La banda anglesa Florence and The Machine (popularment estilitzat com Florence + The Machine) està integrada principalment per la cantant Florence Welch i Isabella ‘Machine’ Summers. El conjunt, d’origen londinenc, combina pop barroc, folk pastoral i rock alternatiu. El grup va aconseguir l’èxit al Regne Unit amb el seu àlbum debut Lungs (2009) i creixé en popularitat fins aconseguir cinc nominacions als premis Grammy amb el seu tercer àlbum How Big, How Blue, How Beautiful (2015)1.
En el seu cinquè i darrer àlbum d’estudi, Dance Fever (2022), trobem la cançó Cassandra que, com el seu nom indica, fa referència al mite grec de Cassandra. En efecte, Cassandra, filla de Príam i Hécuba (reis de Troia), va ser oblidada pels seus pares al temple d’Apol·lo després d’una festa. Es diu que unes serps li lleparen els òrgans dels sentits i per aquest motiu va rebre el do de preveure el futur. Altra versió diu que el déu Apol·lo s’enamorà d’ella i li concedí aquest do. Tanmateix, com que Cassandra el rebutjà, el déu li escopí en la boca, condemnant-la a que ningú mai no cregués les seues prediccions2.
Si estudiem la lletra de la cançó, veurem com Welch es compara constantment amb la figura de Cassandra. Welch afirma que se sent com Cassandra perquè, abans de la pandèmia de Covid-19, solia «predir el futur» amb les seues cançons i àlbums, és a dir, que podia saber el que anava a passar. Es refereix al fet que, normalment, quan publicava un nou àlbum, ja sabia el que venia després: crítiques, concerts… Tot açò es va veure frustrat amb la pandèmia i es va veure reclosa a sa casa component cançons que «ningú anava a escoltar» i a «cantar per a ningú»3. Semblant a Cassandra, Welch havia sigut despullada de la seua capacitat de ‘preveure’ el futur. La lletra de la cançó ens clarifica les declaracions prèvies: «I used to see the future and now I see nothing. They cut out my eyes and sent me home packing». S’evidencia, també, la comparació amb Cassandra en versos com «Cryin’ like Cassandra, I used to tell the future, but they cut out my tongue»4.

D’altra banda, quan la cançó diu «Everything I thought I knew has fallen out of view. In this blindness that I’m condemned to»5, s’evidencia aquesta frustració que Welch sent, de nou, molt semblant a la de Cassandra, no només perquè ningú ‘crega’ les seues prediccions sinó, en el cas de Welch, perquè ja no sap què succeirà en el futur o si tindrà un públic. Açò transcendeix en la frustració general que tant ella com la població mundial sent amb la pandèmia i la quarantena: ningú sap (sabia) què succeiria, què vindria després6.
Welch ens porta una reflexió en segon pla amb la seua obra. Ella se sent frustrada per estar tancada a casa sense saber què serà del futur, com podrà ‘predir-lo’ ara. I aquesta sensació es pot extrapolar col·lectivament a l’arribada de la pandèmia de Covid-19. La gent ja no sap què va a ser de les seues vides o del món en el futur, cosa que fins i tot arriba a afectar mentalment aquelles persones més vulnerables. En aquest sentit, és cert que joves (i gent més propensa a agafar malalties mentals) han sigut els col·lectius més afectats en aquest àmbit7.
Però també podem extrapolar un altre aspecte d’aquesta cançó i àlbum de Florence + The Machine. Welch comenta que gran part de l’àlbum Dance Fever i inspiració d’aquest sorgeix durant la pandèmia8. I es que la pandèmia i, sobretot, la quarantena, van ser un temps de reclusió per a molts artistes que els va servir per reflexionar i explotar la seua capacitat creativa al màxim esplendor9. Una de tantes obres sorgides de la quarantena i pandèmia és el ja esmentat Dance Fever. Tanmateix, no va se l’única creació artística d’aquell temps: per citar un exemple més local, podem recordar el grup musical espanyol Stay Homas, sorgit de la quarantena10.
En definitiva, podem concloure que la cançó de Florence + The Machine ens mostra diversos aspectes tant positius com negatius: la incertesa sobre el futur que ens va portar (i potser encara ens porta) la pandèmia del covid-19, la frustració mental de la quarantena i, a més a més, la gran producció creativa que se’n va derivar.
Notes
1 «Florence + The Machine», CrazyMinds, 02/12/2020, [30/11/2023].
2 Grimal, Pierre, Diccionario de mitología griega y romana, Paidós, 1981, sub voce ‘Casandra’.
3 «Florence + The Machine – Dance Fever», X-Posure, Radio X, Global Radio; 2022.
4 Florence + The Machine (2022). Cassandra. En Dance Fever. Polydor.
5 Ídem.
6 Domínguez, Laura, Amador-Bedolla, Carlos, «El origen de COVID-19: lo que se sabe, lo que se supone y (muy poquito) sobre las teorías de complot», Educación Química, 31, 2020, 3-11.
7 Tizón, Jorge L., Ciurana, Ramón, Fernández-Alonso, María del Carmen, Buitrago, Francisco, «La salud mental de los jóvenes y la pandemia de la COVID-19: la parcialización y pixelación de la juventud», FMC, 29(4), 2022, 159-163.
8 «Florence + The Machine y la fiebre de bailar hasta morir», El Tiempo, 21/05/2022, [30/11/2023].
9 Pennesi, Karen, «What Does a Pandemic Sound Like? The Emergence of COVID Verbal Art», Anthropologica, 63, 2021, 1-15.
10 Ídem.
Per citar aquesta entrada: Sala Garcia, Ethan, «Florence + The Machine: el mite de Cassandra i la Covid-19», TriRec, https://trirec.blogs.uv.es/florence/, 11/12/2023 [Data de consulta].
.

