Alba Boví Felipe
Els Amics de les Arts és un grup de música folk-pop que es va formar l’any 2005 a Barcelona. En un primer moment, el grup es composava de 4 membres: Eduard Costa, Ferran Piqué, Joan Enric Barceló i Dani Alegret Ruiz. No obstant, des de finals de 2018, Eduard Costa ja no forma part de la banda1. Tenen un total de cinc discos: El senyal que esperaves (2020), Un estrany poder (2017), Només d’entrar hi ha sempre el dinosaure (2014), Bed & Breakfast (2009) i Espècies per catalogar (2012)2. En aquest últim disc és en el qual es troba la cançó que comentarem, L’affaire Sofia3:
Una parella lingüística, una oportunitat d’enterrar l’affaire Patrícia, fer dissabte emocional. Una estona en cada idioma, trenar una conversació, jo t’ensenyo, tu m’ensenyes i ens ensenyem tots dos. Ella era nascuda a Grècia, bressol de grans pensadors. De Parmènides a Sòcrates, d’Aristòtil a Plató. I jo que desconeixia tots aquells senyors estranys, me’ls imaginava amb barba i fotent gestos molt grans. Vaig provar d’impressionar-la fent un Google d’amagat: “Llull, Pujols, Ramon Sibiuda”. Cap dels tres li van sonar. Tot mostrant-me l’erotisme potencial del català, va dir: “Joan, vull que m’ensenyis a millorar el pronunciar”. I si haguessis vist com reia intentant dir cotó fluix, hagués dit “Despertaferro!” l’almogàver que hi ha en tu. Amic meu, si mai t’hi trobes no t’ho pensis ni un segon i que la filosofia ens ensenyi a veure el món. Em va preguntar en què creia mentre s’empassava el fum i entrant a una indie disco vaig citar, es veu, un tal Hume: “Només crec en el que veig jo i només us veig a vós”. (Quan començo amb formalismes és senyal que estic nerviós). Va dir: “La teva oratòria deixa molt a desitjar. Sovint val més un silenci. Sovint val més actuar”. I entomant aquella màxima amb el màxim de dignitat, jo vaig collir l’ego de terra i ella es va posar a ballar. I com ballava! Que tot de cop, el cercle es quadrava. I quan Song2 de Blur sonava, xiuxiuejant d’Epicur em parlava. Mentre pujàvem l’escala del seu pis, va deixar anar: “Ara tu tries la trama, tot flueix, deixa’t portar”. I vaig dir: “Fem de viure una festa, fem-ho abans de fer-nos grans que demà serà impossible, que demà ja serà tard”. I per un cop les paraules, l’exacta combinació, van esdevenir alquímia, van dissoldre la raó. Vaig descartar tots els dubtes plenament il·luminat quan li vaig veure tots els prismes: bé, bellesa i veritat. I amb Schopenhauer vam acabar en un afterhour. I tot parlant de Schopenhauer vam acabar en un afterhour. Un petó, ja era de dia, en un carreró del Born, feliçment, tot condemnant-nos a buscar l’etern retorn.

La cançó tracta la història entre un català i una grega molt interessada en la filosofia i aprendre català. El xic per impressionar-la a ella, intenta fer veure que sap de filosofia i comença la comparació amb els filòsofs. La relació que té aquesta cançó amb la cultura clàssica és l’aparició de diversos filòsofs del món antic en ella. Totes les referències filosòfiques es fan ja que, a banda de tindre una relació amb el significat de la cançó, un dels cantants del grup fou estudiant de Filosofia a la UAB.
