Circe és una novel·la de l’escriptora estadounidenca Madeline Miller, publicada el 10 d’abril del 2018 en Estats Units mentre que el 28 d’abril de 2019 es va publicar l’edició espanyola1. L’obra narra la història d’una fetillera que una vegada fou l’amant de l’astut Odisseu, l’heroi de l’Odissea. No obstant això, a la novel·la es mostra una perspectiva diferent d’aquest personatge, on es presenta el desig d’una dona de descobrir-se, superar-se i empoderar-se en un món dominant pels homes.
Circe no és la primera obra de l’autora que està inspirada en la mitologia clàssica. Madeline Miller ja va publicar l’any 2011 La cançó d’Aquil·les. Tanmateix, la pròpia autora assegura que ambdues novel·les són molt diferents:
With The song of Aquilles, I felt I was bringing to life a story that was hidden in the material already. With Circe, I was pushing back against the material, stripping out Odysseus’ voice, and giving Circe the chance to speak instead.
«Amb La cançó d’Aquil·les, sentia que estava tornant a la vida una història que estava oculta ja en el material. Amb Circe, estava pressionant contra el material, arrabassant-li la veu a Odisseu i donant-li a Circe l’oportunitat de parlar»2.
Respecte al personatge de Circe en el món grec, no hi ha ninguna obra dedicada exclusivament a la maga, sinó que és mencionada en passatges d’altres obres, en les que actua com una dona que fa servir la seua bellesa i poders per a manipular els homes. Les dues principals obres on apareix són l’Odissea i Argonàutiques. En l’Odissea, Odisseu i els seus mariners arriben a l’illa de Circe, la qual els acull en el seu palau i els convida a participar en un banquet. Els mariners accepten encantats, però un d’ells, Euríloc, és testimoni de com la maga converteix els mariners en animals, concretament porcs, i s’afanya a contar-li-ho a Odisseu. Aquest és ajudat per Hermes, qui li entrega una planta anomenada moly. Odisseu mescla la planta en la seua beguda i quan Circe tracta d’encantar-lo, ell l’amenaça amb matar-la, de manera que Circe és veu obligada a tornar els mariners a la seua forma original. Després d’un any a l’illa com amant de Circe, Odisseu i els mariners decideixen prosseguir el seu viatge3.

D’altra banda, Circe també té un paper secundari en la llegenda dels Argonautes. Segons l’epopeia Argonàutiques, d’Apoloni de Rodes, Jàson i els Argonautes4 s’embarquen en una expedició a la recerca del velló d’or a la Còlquide, prop del Mar Negre, amb la intenció de recuperar el tro de Yolcos, arrabassat pel germà de son pare5. En el viatge de retorn, el vaixell de Jàson atraca a l’illa d’Eea on Circe rep Medea6, la seua neboda. Circe purifica Jàson i Medea de la mort d’Apsirt i, una vegada purificats, nega l’hospitalitat a Jàson i es limita a mantenir una llarga conversació amb la seua neboda7.
No obstant això, en Circe, s’ha realitzat una reescriptura d’aquest personatge femení, tot i que la pròpia autora insisteix que únicament ha canviat el punt de vista en la història. En la novel·la de Miller, Circe té una infància difícil, ja que és menyspreada per la seua aparença i falta de poders i sofreix constants humiliacions per part dels seus germans. D’aquesta manera, sembla que Circe no presenta cap característica que la destine a ser una heroïna, fins que un dia realitza una acció extraordinària: alimenta Prometeu després d’haver sigut assotat pels déus de l’Olimp, el qual li parla a Circe per primera vegada sobre els humans, el primer que desperta la seua curiositat per aquestes criatures.
Més avant, Circe descobreix els pharmaka, plantes que utilitzarà al llarg de l’obra per fer màgia. Amb els poders atorgats per la planta, transforma Glauc en un déu marí i Escil·la en un monstre. Com a conseqüència, és expulsada a l’illa d’Eea i, tot i que sembla que Circe tractarà de retornar a l’Olimp amb son pare Helios i els seus germans, prompte s’adona que a l’illa no té que demostrar constantment la seua valia a ningú i de seguida s’adapta a l’illa, on es dedica a desenvolupar els poders dotats gràcies als pharmaka8.
Després de la publicació de la novel·la, un dels principals comentaris que ha rebut l’obra és que podria tractar-se d’una versió feminista d’un personatge clàssic que no tenia quasi rellevància al món clàssic. La pròpia autora va confirmar aquesta afirmació en una entrevista al diari El País: “La meua Circe és feminista”, ja que a l’obra homèrica no es profunditza en la seua vida, mentre que a Circe és la protagonista i la història està contada des de la seua perspectiva9. Ara es pot trobar una justificació als actes de la bruixa que són narrats a l’Odissea, que fins el moment sols eren presentats com el producte de la maldat d’una dona bella i poderosa. A l’obra de Miller, Circe té els seus motius per actuar com ho fa i prendre les decisions que pren, té una evolució realista al llarg de l’obra i es proposa desafiar els seus límits, fins que aconsegueix desenvolupar unes capacitats que horroritzen humans, déus i titans.
Notes
1 L’edició espanyola és d’Alianza Editorial. Sobre la novel·la, vegi’s Fernández Barroso, Olga, La reescritura del mito en Circe de Madeline Miller, TFG, Universitat Pompeu Fabra, 2019.
2 Blake Wiener, James, «Interview: Circe by Madeline Miller», Ancient History Encyclopedia, 09/05/2019 [27/11/2020]. Traducció de Lourdes Peret Colom.
3 Grimal, Pierre, Diccionario de mitología griega y romana. Barcelona: Paidós, 1981.
4 Així són coneguts els mariners que viatjaven amb Jàson al vaixell Argo.
5 Cartwright, Mark, «Jason and the Argonauts», Ancient History Encyclopedia, 21/07/2012 [27/11/2020].
6 Medea en Argonàutiques està enamorada de Jàson i l’ajuda a aconseguir el velló d’or. En la tragèdia Medea, escrita per Eurípides, és l’esposa de Jàson i mata els seus fills per venjar-se del seu espòs infidel.
7 Grimal, Pierre, et al. Diccionario de mitología griega y romana. Barcelona: Paidós, 1981.
8 Fernández Barroso, Olga. La reescritura del mito en Circe de Madeline Miller, TFG, Universitat Pompeu Fabra, 2019.
9 Lago, Eduardo, «Madeline Miller: “Mi Circe es feminista”», El País, 02/03/2019 [27/11/2020].
Per citar aquesta entrada: Peret Colom, Lourdes, «Circe: la maga feminista», TriRec, https://trirec.blogs.uv.es/circe-feminista 27/11/2020 [Data de consulta].
.

