The Simpsons va ser creat pel dibuixant estatunidenc Matt Groening i es va originar l’any 1987 com una sèrie de curtmetratges en el Tracey Ullman Show, programa de televisió emés per la FOX (Fox broadcasting company). A continuació, debutà com a especial de Nadal, el 17 de desembre de l’any 1989. Aquesta vegada es va expandir la duració fins als 30 minuts. A partir d’aquest primer episodi, la sèrie començà a emetre’s regularment des del gener de 1990. Actualment, segueix emetent-se i s’ha convertint d’aquesta manera en la sèrie de televisió d’animació que més temps s’ha emés en la història dels Estats Units. A més The Simpsons s’ha difós a una gran quantitat de països, sent una de les sèries d’animació més conegudes internacionalment.
La sèrie té lloc en la ciutat fictícia d’Springfield, Estats Units. Encara que a aquest país hi ha moltes ciutats anomenades d’aquesta forma, el creadors de la sèrie sempre han afirmat que es tracta d’una ciutat imaginària; per això, en cap moment de la sèrie es revela en quin estat del país es trobaria. The Simpsons és protagonitzada per una família amb aquest mateix cognom formada per un matrimoni (Homer i Marge Simpson), dos preadolescents (Bart i Lisa Simpson) i el bebè de la família (Maggie Simpson). A més s’introdueixen a cada episodi tots els veïns de la ciutat, des de xiquets de l’escola de Bart i Lisa, fins a l’alcalde, el propietari del supermercat, els veïns, els companys de a feina de Homer, etc.1
De les 31 temporades de que consta aquesta sèrie d’animació, ens centrarem en el 14é episodi de la 13a temporada, que porta per títol Tales from the Public Domain (‘Històries de domini públic’). Aquest episodi comença amb la família rebent una carta de la biblioteca d’Springfield comunicant que han de tornar un llibre anomenat “Clàssics infantils” que va traure Homer quan el primer fill va nàixer. Cal mencionar que el fill ara té 10 anys, cosa que afegeix a la situació una nota d’humor. Al llarg de l’episodi, Homer llegirà tres dels contes que apareixen al llibre. El primer de tots és una adaptació de l’Odissea, obra atribuïda al poeta grec anomenat Homer2. Els altres dos contes, encara que no els comentarem, són Joana d’Arc i Hamlet.
Al principi, quan Homer llig el títol, pareix confós ja que aquest diu “L’Odissea d’Homer”. En anglès, Odissea es diu Odyssey, que a la vegada és un tipus de cotxe (Honda Odyssey). Per això Homer es pregunta si la història tracta de quan ell mateix (que té el mateix nom que l’autor de l’Odissea) va llogar aquest cotxe. Per suposat, Lisa el corregeix dient-li que es tracta d’un relat èpic de l’antiga Grècia. A continuació, Homer comença a llegir el relat i l’escena passa de la casa dels Simpsons al món antic. En efecte, com es característic d’aquesta sèrie d’animació, quan algú conta una història normalment són els mateixos personatges d’Springfield els que adopten la forma de les diferents personalitats de la narració. En aquest cas, la història comença quan Odisseu, interpretat per Homer Simpson, arriba a les muralles de Troia i regala al rei dels troians el famós cavall de fusta. El rei de Troia és, en aquesta història, el veí dels Simpsons, Ned Flanders. Aquesta elecció és molt encertada donat el gran odi de Homer cap a Flanders en “la vida real” i que al seu torn, els troians i els grecs estan en guerra.
Al igual que al mite original, els grecs maten als troians gràcies al gran cavall de fusta:
Odysseus, thought up the ruse to get a body of men inside the walls of Troy. First, the Greeks all sailed off into the sunset leaving a mysterious offering to the Trojans of a gigantic wooden horse which in reality concealed a group of warriors within.3
Odisseu, ideà la trampa de ficar a una gran quantitat d’homes dins de les muralles de Troia. Primer, els grecs navegaren cap a on es pon el sol deixant una misteriosa ofrena als troians. Aquesta era un cavall de fusta que en realitat amagava dins un grup de guerrers.4

Una vegada acaben, un dels companys d’Odisseu li recorda que ha d’oferir un sacrifici animal als Déus. Odisseu en canvi diu que això és una barbàrie i que no ho farà, cosa que plena de ira a Zeus. En aquesta versió, Zeus és interpretat per l’alcalde de la ciutat. Això és una gran idea, no sols per que Zeus siga la major autoritat al igual que l’alcalde d’Springfield, sinó perquè podem observar que ambdós comparteixen la mateixa característica de anar-se’n amb totes les dones i enganyar a la seua parella.
