Stefani Joanne Angelina Germanotta, més coneguda com a Lady Gaga, és una cantant nord-americana nascuda a la ciutat de Nova York l’any 1986. Fins a l’actualitat l’artista ha llançat diversos àlbums des del seu salt a la fama, entre els quals destaquen cançons com Just Dance, Poker Face, Paparazzi o Alejandro. A més, és actriu, activista, compositora i ballarina. Així, la cantant ha assolit molt d’èxit i ha guanyat nombrosos premis musicals. Tot i això, en aquest treball ens centrarem en una cançó anomenada Venus, la qual forma part del seu tercer àlbum d’estudi, Artpop, llançat l’any 20111.
A la cançó, l’intèrpret fa un homenatge al desig i a l’amor a través de diversos motius grecollatins, com, per exemple: Let’s blast off to a new dimension In your bedroom, Venus («Enlairem-nos cap a una nova dimensió al teu dormitori, Venus»). En efecte, es menciona en repetides ocasions a la deessa Venus o Afrodita, de la qual Gaga se’n considera una deixebla: I can’t help the way I’m feeling, Goddess of love, please take me to your leader («No puc evitar el que estic sentint, deessa de l’amor, porta’m fins al teu líder, per favor»). En aquest sentit, Pierre Grimal defineix Afrodita com a la deessa de l’amor, assimilada a Roma amb l’antiga divinitat itàlica Venus. Convé recordar, pel que fa al naixement de Venus, que aquesta és filla d’Urà, els òrgans sexuals del qual van ser tallats per Crono, van caure al mar i la van engendrar. Després d’eixir del mar, aquesta va ser portada pels Zèfirs, fins a la costa de Xipre, on va ser acollida per les Hores, les quals la conduïren a l’Olimp2.
Cal tenir present que la música pop sempre ha estat molt unida amb l’antiguitat en general. No obstant això, a partir de la dècada de 1980, amb el sorgiment dels videoclips musicals, els cantants es reinventaren i incorporaren un gran element artístic a les seues produccions, però sempre amb una finalitat comercial, d’atraure a les masses. Tanmateix, allò que denominem cultura clàssica, no va desaparéixer, sinó que es va convertir en un recurs molt utilitzat pels grans exponents del pop. Madonna, Michael Jackson o The Bangles foren dels primers a adonar-se de la importància d’apropar-se als oients amb els seus videoclips a través de la utilització d’un imaginari conegut per la major part de la població, la cultura grecollatina. A més, l’Antiguitat també comporta una sèrie de valors elogiats per la cultura pop, com ara la bellesa canònica o la llibertat3.
Com explicàvem abans, Lady Gaga escull de nou un element clàssic com Venus amb un sentit. Així, doncs, la cançó i l’àlbum al qual pertany aquesta signifiquen un renàixer de l’artista, de la seua música, i de l’art en general. En aquest sentit, s’apel·la a la divinitat pel seu peculiar naixement, explicat anteriorment, i a més es recicla l’obra del Naixement de Venus de Botticelli en la portada de l’àlbum de l’artista. A més, la decisió d’incloure el motiu de la deessa de l’amor en l’obra, comporta un empoderament femení, eleva a l’autora, li atorga una rellevància i la situa com un objecte de veneració4.
Convé recordar que la percepció de Venus, ha anat canviant al llarg de la història. D’una banda, se l’ha concebut com a una divinitat plena de puresa, castedat, inassolible per a l’home mortal i perfecta. Contra això, també se l’ha considerat una deessa de l’amor pagà, sensual, desenfrenat, carnal i, en definitiva, més humà. Així per exemple, a la seua obra, Botticelli no pretén representar una Venus carnal i mortal, sinó un model més proper al que nomenem “Donna Angelicata”. D’aquesta manera, trobem una figura ideal, la bellesa de la qual supera tot el material per transcendir a l’espiritual5.
Per concloure, podem dir que Lady Gaga opta per parlar de Venus com una manera d’explorar el poder de l’amor, la bellesa i la sensualitat. En integrar aquesta figura mitològica en la seua cançó, Gaga s’endinsa en una reflexió sobre la importància de la bellesa no sols com un ideal superficial, sinó com un poder que pot influir en el destí i les emocions de les persones. En aquest sentit, Venus no és només un símbol d’amor, sinó també d’empoderament femení. Gaga crida a abraçar la sensualitat i a alliberar-se de les normes tradicionals, traslladant la figura de Venus a l’actualitat, utilitzant-la per transmetre el significat que ella ha triat i fent d’ella una metàfora. En conjunt, la cançó es converteix en una celebració de l’energia femenina, l’autoafirmació i l’exploració personal, temes que han sigut centrals en la carrera de l’artista.
Notes
1 Levy, M, «Lady Gaga», Encyclopedia Britannica https://www.britannica.com/biography/Lady-Gaga, [17/10/24]
2 Grimal, Pierre, Diccionario de mitología griega y romana, Barcelona, Paidós, 1981, sub voce ‘Afrodita’.
3 Bièvre-Perrin, Fabien, “Culture classique et culture pop dans les clips musicaux du XXIe siècle”, Antiquipop, 2022, [19/10/24].
4 Bièvre-Perrin, Fabien, op. cit.
5 Moreno Martínez, Sonia, “La representación de Venus en la pintura de Sandro Botticelli: dimensiones estéticas, simbólicas y culturales en el arte del Renacimiento”, Historias del Orbis Terrarum, 25, 2020, 99-101.
Per citar aquesta entrada: Adam Benavent, Andreu «Venus de Lady Gaga i la cultura clàssica», TriRec, https://trirec.blogs.uv.es/gaga/, 19/11/2024 [Data de consulta].
.
