En l’actualitat podem trobar que molts dels anuncis publicitaris de perfums presenten un discurs al·legòric i arquetípic basat en les divinitats de la mitologia grega1. En particular, a continuació ens centrarem en l’espot publicitari del perfum femení de la marca Paco Rabanne, Olympéa2, que presenta reinterpretacions de figures mitològiques gregues. En efecte, aquest anunci conté un marc narratiu protagonitzat per una jove, l’aparença de la qual causa l’enamorament dels déus que resideixen al cim d’una muntanya amb temples grecs.
L’escena principal de l’espot presenta el lloc on arriba la jove per estar en contacte amb els déus grecs, açò fa al·lusió al mont Olimp i a l’acròpolis d’Atenes, és a dir, es presenta un espai ambientat en elements propis de l’arquitectura grecoromana (temples, columnes i arcs) i escultures de marbre pròpies de l’art clàssic que representen els déus que hi resideixen. De fet, ja amb el nom de la fragància ‘Olympéa’ podem apreciar dita referència al mont Olimp que evoca luxe i grandiositat3.
La protagonista de l’anunci és la model Luma Grothe, la qual podem relacionar amb la deessa grega de la bellesa i de l’amor, Afrodita, ja que ambdues són caracteritzades per la bellesa i sensualitat femenina que condueixen al poder de la seducció per enamorar a qualsevol home. A més, l’Afrodita de l’anunci arriba a aquest món acompanyada de dues xiques, que podrien identificar-se com les Hores, deesses de les estacions de l’any, i que segons la mitologia grega van ser les encarregades de portar a Afrodita al mont Olimp després del seu naixement4.

Un altre element que fa al·lusió a la cultura clàssica és el cotxe amb el qual la protagonista arriba al món dels déus, aparentment és un cotxe deportiu blanc modern, però presenta unes ales com si es tractara d’un Pegàs. Aquest animal mitològic es caracteritza per tindre un caràcter indomable i independent: aquesta mateixa personalitat es veu reflectida en l’actitud de la protagonista a mesura que es va endinsant en el temple dels déus mostrant seguretat en ella mateixa, sabent que tots els déus grecs li rendeixen culte per la seua bellesa.
El segon personatge més important que està present en l’anunci és la figura masculina5 amb aspecte d’ésser humà, però que pertany a aquest món, propi dels déus, perquè ha sigut considerat com un déu-heroi per haver guanyat el trofeu que es troba a la seua esquerra. D’aquesta manera el podem relacionar en els grans herois capaços de guanyar difícils combats en la mitologia grega com ara Aquil·les o Hèctor en la Ilíada. Fins i tot, es pot considerar com una representació del déu de la guerra, Ares, a qui, a més, se li ha atribuït la unió clandestina amb la deessa Afrodita6, la qual en l’anunci és reinterpretada per la protagonista. Tot i ser considerat un heroi que pot tindre a moltes dones darrere, s’interpreta que el poder tan seductor de la protagonista de l’anunci fa que fins i tot aquest tipus d’home es quede captivat per la bellesa que desprén. En relació a aquest personatge, podem destacar a les dues dones que apareixen en la mateixa escena fent-li un massatge i cuidant-lo, com si es tractara d’un déu. Així, doncs, aquestes dues dones fan al·lusió a la dona de Zeus, Hera, que amb un caràcter violent i venjatiu, demostrant gelosia, llancen gerrons de ceràmica per expressar la ràbia que senten quan s’adonen que l’home s’ha fixat en la protagonista de l’anunci i no en elles, que són les que estan adorant-lo. Aquesta referència a Hera, deessa del matrimoni i de la llar, simbolitza tots aquells passatges mitològics en els quals s’assabenta de les infidelitats del seu marit7.
Finalment, en l’última escena en la qual la protagonista entra en una piscina, apreciem dues referències a la cultura clàssica. D’una banda, la piscina ens recorda a les termes públiques que els romans i els grecs utilitzaven com a balnearis amb diferents sales que tenien diverses funcions8. D’altra banda, es representa el naixement d’Afrodita, que, segons Hesíode, va nàixer a les ones del mar, sent ja una jove adulta i atractiva. Precisamente aquesta es molt coneguda per la reinterpretat en la pintura de Botticelli El naixement de Venus9.