Aleshores Dionís, interpretat per Barny (un personatge que quasi sempre apareix ebri), es presenta voluntari per castigar a Odisseu, agafant un llamp i llançant-lo a la Terra amb tanta mala sort que, sense voler, enfonsa l’Atlàntida, provocant altra vegada la ira de Zeus. Dionís es queixa i li pregunta què ha sigut del Zeus que es convertia en bou i aconseguia flirtejar amb dones (fent referència al mite del rapte de Europa). A continuació, Zeus demana ajuda a Posidó (interpretat pel capità de vaixells d’Springfield), el qual allunya a Odisseu d’un bufit i el porta direcció a les Crazy Islands(o ‘illes boges’). Quan estan apropant-se, escolten el cant de les sirenes, que en aquest relat, és una versió de la cançó de Barry Manilow Copacavana. A diferència de la història original, quan arriben es troben que les sirenes són completament horroroses i interpretades per les cunyades de Homer, a les quals ell odia completament.
L’escena canvia i ens trasllada a la casa d’Odisseu, on l’espera la seua dona, Penélope (interpretada per la dona de Homer Simpson: Marge). Ací, el fill dels dos, Telèmac (interpretat pel fill de Homer i Marge: Bart), li diu que es hora de casar-se altra vegada. Fidel al mite original, Penélope no vol i rebutja a tots els pretendents. A continuació, veiem en un mapa com Odisseu està arribant a Ítaca, però apareix la mà de Posidó que els allunya una altra vegada i els porta a l’illa de Circe. Aquesta, converteix als companys d’Odisseu en porcs amb un verí, però, a diferència del mite original, Odisseu se’ls menja. Això té sentit en el context de la sèrie, ja que Homer es caracteritza per ser un personatge molt glotó.
Finalment, Odisseu aconsegueix arribar a Ítaca, on Penélope l’ha estat esperant durant 20 anys. Quan aquest es troba a tots els pretendents a casa seua, els mata a tots amb una llança. Per acabar, i com es típic de Homer diàriament, diu que se’n va al bar de Moe. La ironia d’aquesta frase és que Odisseu s’havia menjat a Moe prèviament, quan aquest s’havia convertit en porc a l’illa de Circe. És ací on acaba el relat que llig Homer Simpson als seus fills i sense afegir res, comença a relatar el següent conte: Joana d’Arc.
Com tota paròdia, cal conèixer l’original per gaudir plenament de la sàtira i la ironia que implica la reelaboració paròdica. És per això que, potser, aquesta parodia del mite clàssic de la Odissea en The Simpsons pot no tenir massa sentit per al públic més jove que encara no s’ha endinsat en el món i cultura de la mitologia clàssica. Tanmateix, el cert és que això no impedeix a l’audiència gaudir d’aquesta part de l’episodi. En aquests sentit, per exemple, la manera d’elegir els protagonistes de la sèrie que interpreten a cada personatge del mite és un gran encert per part dels guionistes. Certament, té sentit que Posidó siga el capità de vaixells de la ciutat o que les sirenes siguen les germanes de Marge, perquè relacionant personatges amb característiques semblants, tothom entén perfectament allò que ocorre —inclús quan no es coneix el mite original. Fins i tot, pot servir per a que molta gent s’anime a aprendre sobre la mitologia clàssica. Finalment, la sàtira amb que es tracta el mite i les bromes i acudits, fan d’aquest fragment de l’episodi una gran paròdia molt ben trobada.
Notes
1 Lewis McNamee, Gregory, «The Simpsons», Encyclopædia Britannica, última actualització del 13/08/20 [3/12/20]
2 Informació treta de l’episodi número 14 de la temporada número 13 de la sèrie The Simpsons.
3 Cartwright, Mark, «Trojan war», Ancient History Encyclopedia, 22/03/18 [03/12/20].
4 Traducció de l’autora del treball.
Per citar aquesta entrada: Jiménez Casas, Eva, «Els Simpsons i l’Odissea d’Homer», TriRec, https://trirec.blogs.uv.es/simpsons-odissea, 29/12/2020 [Data de consulta].
.

