The Amity Affliction és una banda de metalcore de Gympie (Queensland, Austràlia) formada l’any 2004. Està composada en l’actualitat per Ahren Stringer (baix, veus), Joel Birch (veus), Dan Brown (guitarra) i Joe Longobardi (bateria). El grup musical ha publicat huit àlbums d’estudi, sent el quart àlbum, Let The Ocean Take Me (2014), el més exitós per a la banda i el qual els va donar el segon número 1 en la llista d’àlbums d’ARIA1.
En aquest cas, ens fixem en el videoclip de la cançó Not Without My Ghosts de l’àlbum homònim de la banda, en el qual podem observar al començament que el vocalista Ahren Stringer és conduït en una mena de barca per un subjecte vestit amb una túnica amb caputxa que prem unes cadenes. Aquesta figura se’ns mostra amb uns ulls que no tenen iris. Finalment, Stringer és portat a un cementeri on es disposa a acomplir el seu descans etern2. Aquest personatge que apareix al vídeo està clarament inspirat en la figura de Caront de la mitologia grega. Caront és el barquer del món infernal que s’encarrega de portar les ànimes amb la seua barca a través dels pantans de l’Aqueront fins la riba contrària del riu dels morts. Com a intercanvi o abonament per aquest servei, els morts han de pagar-li un òbol3.
Caront és representat en la cultura grega com un home vell, de barba gris i vestit amb parracs4. És ací on veiem una variació en l’aparició al videoclip d’aquest personatge mític. El vestuari de Caront és versemblant, però sembla una versió més jove. A més a més, en compte de remar la barca, es prem d’unes cadenes, i és Caront qui prem d’aquestes, quan típicament en la cultura grega són les ànimes qui remen la barca que les porta a l’altra riba de l’Aqueront. Possiblement, les cadenes que es mostren al vídeo volen representar les cadenes que ens ‘lliguen’ al món dels vius. A més a més, el fet que aquest Caront no té iris als ulls, és a dir, que és cec, tal vegada vol fer reflexionar sobre el fet que la mort no distingeix entre les qualitats del ésser humans quan els ha de portar fins al seu destí. En definitiva, a la mort no li importa si s’és prim o gros, ric o pobre.
D’altra banda, parant atenció al mite de Caront, un tret que no podem ignorar és el pagament de l’òbol al barquer perquè aquest accedisca a transportar una ànima pel riu. Açò sembla que és oblidat al vídeo de la cançó, però aquest aspecte apareix a un altre videoclip de The Amity Affliction. En efecte, sí que veiem aquesta tradició al vídeo de la cançó I Bring The Weather With Me de The Amity Affliction. En aquest videoclip es mostra un funeral i es pot observar com la persona morta porta unes monedes als ulls. De fet, s’esmenta fins i tot a la lletra de la cançó: “Place the pennies on my eyes”5.
En aquest sentit, cal tenir en compte que a Grècia no hi ha referències en la literatura sobre Caront i el pagament de monedes fins a finals del segle V a. C. L’aparició de monedes depositades a la boca dels morts no estava necessàriament connectada amb aquest personatge i en moltes ocasions apareixia més d’una moneda com a una mena d’oferiment als déus6. Tot i això, la datació de les monedes depositades juntament amb els cadàvers es remunta al segle V a.C. a Grècia en el Peloponès7.
Malgrat que ha perviscut la tradició que se li pagava a Caront un òbol, a la literatura grega hi ha hagut variacions sobre el preu a pagar al barquer. A Les Granotes d’Aristòfanes, Heracles esmenta que cal pagar-li al barquer dos òbols8. Tot i la discussió literària, era més comuna la versió d’un òbol. Aquest preu tan ‘barat’ i ‘pobre’ simbolitzava la ‘pobresa de la mort’9. En altres paraules, que en vida es pot tindre riquesa, però quan es mor tothom té el mateix, tothom és ‘pobre’.
Com ja s’ha esmentat abans, posar monedes al costat dels morts en l’enterrament és una tradició que sorgí a l’antiga Grècia i no necessàriament estava relacionada amb el mite de Caront, però la costum de posar-les als ulls s’estengué a l’època romana i se sap que apareix també en altres regions d’Europa, Amèrica i fins i tot a Austràlia al segle XIX. Aquesta costum encara perviu en l’actualitat i s’utilitza per tancar els ulls del mort, afectat pel rigor mortis, i donar-li l’aparença de dormir plàcidament. A més a més, és comú des d’aleshores utilitzar penics10.
En conclusió, la figura de Caront ha influït fins l’actualitat perquè fins avui encara perviuen tradicions originades en l’antiga Grècia, potser per fer-li justícia al mite en alguns casos i en altres no, però el que queda clar és que el descans etern suscita un pensament que cal que els nostres morts descansen en pau amb una mena d’oferiment o pagament per a la vida després de la mort.
Notes
1 «The Amity Affliction», last.fm, 17/01/2023, [22/12/2023].
2 The Amity Affliction. (20/04/2023). The Amity Affliction «Not Without My Ghosts» ft. Phem (Official Music Video) [Video], YouTube.
3 Grimal, Pierre, Diccionario de mitología griega y romana, Paidós, 1981, sub voce ‘Caronte’.
4 Ídem.
5 The Amity Affliction (2016). I Bring The Weather With Me en This Could Be Heartbreak. Roadrunner Records.
6 Grinder-Hansen, Keld, «Charon’s Fee In Ancient Greece? — Some Remarks On A Well-Known Death Rite», en Fischer-Hansen, Tobias, Guldager, Pia, Lund, John, Nielsen, Marjatta i Rathje, Annette (eds.), Acta Hyperborea 3. Recent Danish Research in Classical Archaeology: Tradition and Renewal, Museum Tusculanum Press, 1991, 207-218.
7 Cattelain, Laureline, «Coins on the eyes: a brief analysis of selected examples», en Conejo Delgado, Noé (ed.), Il valore dei gesti e degli oggetti : monete e altri elementi in contesti funerary, All’Insegna del Giglio, 2023, 85-92.
8 Alföldy-Gäzdac, Ágnes i Gäzdac, Cristian, «“Who pays the Ferryman?” The Testimony of Ancient Sources on the Myth of Charon», Klio, 95, 2013, 285-314.
9 Stevens, Susan T., «Charon’s Obol and Other Coins in Ancient Funerary Practice», Phoenix, 3, 1991, 215-229.
10 Cattelain, Laureline, op. cit.
Per citar aquesta entrada: Sala Garcia, Ethan, «Caront i la tradició de les monedes funeràries (The Amity Affliction)», TriRec, https://trirec.blogs.uv.es/amity-affliction/, 23/01/2024 [Data de consulta].
.
