Home fire (Los desterrados en espanyol) és la setena novel·la de l’autora britànica-pakistanesa Kamila Shamsie i fou publicada per primera vegada el 15 d’agost de 2017 per l’editorial britànica Riverhead Books1. A Home fire, l’autora ofereix una provocativa adaptació de la tragèdia grega Antígona al context britànic actual. Per aquesta raó, entre altres, la novel·la fou merescudament guardonada amb el Man Booker Prize en 2017.
Antígona és la tercera obra de la trilogia d’Èdip (formada per Èdip rei, Èdip a Colonos i Antígona), escrita pel conegut dramaturg grec Sòfocles. Segons narra l’obra, Antígona retorna a Tebes després de la mort del seu pare, Èdip2, i viu amb la seua germana Ismene. Més avant, a la guerra dels set cabdills pel tro de Tebes, els germans d’Antígona, Eteòcles i Polinices, lluiten en bàndols contraris i acaben morint ambdós a mans de l’altre. Creont, rei de Tebes, ordena un enterrament digne per a Eteòcles, que havia defensat la ciutat, i prohibeix donar sepultura a Polinices, qui havia conformat l’exèrcit atacant. No obstant això, Antígona es nega a complir aquesta ordre i aboca un grapat de pols sobre el cos del seu germà. En conseqüència, és condemnada a mort, però acaba penjant-se en la cel·la i, Hemó, el seu promés i fill de Creont, se suïcida sobre el cadàver d’Antígona. Després d’aquests fets, l’esposa del rei, Eurídice, acaba suïcidant-se moguda per la desesperació3.
En la seva versió, Kamila Shamsie conta la història de tres germans britànics d’ascendència pakistanesa: la germana major, Isma (Ismene), i els bessons de 19 anys Parvaiz (Polinices) i Aneeka (Antígona). Quan Parvaiz s’uneix a l’ISIS i és assassinat, les seues germanes acaben relacionant-se amb el Ministre de l’Interior britànic, Karamat Lone (Creont), la família del qual està composta pel seu fill Eamonn (Hemó) i la seua dona Terry (Eurídice).

La idea per a aquesta novel·la va sorgir quan a l’autora li van proposar adaptar un clàssic teatral grec a un context més actual i, una vegada va llegir Antígona, va saber sobre que tractaria la seua reinterpretació:
I knew immediately that I wanted to connect it to a story that was very much in the news at the time, that of young British Muslims and their relationship with the British state4.
Vaig saber immediatament que volia connectar-la amb una història que estaguera freqüentment a les notícies: la dels joves musulmans britànics i la seua relació amb l’estat britànic5.
Així com a l’obra de Sòfocles, els personatges de Home fire serveixen per a exposar les qüestions més complexes de la humanitat. A més, la novel·la ens fa reflexionar sobre les similituds que segueixen existint entre la història d’Antígona i el context sociopolític del segle XXI. No obstant això, l’obra de Kamila Shamsie proposa un matís interessant, tot i que ella mateixa admet que no ho havia planejat: si bé és freqüent relacionar la Grècia i Roma antigues amb l’origen de la «civilització occidental», tanmateix, Kamila Shamsie aconsegueix connectar el mite clàssic amb les vivències d’una família paquistanesa que viu a Londres, connectant així orient i occident en l’actualitat6.
En efecte, Home fire tracta diversos temes polèmics entre els que destaquen el terrorisme i les minories. Kamila Shamsie confessa que resulta esgotador formar part d’una minoria que està tan demonitzada al món, en general, i on viu actualment (Londres), en particular. Per això, decideix denunciar aquesta discriminació a través de la seua obra7. Respecte al terrorisme, el personatge de Parvaiz representa els joves musulmans britànics que s’uneixen a l’ISIS atrets per la violència. El paral·lelisme entre Parvaiz i Polinices és evident: la versió pública mostra que són traïdors, mentre que en l’àmbit privat, hi ha algú que els estima prou per a jugar-se la vida per ells8.
Altre tema controvertit que trobem a l’obra és la misogínia. En Antígona, Creont tem ser superat per una dona, així com sofreix per la virilitat del seu fill Hemó. Així mateix, el personatge de Karamat Lone en Home fire encara va més enllà. Karamat està convençut que l’única raó que justifica l’amor del seu fill Eamonn per Aneeka és l’atracció sexual amb que les dones sedueixen els homes, no pas la seua intel·ligència o el seu caràcter. A més, la autora assegura que no volia introduir el tòpic que les dones musulmanes són sempre oprimides per la seua religió. La religió forma part de la vida d’Isma i Aneeka, però no totes les decisions que prenen estan basades en ella:
Yes, religion is one component of their lives but it isn’t everything. It’s not that everything they do is guided by religion9.
Sí, la religió és un component de les seues vides però no ho és tot. No és que tot el que fan estiga guiat per la religió.
En definitiva, Kamila Shamsie realitza un treball excel·lent al parlar sobre els problemes de la societat musulmana utilitzant com a punt de partida un text tan arrelat al «cànon occidental». D’aquesta manera, Home fire presenta una història que mostra un «xoc de civilitzacions» a través del mite clàssic10. És interessant com Kamila Shamsie reescriu la història d’Antígona i l’adapta a l’actualitat i, tot i que es denuncien problemes contemporanis com el terrorisme i la discriminació a l’Islam, ambdues obres plantegen la mateixa pregunta: estem disposats a fer tot-ho per amor, fins i tot si suposa la mort?
Notes
1 En castellà l’ha editat Malpaso traduït per Socorro Giménez.
2 Èdip sentència el seu propi desterrament de Tebes després d’adonar-se que havia realitzat incest amb sa mare Iocasta. La seua filla Antígona decideix acompanyar-lo i, una vegada mor Èdip, retorna a Tebes.
3 Grimal, Pierre, Diccionario de mitología griega y romana. Barcelona: Paidós, 1981, sub voce ‘Antígona’.
4 Heriyanto, Devina, «Interview: Kamila Shamsie talks about Home fire, minorities and terrorism», The Jakarta Post, 04/04/2018, [21/12/2020].
5 Totes les traduccions són de Lourdes Peret Colom.
6 McDonough, Christopher M., «Remaining Antigone for the Age of Extremism», Eidolon, 11/12/2017, [22/12/2020].
7 Heriyanto, Devina, op. cit.
8 McDonough, Christopher M., op. cit.
9 Ídem
10 Ho Davies, Peter, «An ‘Antigone’ for a Time of Terror», The New York Times, 29/07/2017, [23/12/2020].
Per citar aquesta entrada: Peret Colom, Lourdes, «Una Antígona moderna», TriRec, https://trirec.blogs.uv.es/antigona-moderna, 4/1/2021 [Data de consulta].
.

