Sergio Roger és un artista barceloní nascut a la capital catalana l’any 1982. Des que es va graduar a l’Acadèmia d’Art de Berlín, on va estudiar escultura, ha rebut múltiples premis i la seua obra ha format part de grans exposicions i fires arreu del món. A més, pel que fa a la seua visió artística, Sergio ha basat des d’un principi, el seu treball en la representació de civilitzacions antigues, especialment la grecoromana, ja que considera l’arqueologia com un camp d’estudi ple de ficció i de mitologia personal, atès que es va codificar i practicar per primera vegada al segle XIX, just en el punt àlgid del colonialisme. Així, va imposar una visió eurocèntrica a la nostra manera d’interpretar el passat1.
A les seues escultures, Sergio reinterpreta la iconografia romana a través de la utilització de materials tèxtils de primera qualitat, amb molts anys d’història, com ara el lli o la seda. D’esta manera l’artista fixa un nexe d’unió entre el llegat històric i la qualitat del material. En efecte, a la seua pàgina web podem trobar múltiples exemples que són prova del treball laboriós que es realitza, donant com a resultat una nova imatgeria que busca revisar el llegat clàssic2.
En aquest sentit, per exemple, a Cyrene, l’autor recrea a la nimfa Cirene en una escultura tèxtil feta a partir de lli en la que mostra el seu cos amb un aspecte deteriorat. Segons Pierre Grimal, Cirene és una nimfa de Tessàlia. Era filla d’Hipseu i Creüsa. Cirene portava una vida salvatge en els boscos del Pindó, protegint els ramats de les feres. A més, va tindre un fill amb Apol·lo, anomenat Aristeu, que va ser educat per les Hores i la Terra. No obstant això, convé recordar que la història de Cirene presenta múltiples variants3.
Pel que fa a la interpretació de l’obra de Roger, Cristina Sánchez Rojo ens parla sobre l’evolució de la iconografia clàssica fins a l’actualitat. Esta afirma que, tot i que de vegades es fa més present i d’altres menys, actualment seguim rebent milers de mostres d’esta imatgeria antiga que també pren com a referència Sergio Roger. Això s’explica perquè les arrels culturals arcaiques han modulat al llarg del temps la societat actual i, per tant, és necessari per als artistes fer un treball de retrospecció per comprendre l’actualitat. A més, el mite pot servir per a expressar de forma metafòrica les inquietuds i pensaments de l’artista4.
Un argument molt semblant el planteja María Dolores Dolores Gallardo López: el mite clàssic continua tenint vigència i actualitat, ja que amaga experiències bàsiques de l’ésser humà i utilitza personatges que funcionen com a arquetip i que reflectixen el seu comportament, de manera que gran part de la població es pot veure representada. No obstant això, s’afirma que l’obra del pintor i l’escultor, quan s’ha basat en el mite, ha quedat invisibilitzada en moltes ocasions. Per això, se citen diversos exemples, com ara Delia Piccirilli, Picasso, Dalí o A. Fenosa, el qual va fer servir les figures de Prometeu i Ulisses per relacionar-les amb la seua experiència com a exiliat per la Guerra Civil5.
Per concloure, podem afirmar que Sergio Roger decidix redefinir l’art clàssic d’esta manera que hem explicat anteriorment perquè es proposa fer un exercici de crítica i revisió de la visió eurocentrista que ha quedat imposada gràcies, en part, a la història i l’arqueologia mediterrània. Amb les seues escultures tèxtils, reflexiona sobre la fragilitat de les seues obres i les narratives culturals del passat. Així doncs, hi ha transcendit la idea de la puresa, durabilitat i perfecció de tota la iconografia clàssica. Aquesta idea, mal interpretada, pot esdevindre molt perillosa. Per aquest motiu, l’autor empra materials fràgils i, fins i tot, deteriorats, però que alhora mantenen un estret vincle amb el Mediterrani. En definitiva, la seua obra és un diàleg entre l’artesania ancestral i la reinterpretació moderna, un homenatge a la història que ens anima a qüestionar-la6.
Notes
1 Roger, Sergio, «About», Sergio Roger, https://www.sergioroger.com/, [28/11/24].
2 Ídem.
3 Grimal, Pierre, Diccionario de mitología griega y romana, Barcelona, Paidós, 1981, sub voce ‘Cirene’.
4 Rojo Sánchez, Cristina, La presencia de la iconografía clásica en la actualidad, Universidad Complutense de Madrid, 2017-2018, 2-25.
5 López Gallardo, M. Dolores, La mitología clásica en la pintura y escultura a finales del siglo XX, Conferencia pronunciada en el IX Seminario de Iconografía clásica (Facultad de Geografia i Historia UCM), 6 de marzo del 2002.
6 Roger, Sergio, op. cit.
Per citar aquesta entrada: Adam Benavent, Andreu «Sergio Roger: escultura grecoromana amb un toc contemporani», TriRec, https://trirec.blogs.uv.es/roger/, 11/12/2024 [Data de consulta].
.
