Júlia Fullana Ballester
Shocking Blue fou un grup de rock holandès de La Haia, als Països Baixos. Robbie Van Leeuwen, el guitarrista, fou qui el va fundar al 1967 juntament amb Klaasje van der Wal, Cornelius van der Beek i la darrera incorporació de Mariska Veres (vocalista)1. A poc a poc, el grup anà llançant noves cançons que van tenir un èxit menor. Fou al 1969 quan van arribar al seu punt àlgid amb la cançó Venus2. La cançó de seguida es feu famosa i arribà al número 1 en diferents llistes d’èxits a tot el món i fins i tot ha estat versionada amb posterioritat (per exemple, pel grup Bananarama al 1986). Tot i el seu èxit, el grup no va ocultar que s’havien inspirat en cançons anteriors, com per exemple The Bajo Song del grup de folk nordamericà The Big 3 o en el famós riff de guitarra del principi de Pinball Wizard de The Who3.
És evident que tant el títol com els versos de la cançó fan referència a la deessa llatina Venus, també coneguda com Afrodita en la mitologia grega, que era la deessa de l’amor, la bellesa i la fecunditat. De la mitologia grecollatina conservem diverses llegendes sobre el seu naixement4, però una de les històries més conegudes en les que apareix la deessa és la que tracta de la seua participació en el Judici de Paris: aquest havent d’elegir entre quina de les tres deesses proposades era la més bella, va optar per Afrodita (per davant d’Hera i Atenea), perquè li va prometre la mà d’Helena, la dona més bella entre totes les gregues. A partir d’aquest moment, la divinitat queda lligada a la història de la Guerra de Troia, passant a ser una de les protectores dels troians5.

Més enllà de la referència mitològica, el significat de la cançó ha estat un tema de debat un tant complicat de resoldre. Per una banda, és evident que parla de la deessa ja que, al llarg de tota la lletra, s’observa com fa al·lusió a ella mitjançant figures retòriques com el símil (Black as the dark night she was) o la metàfora (Was burning like a silver flame). És probable que amb aquests versos (i altres com I’m your fire, at your desire) la cançó vulga fer referència o apel·lació a la Guerra de Troia i la destrucció de la ciutat per culpa del rapte d’Helena amb la necessària connivència de la deessa que va col·laborar amb Paris, el príncep troià. D’altra banda, cal tenir en compte que aquesta fou una de les primeres cançons que va cantar Mariska Veres6. En aquesta època no era comú veure que una veu femenina estiguera al front d’un grup de rock i això sembla ser just el que l’autor volia ressaltar sobre l’escenari7.
Pel que fa la composició de la cançó, aquesta va ser elaborada per Robbie Van Leeuwen, que sabia parlar anglès però, al no ser la seua primera llengua, es poden detectar nombrosos errors gramaticals8. Degut a aquestes errades, la cançó impossibilità que els espectadors tingueren la possibilitat desxifrar si tota la composició havia estat creada directament i explícitament per la cantant. Uns clars exemples que deixen al públic amb la sensació d’incertesa són la barreja de verbs en primera persona del singular, simulant que l’artista s’apropia del personatge (Well, I’m your Venus)9, i d’altres en tercera persona del singular, amb un to més distanciat (she’s got it o Venus was her name)10.
En conclusió, tot i les errades o la dificultat de comprendre el significat complet de la cançó, cal assenyalar que tant la deessa Venus com altres divinitats mitològiques han estat i són emprades per encapçalar títols de moltes composicions musicals. D’aquesta manera, s’observa com, al llarg de la història de la música, la mitologia i la cultura clàssica adquireixen una certa reputació dins de la nostra societat. En aquest sentit, convé recordar que la presència de Venus o Adfrodita en les composicions de rock adquireix una certa naturalesa des del moment en el que, com a divinitat de l’amor i la bellesa, encaixa en aquelles cançons el contingut de les quals és pròpiament amorós, cosa a la que deuria afegir-se que apel·lar a la mitologia grecollatina per il·lustrar aquestes cançons sembla aportar un to més culte i elevat11.
Notes
1 Woodyanders, «Shocking Blue – Biography», IMDb, [22/11/2021].
2 Imperdible, «Shocking Blue – Mucho más que ‘Venus’», Música imperdible, 05/01/2011, [22/11/2021].
3 Rodríguez, Raúl, “Shocking Blue. Venus”, La guitarra de las musas, 10/07/2015, [23/11/2021].
4 Cartwright, Mark, «Aphrodite», World History Enciclopedia, 24 de octubre 2018, [18/11/2021].
5 Grimal, Pierre, Diccionario de Mitología griega y romana, Barcelona, Paidós, 1981, sub voce ‘Afrodita’.
6 Imperdible, op. cit.
7 Zamora, Gustavo, «The shocking Blue», Rock en México, 10/09/2014, [23/11/2021].
8 Morenz, Emily, «I’m Your Venus: Lyrics and Meaning of The Shocking Blue/Bananarama #1», Groovy History, 24/11/2021
9 Villaverde, Guillermo, «Shocking Blue-Venus», Corazón de canción, 03/07/2017, [02/12/2021].
10 Ídem i Mae, Marta, «Mariska Veres», We are rock, 01/10/2016, [25/11/2021].
11 Álvarez Villalba, Joaquín, «La presencia de Afrodita y Eros en la música rock», Tejuelo, 2, 2008, 78-89.
Per citar aquesta entrada: Fullana Ballester, Júlia, «Shocking Blue. La deessa Venus en el món musical», TriRec, https://trirec.blogs.uv.es/venus, 20/12/2021, [Data de consulta].
.