En definitiva, la intenció que té l’anunciant amb la reinterpretació de les figures mitològiques en l’espot televisiu és influir en la consciència del consumidor. És a dir, l’aroma d’un perfum no és fàcil de transmetre en una pantalla, de manera que l’anunciant ha d’aconseguir que el consumidor se senta identificat en la imatge que representa el perfum anunciat. Per tal d’aconseguir-ho, es transmet el missatge mitjançant escenes fantàstiques i irreals, en les quals els personatges estan dotats de característiques divines desitjables pels humans. Concretament, el missatge que es vol transmetre amb la reinterpretació de la protagonista reencarnada amb la deessa Afrodita és que fent l’ús del perfum Olympéa, una dona podrà arribar a sentir-se com una deessa grega al mont Olimp. Així doncs, adquirirà qualitats divines: serà capaç d’enamorar a qualsevol home, tindrà la personalitat alliberadora i independent com un Pegàs, demostrarà en tot moment poder i seguretat en ella mateixa i serà encantadora, jove, bella, sensual…10
No obstant això, l’Afrodita que veiem a l’anunci, és una model que compleix amb els cànons de bellesa establits per la societat occidental actual del segle XXI. Ara bé, l’Afrodita grega, creada abans de la nostra era, seria representada de la mateixa manera? Segurament no, ja que els grecs tenien un concepte de bellesa diferent del actual. Així, per exemple, aquests consideraven que allò més bell era la proporció, harmonia i simetria, cosa que es veu representada en el cànon de Policlet i el de Lisip. A més, s’interessaven tant per l’aparença física com pel coneixement intel·lectual. En canvi, en l’actualitat únicament s’atribueix el concepte de bellesa en una persona quan la seua aparença es presenta sense cap imperfecció (com arrugues, estries, sobrepès…) i, fins i tot, s’arriben a fer intervencions quirúrgiques per retocar el cos humà i fer-lo ‘més bell’11.
En conclusió, tant per als grecs com per a la societat del segle XXI, existeix el concepte de bellesa, de fet el veiem protagonitzat en l’anunci Olympéa per una model que reinterpreta el paper de la deessa Afrodita. Encara que aquest concepte sempre ha actuat com una convenció social, ha tingut una pervivència en la societat perquè s’ha anat reelaborant i compartint durant moltes generacions, cultures i societats diferents. Tot i això, és innegable l’evolució del seu significat al llarg del temps12.
Notes
1 Husillos García, Mª Luz, «Publicidad y mitología: su uso en el aula», Congreso Internacional “Imagines”. La Antigüedad en las Artes escénicas y visuales, 2008, págs. 791-798.
2 Espot televisiu de 42 segons, 2015, disponible a YouTube.
3 Vlahos, Cristos, «Mt. Olympus», World History Encyclopedia, 11/01/2017 [04/12/2023].
4 Grimal, Pierre, Diccionario de mitología griega y romana, Paidos, 1981, sub voce ‘Afrodita’.
5 Aquest personatge és el protagonista de l’espot publicitari televisiu de 45 segons del perfum masculí de Paco Rabanne Invictus, 2016, disponible a YouTube.
6 Grimal, Pierre, Diccionario de mitología griega y romana, Paidos, 1981, sub voce ‘Ares’.
7 Catwright, Mark, «Hera», World History Encyclopedia, 10/09/2012, [13/10/2023].
8 Catwright, Mark, «Termas romanas», World History Encyclopedia, 02/05/2013, [13/10/2023].
9 Grimal, Pierre, Diccionario de mitología griega y romana, Paidos, 1981, sub voce ‘Afrodita’.
10 Bernaldo de Quirós Lalinde, Elena, La mitología griega en la publicidad audiovisual de perfumes: los casos de Invictus y Olympéa, TFG, Universidad de Valladolid.
11 Heredia, Nicolás; Espejo, Gladys, «Historia de la belleza», Acta de Otorrinolaringología & Cirugía de Cabeza y Cuello, 1, vol. 37, 2009, 31-46.
12 Konstan, David, «El concepto de belleza en el mundo antiguo y su recepción en Occidente», Nova tellus, 1, vol. 30, 2012.
Per citar aquesta entrada: Belda Cano, Nerea, «Mitologia grega immersa en la publicitat de perfums», TriRec, https://trirec.blogs.uv.es/olympea, 4/12/2023 [Data de consulta].
.

