La pel·lícula Call Me by Your Name de Luca Guadagnino (2017) és una adaptació cinematogràfica de la novel·la homònima d’André Aciman de 2007. El tema predominant d’este film són les relacions romàntiques, específicament les homosexuals, ja que tracta principalment la relació entre dos joves, Eliot i Oliver, a una casa d’estiu «en algun lloc al nord d’Itàlia». En este sentit, Eliot descobreix que li agraden els xics, especialment Oliver, cosa que influïx al llarg de tota la pel·lícula, perquè han de conviure junts1. Tot i haver sigut publicada l’any 2017, la pel·lícula està ambientada en la Itàlia de 1983, un any que reflectix una època de canvis importants per a l’audiència italiana2.
Entre d’altres, un dels motius grecoromans presents a la pel·lícula és la diferència d’edat en les relacions homosexuals. A la Grècia antiga, les parelles de pederàstia eren molt comuns entre hòmens, fins a tal punt que hi havia rols establerts per a cada persona de la relació: l’eromenos era un adolescent que es comprometia a establir una relació de pederàstia amb un adult, anomenat erastés. En aquest context, cada membre de la parella era categoritzat en masculí o femení basant-se en l’edat, sent el jove el considerat com a representant del rol assignat a la feminitat i l’adult a la masculinitat3.
Una de les fonts més interessants sobre el tema és l’obra El convit de Plató, en la qual un dels protagonistes, Pausànies, fa un discurs a on distingix entre una Afrodita Urània (que simbolitza l’amor celestial) i una Afrodita Pandemos (representant de l’amor comú). En este cas, Afrodita Urània feia referència a un amor exclusivament entre dos hòmens amb una clara diferència d’edat. A partir d’ací, passaren diversos segles fins que, a finals del segle XIX, sorgiren els anomenats uranistes. Estos personatges foren un grup no oficial de poetes que escrivien sobre l’Afrodita Urània, caracteritzada per la pederàstia. En els poemes, els uranistes feien al·lusió als jóvens grecs admirant la seua bellesa, cosa que podia derivar que abusaren d’ells4. D’esta manera, els poetes es recolzaven en el discurs de Pausànies de l’obra de Plató, perquè ell idealitzava l’amor entre un jove i un adult, així com ho faran ells5.
La reinterpretació d’este motiu grecoromà al film de Luca Guadagnino és notable pel que fa a la diferència d’edat entre els dos protagonistes hòmens. Elio, amb només 17 anys, establix una relació amb Oliver, que té al voltant de 30 anys. Guadagnino pareix no examinar millor el que implica este buit d’edat i més bé sembla justificar-lo amb els elements clàssics de la mateixa manera que ho feien els uranistes6. És més, directament sembla estar justificant les seues interpretacions abusives de la parella homosexual amb diferència d’edat mitjançant la cultura antiga de Grècia7.
Este fet es veu reforçat en comparació amb com la novel·la original fa servir els clàssics. Aciman fa referències grecoromanes per tal de posar en qüestió els rols de gènere i les pràctiques sexuals en les relacions entre persones del mateix sexe, mentre que Guadagnino fa una mena de reivindicació de la diferència d’edat d’estes relacions8. Així mateix, Guadagnino elimina per complet els temes filosòfics d’El convit de Plató presents a la novel·la d’Aciman i els substituïx per un relat estàtic i problemàtic que erotitza les dinàmiques de poder desigual de la pederàstia atenesa9.
D’altra banda, es veu com al llarg de la pel·lícula s’erotitza la figura del jove, equiparant-lo inclús amb objectes inanimats, com ara una escultura de bronze o una bresquilla10. L’autor de la pel·lícula intenta, més que reflexionar sobre estes relacions històriques, fer-les servir com a model estètic per als espectadors11. Un exemple d’açò seria la manera en què manté en els protagonistes els papers que prescriu la tradició clàssica a les relacions de pederàstia12.
En conclusió, Call Me by Your Name de Luca Guadagnino oferix una reinterpretació contemporània de la diferència d’edat en les relacions homosexuals, utilitzant elements de la tradició grecoromana per construir una narrativa que, si bé és estèticament atractiva, presenta una visió problemàtica de les dinàmiques de poder entre els seus protagonistes. A través de la relació entre Elio i Oliver, Guadagnino pareix justificar l’abisme generacional amb una idealització de l’amor, cosa que manca de l’anàlisi crítica que sí que apareix en la novel·la d’André Aciman. Mentre que Aciman fa referències a les qüestions filosòfiques de l’amor i la sexualitat, Guadagnino opta per una aproximació que erotitza la figura del jove, simbolitzant-lo a través d’objectes com l’escultura de bronze o la bresquilla, sense aprofundir en les implicacions ètiques que pot comportar aquesta representació. Així, la pel·lícula, en lloc d’explorar les complexitats de les relacions entre persones del mateix sexe, pareix reforçar estereotips i models tradicionals, cosa que posa en qüestió la seva contribució a una comprensió més profunda de les dinàmiques emocionals i socials en joc.
Notes
1 Eldon Stevens, Benjamin, «Call Me by Your Name ou la sensualité de l’antique», Antiquipop, 29 gener 2018 [30/10/2024]. Vegeu també, en aquest mateix blog, Navarro Assanova, Vanessa, «Call me by your name, representació o idealització?», TriRec, 26/11/2020.
2 Galt, Rosalind i Schoonover, Karl, «Untimely Desires, Historical Efflorescence, and Italy in Call Me by Your Name», Italian Culture, 37 (1), 2019, p. 74-75.
3 Gianelle, Z. J., Sympotic love?: classical reception in Call Me by Your Name [tesi de màster]. The University of Arizona, Departament d’Estudis Religiosos i Clàssics, 2019, p. 8-9.
4 Ibídem, p. 10.
5 Ibídem, p. 11-12.
6 Ibídem, p. 22.
7 Ibídem, p. 7.
8 Ibídem, p. 8.
9 Ibídem, p. 51-53.
10 Ibídem, p. 15.
11 Ibídem, p. 38.
12 Ibídem, p. 9.
Per citar aquesta entrada: Reig Galán, Rubén «Les referències clàssiques de Call Me by Your Name»,TriRec, https://trirec.blogs.uv.es/call-me, 19/11/2024 [Data de consulta].
.
