faune Tumnus. Tanmateix, el món fantàstic de Nàrnia està format per molts éssers propis de la mitologia clàssica, del folklore nòrdic o fins i tot, de l’àrab. Per tant, C.S Lewis va plasmar als set llibres que formen Les Cròniques de Nàrnia, la seua passió i interés per les llegendes i mites fantàstics d’arreu el món.
Notes
1 Les novel·les que formen la sèrie de The Chronicles of Narnia, seguint l’ordre de publicació, són: The Lion, The witch and the Wardrobe (1950), Prince Caspian (1951), The Voyage of the Dawn Treader (1952), The Silver Chair (1953), The Horse and His Boy (1954), The Magician’s Nephew(1955) i The Last Battle (1956).
2 Editat en català per Estrella Polar (Grup 62).
3 Guadamillas Gómez, María Victoria, “El león, la bruja y el armario: recreaciones y fantasía en la narración infantil de C. S. Lewis”, Elos. Revista de literatura infantil e xuvenil, 2, 2015, 217-232 (pàg. 219).
4 Gutiérrez Bautista, Omar David, “Palabra creadora y visión poética del mundo. Los comienzos de la fantasía épica en C. S. Lewis”, Ocnos:Revista de Estudios sobre Lectura, 7, 2011, 29-42 (pàg. 30).
5 Lewis, C. S., Les cròniques de Nàrnia: el Lleó, la Bruixa i l’Armari , traducció de Jordi Arbonès, Estrella Polar (Grup 62), 2005, pàg. 18.
6 Ibídem, pàg. 19.
7 Fernández Izquierdo, Javier, La simbología cristiana en Las Crónicas de Narnia y en la adaptación televisiva de La Materia Oscura. Propuesta didáctica aplicada a la materia de Literatura Universal, TFM Universitat de Valladolid, 2019-2020, p.15.
8 Grimal, Pierre, Diccionario de mitología griega y romana, Barcelona, Paidos, 1981, sub voce ‘Pan’.
9 Grimal, Pierre, op. cit., sub voce ‘Sátiros’.
10 Grimal, Pierre, op. cit., sub voce ‘Fauno’.
Per citar aquesta entrada: Merin Alventosa, Miriam «El déu Faune al país de Nàrnia», TriRec, https://trirec.blogs.uv.es/narnia, 13/12/2024 [Data de consulta].
.