En primer lloc, parla de Parmènides, un filòsof grec considerat un dels més importants dels Presocràtics i fundador de l’ontologia. Va nàixer l’any 540 a.n.e a Elea, una ciutat grega. Part de la seua aportació a la filosofia fou la diferència entre el Ser i el No-Ser. També negava el canvi, és a dir, el moviment només és una il·lusió4. Seguidament, trobem a Sòcrates, conegut per la seua famosa frase “Només sé que no sé res”. Nascut a Atenes (470 a.n.e), estava considerat un dels més grans filòsofs, sobretot per a la filosofia occidental. Sostenia que la maièutica era el mètode correcte per arribar a la veritat i va lluitar contra els sofistes, ja que la seua metodologia, basada en l’escepticisme i el relativisme, era totalment contrària a la de Sòcrates. Després, es parla d’Aristòtil (384 a.n.e). Aquest filòsof grec estava considerat com a pare de la metafísica (una branca de la filosofia que estudia els problemes centrals del pensament filosòfic, intenta descobrir les propietats, fonaments, etc., de la realitat). Va fundar el Liceu, una de les escoles més grans de Grècia, on donava classes de filosofia. Va tractar i investigar temes com: la teologia, la lògica, epistemologia, etc. També mencionen a Plató, del qual Sòcrates fou professor. Va nàixer aproximadament al 428 a.n.e i la seua filosofia era, principalment, la divisió del món en dues parts: el món que podem percebre pels sentits i el món de les idees. Així, amb el seu mètode, Plató també intenta trobar la veritat. Un altre filòsof clàssic que anomenen és Epicur. Aquest defensava l’hedonisme, és a dir, que per ser feliç cal acumular la major quantitat de plaer i reduir al màxim el dolor.
Des del meu punt de vista, l’aparició d’aquests filòsofs de l’època clàssica (a més dels altres d’èpoques diferents) és exemple per saber com actuar durant la nit que se’ls presenta als dos protagonistes de la cançó. És a dir, apliquen moltes de les filosofies d’aquests personatges per viure i aprofitar eixa nit. Per exemple, la part de la cançó en la qual parla d’Epicur (“I quan Song2 de Blur sonava, xiuxiuejant d’Epicur em parlava”8), fa referència a l’hedonisme, a disfrutar perquè és el que els farà feliços. Sobre tot, es pot entendre que apliquen conceptes filosòfics a les seues accions pel vers: Amic meu, si mai t’hi trobes no t’ho pensis ni un segon i que la filosofia ens ensenyi a veure el món5.
Al final de la cançó també es parla de “l’etern retorn”, fent referència al concepte de Nietzsche. Aquest terme té una gran similitud amb el concepte de πάντα ῥεῖ6 del filòsof Heràclit, que també formava part dels presocràtics. L’etern retorn apareix per primer cop en la cosmologia de l’estoïcisme i planteja la repetició de la història de l’univers, el qual desapareixeria, es crearia i tornaria a desaparèixer per tornar a crear-se. El πάντα ῥεῖ té un significat molt paregut a l’etern retorn: Heràclit defensava que mai podries banyar-te dins del mateix riu perquè tot flueix i no existeix el canvi.
Per altra banda, es fa referència als valors més importants de la humanitat, com el bé, la bellesa i la veritat: Vaig descartar tots els dubtes plenament il·luminat quan li vaig veure tots els prismes: bé, bellesa i veritat8. Plató fou el primer filòsof en instaurar una triada de conceptes que fou assumida en segles posteriors. Encara que aquesta teoria coincidia amb la d’altres pensadors contemporanis de Plató, la seua destacava per ser la més precisa7. Una altra referència al món clàssic és la de l’oratòria a la novena estrofa: La teva oratòria deixa molt a desitjar, ja que l’oratòria va nàixer a Grècia.
Notes
1 Gran enciclopèdia catalana, «Discografia», 21/09/2020 – [04/11/20].
2 Els Amics de les Arts, [04/11/2020].
3 Els Amics de les Arts «Cançons i lletres: Espècies per catalogar, L’affaire Sofia», 2012, [03/11/2020]
4 Moltes de les referències i consultes dels filòsofs són d’apunts de 2n de Batxillerat d’Alba Boví Felipe i de https://www.ancient.eu/
5 Els Amics de les Arts «Cançons i lletres: Espècies per catalogar, L’affaire Sofia», 2012, [03/11/2020].
6 Πάντα ῥεῖ en grec, en català: “tot flueix”.
7 Vila, Rubén, «Verdad, bondad y belleza», La guia. Filosofía 14/02/2013 [03/11/2020].
Per citar aquesta entrada: Boví Felipe, Alba, «L’affaire Sofia d’Els Amics de les Arts», TriRec, https://trirec.blogs.uv.es/affaire-sofia 25/11/2020 [Data de consulta].
.

