Bring Me The Horizon és una banda britànica de música formada l’any 2004. Actualment està formada pel cantant Oliver Sykes, el guitarrista Lee Malia, el baixista Matt Kean, el bateria Matt Nicholls i el teclista Jordan Fish. Els gèneres sobre els quals versa la seua música són diversos, emergent en el deathcore, passant pel metalcore i més recentment pel rock. En l’actualitat han publicat sis àlbums d’estudi i dos EP1. L’any 2019, la cançó Mantra del seu àlbum Amo els va donar una nominació als premis Grammy per millor cançó de rock2.
En el primer àlbum d’estudi de Bring Me The Horizon, trobem la cançó (I Used To Make Out With) Medusa3. Com el seu títol indica, la cançó fa referència a la gorgona. El mite de Medusa, segons Hesiode, conta que de les tres gorgones, posseïdores de poders sobrenaturals com convertir en pedra a aquell que les mirés als ulls, només Medusa era mortal. Posidó fou l’únic que s’uní amb Medusa i la deixà encinta. Perseu, obeint ordres de Polidectes i aconsellat per Atenea, fou qui assassinà la gorgona mentre dormia4.
Analitzant la lletra de la cançó, veiem que es compara la figura de Medusa amb la persona (abans) estimada. Per exemple, «Don’t worry, pretty, beauty is only skin deep», fa referència a com la bellesa és interior, però açò evidentment és ironia ja que el personatge de Medusa és descrit com un ésser horrible5. Al mateix temps, la xica a la que va dirigida la cançó deu ser una persona lletja, per fora i, possiblement, per dins. Açò es reafirma quan es diu «Your beauty is no more». A més a més, la lletra també descriu aspectes del mite de la gorgona. Així, per exemple, els versos que diuen «I should have known. Not to look into her eyes. I’m cast to stone. Her glare was my demise» esmenten el poder de la mirada petrificadora de Medusa. La cançó també parla del caràcter mortal de Medusa i de com acaba decapitada i en l’ègida d’Atenea en els darrers versos: «Decapitate her and bring her head to Athena. Unlike her sisters, she ain’t no deathless god».

Tant del mite de Medusa com d’aquesta comparació en la cançó entre el personatge i una dona, podem extreure el fet que el que envolta al personatge de la gorgona és misogínia. I es que el propi mite és en si misogin6. En la versió d’Ovidi, Medusa és víctima d’una violació, doncs Posidó manté relacions sexuals no consensuades amb ella i la deixa embarassada i a la seua sort. El seu destí, després de ser violada i ser considerada una despulla, és ser assassinada7.
En aquest sentit, en l’antiguitat grega i romana podem entreveure una mena de ‘cultura de la violació’. És a dir, en el mite de Medusa aquesta és violada, però açò era prou típic i comú en l’època. En la cultura grecollatina no existien lleis que penalitzaren la violació com a tal, ja que les dones no eren lliures per ‘consentir’. Les dones eren entregades als homes en matrimoni, de manera que no tenien lliure elecció i no existia com a tal el consentiment8. La violació estava normalitzada i, tot i que sí era vist com un acte negatiu, es veia més com un insult cap a la propietat de l’home que cap a la dona. Als mites, era comú veure escenes de violacions, però en comptes d’empatitzar amb les víctimes, com és el cas de Medusa, es desviava l’atenció cap a conductes masculines de poder9.
Altre aspecte que podem veure al mite de Medusa és la rivalitat entre dones encara existent avui. Abans esmentàvem la violació de Medusa, la qual Atenea culpa d’açò mateix. Ací es pot reflexionar com tant als mites com a la societat actual les dones de vegades sofreixen una mena de misogínia interioritzada i es menyspreen per buscar, inconscientment, l’acceptació masculina10. Veiem dones que culpen altres, com ocorre amb Medusa i Atenea, de la seua violació, i les consideren ‘fàcils’ o ‘indignes’: al mite és Atenea qui aconsella Perseu assassinar a la gorgona. Existeix un paral·lelisme entre el mite de Medusa i molts casos tant de violència sexual com d’altres. Per exemple, prostitutes, actrius, que per actuar o vestir d’una determinada manera són criticades per altres dones per diferenciar-se d’elles i ‘no ser eixe tipus de dona’.
El tractament que es fa a la cançó de les dones i la misogínia que pateix el personatge de Medusa és similar. Si ens parem a analitzar altres cançons de la mateixa època de la banda trobarem paraules com whore i bitch a sovint en les lletres de les seues cançons. L’escena del metal no és molt benvolent amb les dones. Aquestes són tractades com a objectes en les lletres de les seues cançons o demonitzades. Fins i tot les dones que volen formar part de l’escena es veuen forçades a acceptar aquesta misogínia existent o les ignoren11. El que ocorre molt a sovint és que les dones pertanyents a l’escena ‘metalera’ i d’altres que se’n deriven (emo, gòtica…) són més respectades entre els seus companys masculins si elles mateixa es presenten amb un estil masculinitzat. O bé si obeeixen les ‘lleis’ no escrites de l’escena i no presenten problemes. És a dir, es resignen a patir insults, discriminació, són apartades, entre d’altres discrimicacions12.
Podem concloure, aleshores, que la figura de la gorgona està envoltada d’una profunda misogínia. Tant el mite en si, com manifestacions i reinterpretacions posteriors. Medusa és una víctima d’una violació i a sovint una figura utilitzada per demonitzar les dones, perpetuada durant molt de temps, per exemple, en l’escena metal.
Notes
1 «Bring Me The Horizon», CrazyMinds, 17/09/2023, [02/11/2023].
2 Hill, J., «Ghost, Deafheaven, Bring Me The Horizon, More Nominated For 2019 Grammys», Revolver, 07/12/2018, [02/11/2023].
3 Bring Me The Horizon (2006). (I Used To Make Out With) Medusa. En Count Your Blessings. Visible Noise.
4 En les primeres versions, Medusa está desperta; en les versions posteriors ja estarà adormida. Grimal, Pierre, Diccionario de mitología griega y romana, Barcelona, Paidós Ibérica S.A., 1981, sub voce ‘Gorgona’.
5 Ídem.
6 Johnston, Elizabeth, «“Let Them Know That Men Did This”: Medusa, Rape, and Female Rivalry in Contemporary Film and Women’s Writing», en Chappell, J., Young, M. (eds), Bad Girls and Transgressive Women in Popular Television, Fiction, and Film., Palgrave Macmillan, Cham, 2017.
7 Vegeu també, en aquest mateix blog, González Jover, Ainhoa, «Medusa, tot un símbol feminista», TriRec, 15/11/2022.
8 Rabinowitz, Nancy Sorkin, «Greek Tragedy: A Rape Culture?», Eugesta, 1, 2011, 1-22.
9 Koutsopetrou, Sotiria. (2019). Rape and Rape Culture in the Ancient Greek Culture? Was rape “really” rape in Ancient Greece?, Master’s thesis, The University of Bergen.
10 Johnston, Elizabeth, op. cit.
11 Vasan, Sonia, «The Price of Rebellion: Gender Boundaries in the Death Metal Scene», Journal for Cultural Research, 3, 2011, 333-349.
12 Rosemary, Lucy Hill, Gender, Metal and the Media. Women Fans and the Gendered Experience of Music, Leeds, UK, Palgrave, 2016.
Per citar aquesta entrada: Sala Garcia, Ethan, «Medusa: misogínia, mite i música (Bring Me The Horizon)», TriRec, https://trirec.blogs.uv.es/horizon, 16/11/2023 [Data de consulta].
.

