The Little Mermaid o, en català, La Sireneta és una pel·lícula d’animació dirigida per Ron Clements i John Musker, produïda per la companyia estatunidenca Walt Disney Company i estrenada per primera vegada als cinemes d’EUA l’any 1989. Tanmateix, aquesta pel·lícula infantil d’animació està basada en la novel·la Den lille Havfrue de l’any 1837 de l’escriptor danés Hans Christian Andersen.
En primer lloc, cal explicar breument que aquest film narra la història d’una jove sirena anomenada Ariel. Ariel és la filla del rei del mar, Tritó, i, encara que el seu pare li té estrictament prohibit eixir a la superfície, Ariel somia en viure fora la mar i conèixer els humans. Tot canvia, quan un dia, la jove sirena s’enamora d’Eric, un jove príncep. Ariel, per aconseguir eixir a la superfície junt amb ell, fa un pacte amb la malvada bruixa de mar Úrsula, la qual li fica un preu molt alt per aconseguir trobar-se amb el seu estimat humà. No obstant tot açò, el personatge que volem destacar i focalitzar ara és el pare de la protagonista, el rei Tritó. Aquest és el rei dels mars i viu en un palau davall la mar on s’encarrega que totes les criatures marines estiguen segures, entre elles les sirenes i tritons. A més, aquest és pare d’un total de set sirenes, la més jove de les quals és Ariel, la protagonista en aquesta història1.
Tanmateix, no és casualitat que al rei dels mars li diguen en aquesta pel·lícula Tritó, ja que segons la mitologia grega, Tritó va ser uns dels múltiples fills que va tindre el déu Posidó2. De fet, el déu Tritó és descrit com un ésser amb la part superior del cos en forma d’home i a la part inferior té una cua de peix en compte de cames. Podríem dir, per tant, que és la versió en home d’una sirena. No obstant, en la mitologia, el nom de Tritó no sols se li atribueix a aquesta divinitat, sinó a totes les criatures marines que tenen una aparença masculina en la part superior del seu cos i una cua de peix a la part inferior. És a dir, tots els éssers que comparteixen l’aspecte amb el déu Tritó són anomenats tritons, i aquests formen part de la cort del déu de la Mar i pare de Tritó, Posidó. A més de tenir aquest aspecte, Tritó regnava sobre la Mar i era casat amb Amfitrite, que era doncs la reina del Mar i també una Nereida3. Així doncs, Tritó és una divinitat marina que principalment es considera que vivia al fons del mar al costat dels seus pares i una germana anomenada Rode4. Ara bé, la tradició més antiga considera aquest personatge com la deïtat de Tritonis, un llac ubicat a la regió de Líbia. Seguint aquesta tradició, Tritó, com a déu d’aquest llac, va tenir una filla anomenada Pal·las (encara que també es considera que una sacerdotessa d’Atena, anomenada Tristea, va ser la seua filla). A més a més, Tritó va ser partícip en l’expedició dels Argonautes5. Va ajudar aquests, dient-los el camí que havien de seguir per arribar al Mediterrani. També hi ha una llegenda local a l’antiga ciutat de Tànagra on apareix Tritó. Aquesta llegenda narra que Tritó va atacar a unes dones que nadaven a un llac durant una festa en honor a Dionís. Aquest déu va escoltar els crits d’auxili d’aquestes i Tritó va haver de fugir. Tanmateix, també es conta que aquesta divinitat marina va ser morta a mans del déu Dionís després que aquesta es quedara adormit a la vora del llac. Finalment, cal destacar que aquest déu marí era representat tocant una clòtxina6.
Per tant, tenim una idea de qui i com era la divinitat anomenada Tritó, però ara cal analitzar com és aquesta representada en aquesta pel·lícula d’animació. En primer lloc, podem observar que, en la pel·lícula, el personatge de Tritó té un aspecte d’home a la part superior del seu cos mentre que en la part inferior disposa d’una cua de peix de color blau. Aleshores, la seua aparença coincideix amb la atribuïda tradicionalment a la divinitat marina, Tritó. En segon lloc, a l’inici del film veiem un vaixell on els mariners canten una cançó sobre sirenes i un d’ells li diu al príncep Eric: “El vent fort i la mar en calma, el rei Tritó ha d’estar de bon humor”. Seguidament, el príncep Eric pregunta, curiós, qui és Tritó i un altre mariner li respon: “El sobirà del regne de les sirenes, xaval, tot bon marí sap qui és”7. Aleshores, observem que els mariners creuen en un ésser anomenat Tritó que regna i controla la mar. Per tant, el rei Tritó en aquest film té la capacitat de controlar el mar i crear tronades o calmar-les. A més de regnar sobre les sirenes i tritons que habiten la mar.
Després d’aquesta escena, l’acció passa a desenvolupar-se en un palau daurat davall la mar. On molts tritons i sirenes acudeixen a veure una mena d’espectacle, quan de sobte apareix el rei Tritó muntat en una gran clòtxina arrastrada per dos dofins i sostenint en una de les seues mans un trident daurat. Ara bé, aquest trident és originàriament l’arma que representa Posidó. El déu de la mar utilitzava aquesta arma no sols per controlar les ones de la mar, sinó que també podia provocar una mena de terratrèmols amb un colp de trident. Per tant, podem apreciar que en aquest film el rei Tritó posseeix el trident de son pare8.
En conclusió, el personatge de tritó en aquest film de l’any 1989 és una barreja entre el poderós déu de la Mar, Posidó, i el seu fill mític anomenat Tritó. Aquest conté trets característics de la divinitat marina, Tritó, com el seu aspecte. No obstant això, també posseeix habilitats (controlar les ones de la mar) i objectes (el trident) que són propis de Posidó. Així doncs, aquest personatge d’animació ens recorda aquests dos personatges de l’extensa mitologia grecollatina.
Notes
1 Musker, John, & Clements, Ron (Direcció) (1989). The Little Mermaid [Pel·lícula]. Walt Disney Pictures.
2 Castaño Blanco, Antonio, “Desmontando a Poseidón. Tratamiento de la figura del Dios del Mar en el cine, la televisión y la literatura, y sus implicaciones didácticas en la enseñanza de la lectura y la escritura”, Puertas a la lectura, 23, 2011, 104-118 (pàg. 111).
3 Amfitrite és una de les múltiples Nereides que reconeix la mitologia grecollatina. Aquestes eren filles de Nereu i Doris i eren unes divinitats marines que vivien davall la mar al palau del seu pare. Grimal, Pierre, Diccionario de mitología griega y romana, Barcelona, Paidos, 1981, sub voce ‘Anfitrite’.
4 Rode era filla de Amfitrite i Posidó, i per tant, germana de Tritó. Seguint aquesta versió, es va casar posteriorment amb el déu Sol. Grimal, Pierre, op. cit., sub voce ‘Rode’.
5 Els Argonautes foren els mariners que viatjaren amb Jasó per tal de trobar el velló d’or. Grimal, Pierre, op. cit., sub voce ‘Argonautas’.
6 Grimal, Pierre, op. cit., sub voce ‘Tritón’.
7 Traducció del castellà al valencià de l’autora.
8 Grimal, Pierre, op. cit., sub voce ‘Poseidón’.
Per citar aquesta entrada: Merin Alventosa, Miriam «Un dels fills de Posidó a La sireneta», TriRec, https://trirec.blogs.uv.es/trito, 11/12/2024 [Data de consulta].
.
