La coneguda sèrie A Game of Thrones (2011-2019) de la plataforma de streaming HBO, està basada (parcialment) en la saga de llibres A Song of Ice and Fire de l’autor nord-americà George R. R. Martin, qui va nàixer a New Jersey, EUA, a l’any 19481. La sèrie ens presenta un complex món medieval fictici al qual les estacions de l’any duren dècades, existeixen els dracs i la màgia forma part, en certa mesura, de la vida de les persones. La trama ens situa a Ponent, un món fictici format per set regnes que en el seu moment havien gaudit d’independència i ara es veuen sotmesos a una espècie de govern centralitzat degut al resultat d’una guerra. Aquesta peça audiovisual es caracteritza per rebre inspiració de fets històrics o mitològics per desenvolupar fortes escenes de violència i lluites pel poder per obtenir l’objectiu final de gairebé tots els personatges principals: governar Ponent ocupant el Tro de Ferro2.
Un dels personatges més importants durant les primeres temporades de la sèrie és Joffrey Baratheon. Es tracta del futur hereu de Ponent, és a dir, el fill del rei Robert Baratheon —qui va aconseguir aquest títol en lliurar una guerra i enderrocar la dinastia Targaryen (la qual havia tingut tradicionalment el govern de Ponent)— i la reina Cersei Lannister, filla de la casa Lannister, una de les més riques i poderoses dels Set Regnes. Això és a la teoria, ja que poc a poc es descobrirà que, en realitat, ni Joffrey ni cap dels seus germans (Tommen y Myrcella) són vertaders Baratheons, sinó que en realitat són el resultat d’una relació incestuosa de sa mare, Cersei, amb el seu propi germà, Jamie Lannister3.
Amb la mort del rei Robert, Joffrey iniciarà el seu mandat i la primera cosa que farà serà executar Ned Stark, qui tenia el poder sobre un dels regnes més grans de Ponent, el Nord, i amb la filla del qual anava a casar-se, donant així inici a la Guerra dels Tres Reis. El seu regnat, malgrat ser prou curt i vertiginós, estarà caracteritzat per un fort abús de poder i crueltat. Tot i que al principi serà prou controlat i manipulat pels adults del seu voltant (hem de recordar que no és més que un adolescent) anirà adquirint poder de manera progressiva i començarà a deixar entreveure la seua naturalesa sàdica i covard, de manera que serà un dels reis menys estimats de la història de Ponent4.
D’altra banda, Gaius Julius Caesar Augustus Germanicus, popularment conegut com Calígula, va ser emperador de Roma entre el 37 i el 41 D.C. Segons explica Suetoni a la seua obra historiogràfica Els Dotze Cèsars, l’emperador Calígula era un depravat mental, de moral corrupta i de naturalesa sàdica i violenta des de la infantesa. Suetoni ho resumeix anomenant-lo ‘monstre’ directament. Des de ben menut va estar envoltat de corrupció i excessos, a més de haver estat influenciat per la brutalitat d’actuació de l’emperador Tiberi, qui pràcticament es va encarregar de la seua criança. El regnat de Calígula va ser curt però tumultuós, ja que a inicis d’aquest, degut a patir una experiència propera a la mort, va entrar en un estat de paranoia que va fer que executés certes mesures, com dur a terme una sèrie de purgues (acabant fins i tot amb la vida de la seua primera dona), augmentar els impostos i confiscar propietats, a més de tenir comportaments estranys (com tractar de nombrar cònsol el seu cavall preferit). En definitiva, no va tindre un regnat popular, al menús segons la versió de Suetoni5.
Malgrat trobar nombroses similituds entre els dos que determinen la influència de la tradició històrica que va tenir l’emperador sobre el personatge fictici, son, en certa mesura, les diferencies que hi trobem allò que fan que destaque el particular sadisme de Joffrey que fa que als espectadors els resulte menys humà. A diferència de Calígula, Joffrey no presenta cap tipus de desig sexual, de manera que dona una sensació de distància entre ell i qualsevol humà (particularment en Game of Thrones, on les escenes de caràcter sexual són abundants) i, mentre la família de Calígula conspirava contra ell en secret per matar-lo i extirpar el seu poder, la mare de Joffrey es mostra sempre desitjosa d’ajudar-lo6.
D’aquesta manera, sols a simple vista podem observar certes similituds entre el personatge fictici del rei Joffrey Baratheon de la sèrie de HBO i l’emperador romà Caligula7. Ambdós, governants joves, destaquen per tenir comportaments sàdics i maquiavèl·lics, degut a que troben plaer en generar patiment a altres persones. Respecte a l’aparença, apreciem que acostumen a vestir d’armadura, com si fossin guerrers valents o governants forts amb l’objectiu d’emmascarar els seus fracassos militars. Els seus regnats van ser bastant impopulars i les seues morts van derivar d’aquest motiu, ja que no van ser considerats líders aptes. Un cop observats aquest paral·lelismes del seu comportament i caràcter, és bastant probable que el autor original de l’obra, George R. R. Martin, i, posteriorment els guionistes i productors de la sèrie s’inspiraren en la figura històrica de Calígula (particularment la presentada per Suetoni) per elaborar el personatge de Joffrey8.
Notes
1 Anón. Life and Times | George R.R. Martin, [20/10/2023].
2 Afanador, Luis Fernando. (2017). «Sobre el boom de Juego de tronos», Revista Universidad de Antioquía, 329, 64-67.
3 Cain, Sian. (2019). «Baddies in books: Joffrey Baratheon, King of Villains», The Guardian, [21/11/2023].
4 Arnold, Alexander (2016). Game of Thrones and Ancient Rome, Tesi doctoral, Union College – Schenectady.
5 Wasson, Donald L. (2011). «Caligula» World History Encyclopedia, [22/11/2023].
6 Arnold, Alexander, op. cit.
7 Schwentzel, Christian-Georges. (2019). «Ambition, greed and death: the Roman Roots of ‘Game of Thrones’», The Conversation, [22/11/2023].
8 Arnold, Alexander, op. cit.
Per citar aquesta entrada: Guillem Seco, Martina, «Joffrey Baratheon i l’emperador Calígula: els governants bojos», TriRec, https://trirec.blogs.uv.es/caligula, 5/12/2023 [Data de consulta].
.
