Fa un any, quan el brexit estava més fort que mai, un grup d’uns trenta diputats antieuropeístes del Partit Conservador s’encarregaven de pressionar al primer ministre britànic, Boris Johnson, a dur endavant la independència britànica respecte a la Unió Europea. Aquests diputats s’autoanomenaven ‘espartans’.
És molt curiós com grups d’extrema dreta glorifiquen tant la figura de l’antiga Lacònia. I és que la imatge de l’home espartà, musculós i guerrer, està molt lligada, no sols al concepte de nacionalisme modern, sinó també al de militarisme i supremacisme blanc. I aquesta nostàlgia, a més de per la llarga tradició mitològica espartana, és deguda a innumerables llibres i pel·lícules creades per acontentar un públic d’idees nacionalistes i conservadores i per a recordar altres èpoques, suposadament, més esplendoroses, sent la pel·lícula 300 (Zack Snyder, 2006) l’obra més coneguda.
La ciutat d’Esparta era coneguda en el món grec (i encara ho és gràcies a la cultura popular) pel seu exèrcit i pel seu marcat militarisme. A l’edat de set anys, els xiquets eren separats de les seues famílies per a viure en barracons i començar el seu entrenament militar, que s’enduria a l’edat dels 20 anys. Aquesta rigorosa i dura preparació física donava com a resultat hoplites molt ben entrenats i un dels exèrcits més coneguts del món antic1.
Segurament siga aquest marcat militarisme el que tant atrau als grups d’extrema dreta. Moviments com el de The Proud Boys als Estats Units, que opten per un supremacisme violent, es basen en la cultura espartana, pel que fa a la violència i a la xenofòbia, per tal de construir un model d’home militar que defense la pàtria que tant estimen. I és que als Estats Units la llibertat d’adquirir armes de foc és un tema que està en constant debat. Entre el 2016 i el 2017, als EUA es registraren més de 300.000 armes, quan la mitjana de la resta dels països americans se situava en unes 15.0002.
Els estatunidencs, sobretot la part de l’extrema dreta (però no només), defenen la llibertat armamentística amb l’argument del dret a la defensa pròpia. Però el militarisme i la idea de nació fortament militaritzada no acaba ací. I és que els EUA tenen l’exèrcit més gran del món, del qual se senten molt orgullosos. A més, la part més conservadora de la població, tant la dels Estats Units com arreu del món, busca sempre enfortir l’exèrcit. Aquesta idea de l’estat militar, en el qual l’exèrcit té un gran protagonisme, entronca amb la tradició d’Esparta, ciutat tan militarment forta, que no necessitava fer ús d’unes muralles defensives.

Però l’amor als espartans per part dels grups d’odi (anglicisme per Hate Groups) no es redueix als Estats Units. El moviment francés Génération Identitaire, que s’ha estès per tota Europa i els Estats Units, també ha agafat el símbol de la lambda espartana, lletra que duien els lacedemonis a l’escut (pel nom de la regió, Lacònia, en grec Λακωνία) com a consigna. Inspirats per la batalla de Leonidas a les Termopiles contra l’invasor Persa3, aquest grup d’ideologia xenòfoba, anti-immigratòria i racista es veu reflectit en els espartans. Per a ells, els immigrants són els invasors perses, mentre que ells són els 300 espartans que van anar a lluitar contra l’enemic4.
Tanmateix, l’herència espartana no es limita als grups d’odi o d’extrema dreta. La idea de la fortalesa física ha anat evolucionant a una nova forma de ‘guerrer’: l’esportista. I és que són incomptables els clubs d’esport anomenats ‘Sparta’ o ‘spartans’5. I la lambda, ha esdevingut un símbol mundialment reconegut, tant entre els clubs d’esport com en el pensament dels sectors més conservadors.
L’ús del passat amb una finalitat determinada no és quelcom nou, ja ho va fer Virgili a l’hora d’escriure l’Eneida i lligar, d’aquesta manera, la història de Roma amb Enees, un heroi Troià6. En aquest sentit, l’extrema dreta i els grups ultranacionalistes en general, sempre tendeixen a buscar un passat suposadament més gloriós en el qual recolzar-se7. La tendència, últimament, és utilitzar el passat grecoromà com a arma cultural i element diferenciador respecte a altres ètnies o cultures. El concepte d’europeisme o de ‘civilització occidental’ (si tal cosa existeix) s’ha unit al de cultura grecoromana, pensant que tant la civilització grega i la romana són el cor, la clau, per a un món més ‘pur’ i que, per tant, tot allò que no es pot lligar a Grècia o Roma, no és digne d’atenció.
Notes
1 Cartwright, Mark, «Sparta», Ancient History Enciclopedia, 28/5/2013, [16/11/2020].
2 Organització de les Nacions Unides, «Global Study on Firearms Trafficking 2020», United Nations Office on Drugs and Crime, maig 2020, pàg. 94.
3 Cartwright, Mark, «Battle of Thermopylae», Ancient History Enciclopedia, 16/04/2013, [18/11/2020].
4 Durie, Alexander, «At the heart of hate: inside France’s Identitarian movement», AreWeEurope, [18/11/2020].
5 No s’han de confondre amb altre clubs esportius que prenen un nom semblant però inspirat en Espartac, l’esclau romà que liderà una revolta contra Roma. Cole, Mike, «The Sparta fetish is a cultural cancer», The New Republic, 1/8/2019, [18/11/2020].
6 Cole, William, «The Aeneid», Ancient History Encyclopedia, 17/08/2014, [18/11/2020]
7 Pinkowski, Jen, «Hate groups love Ancient Greece and Rome. Scholars are pushing back», Undark, 27/05/2019, [18/11/2020]
Per citar aquesta entrada: Martorell i Briz, Roser, «Esparta i l’ultranacionalisme blanc», TriRec, https://trirec.blogs.uv.es/esparta-nacionalisme 26/11/2020 [Data de consulta].
.

