Ian Kirkpatrick és un artista contemporani i dissenyador canadenc que resideix actualment a Leeds (Anglaterra). Des de 2008 ha estat exposant les seues obres pertot arreu a Gran Bretanya i també internacionalment, havent exposat a ciutats com Rotterdam, Nova York, Berlin o Montreal1. Les seues obres, majoritàriament escultòriques i fetes a partir de materials d’ús quotidià, pretenen tractar temes de hui en dia i expressar-los mitjançant imatges, formes i colors que evoquen el passat, sobretot grec i egipci.
La seua primera escultura d’inspiració antiga va ser una caixa de cartó pintada amb pintura acrílica, anomenada The Fall of Icarus. Kirkpatrick va seguir una tècnica que seguirà utilitzant, posteriorment, per a la majoria de les seues obres: primerament, trenca una caixa de cartó i cada peça la pinta amb imatges que, d’alguna manera, evoquen la temàtica tractada a l’obra, en aquest cas, Ícar; i després, la rearma, donant-li d’aquesta manera, certa historicitat2 i recordant-nos a les reconstruccions que conservem actualment als museus, els fragments de les quals son molt evidents i fàcils de diferenciar. A altres de les seues obres, com Oedipus Rex o Medusa, l’escultura és en 2 dimensions en comptes de 3, ja que exposa les distintes peces sobre un fons pla, semblant una espècie d’objecte al qual no se li ha pogut tornar la forma tridimensional. A més, un dels trets que més destaquen de l’obra de l’artista canadenc és la utilització del negre i el taronja, recordant així, una vegada més, a la ceràmica grega de figures negres i roges.
Ara bé, al món antic, aquesta decoració quina funció tenia? La ceràmica era utilitzada molt sovint a la Grècia clàssica, ja que és una zona on l’argila abunda, i com que era un material barat, a totes les cases solia haver-hi una gran varietat d’àmfores, calzes, hídries, etc., totes amb funcions diferents, encara que amb una cosa en comú: que eren objectes que s’utilitzaven quotidianament (com vaixelles i recipients alimentaris) i que estaven decorats en la seua majoria, fet que provoca que hui en dia els considerem com objectes artístics, encara que a la seua època no ho eren3.
Tot i que hi ha més tipus de tècniques de decoració, com la ceràmica de Kamarés de l’illa de Creta, pintada amb motius relacionats amb la mar; o la geomètrica, decorada amb figures geomètriques; ens centrarem en analitzar la ceràmica de figures negres i la de figures roges, que son possiblement les tipologies més famoses per la seua popularitat durant l’època arcaica i clàssica4. Per una banda, la més antiga d’aquestes dues modalitats és la tècnica de figures negres amb fons rojos, apareguda a Corint a l’any 700 a. n. e. aproximadament, adoptada posteriorment per la gent de l’Àtica, regió en la que vivien els principals terrissers del Mediterrani. Les representacions més comuns d’aquesta tipologia eren de caràcter mitològic i religiós, social, bèl·lic i de pràctiques atlètiques entre altres5. Per altra banda, les decoracions amb figures roges i fons negre aparegueren per primera vegada a Atenes al voltant de l’any 530 a. n. e. i va reemplaçar la tècnica anterior a l’Àtica, ja que era més fàcil donar-li detall a les obres mitjançant línies negres pintades que rascant la pintura negra de les figures, permetent així, més realisme a les pintures. Els temes tractats a aquests vasos era diferent que a aquells decorats amb figures negres, ja que ara, eren majoritàriament escenes de la vida quotidiana atenenca i ja no eren representacions de divinitats o herois6.

Una vegada coneguem açò, cal tornar per analitzar l’obra i el context de Kirkpatrick. Una de les coses que pretén amb el seu art és vore fins quin punt els objectes quotidians —caixes de cartó pintades, per exemple— poden expressar aspectes de la societat actual, intentant així fer una analogia amb el passat, època en què simples recipients podien narrar històries i passatges famosos de la literatura contemporània. Les imatges antigues, segons ell, semblen misterioses i tenen un poder especial, i vol incorporar aquest a les seues obres amb imatges modernes re-imaginades des d’un punt de vista clàssic i, per tant, així fer la iconografia antiga rellevant per al pressent7.
Per altra part, un altre dels motius pels que tracta temes del passat a la seua obra és el seu propi interès per l’antiguitat i artistes que han utilitzat aquesta també com a model d’inspiració. Per últim, també va admetre a l’entrevista feta per Fabien Bièvre-Perrin, que l’art i l’arquitectura antiga tenen una sensació de perdurabilitat que l’art modern no té, i també que, paradoxalment, encara que ha aconseguit perdurar en el temps, percebem aquest art com a una cosa aliena a la nostra època, fet que li ha provocat —i seguirà provocant, segons esmenta— curiositat i inspiració per crear obres noves8.
Quan al seu context, encara que la major part de la seua inspiració recau en les civilitzacions del mediterrani oriental, no ha perdut les seues arrels americanes, inspirant-se molt en l’art de la tribu Haida, pròpia de la zona de Vancouver (on va créixer) i incorporant-hi també iconografia maia, inca i asteca en el seu treball. Ara bé, com ha arribat la inspiració grecoromana des de l’altra part de l’atlàntic fins al Canadà? Bé, doncs Kirkpatrick ha crescut baix la influència artística dels seues pares, amants del Renaixement, que va ser una època molt fortament influenciada per la cultura grecoromana i, a més, el que possiblement ha influenciat més l’artista és que ha treballat per a excavacions arqueològiques dissenyant els plànols, ja que la seua dona, Sara Perry, és arqueòloga a l’Orient Mitjà i el Pròxim Orient, on ha treballat en projectes a Çatalhöyük (Turquia) i Memphis (Egipte) entre altres9. Per tant, l’il·lustrador s’ha vist sempre envoltat per gent que l’ha introduït en el passat grecollatí, i d’aquesta forma, ha influenciat els interessos, gustos i, sobretot, la seua obra.
Notes
1 Kirkpatrick, Ian. «Bio», IanKirkpatrick.wordpress.com. [21/12/2020].
2 Bièvre-perrin, Fabien. «Ian Kirkpatrick’s composite Art: Antiquity made modern», Antiquipop. 06/07/2016 [21/12/2020].
3 Van der Crabben, Jan. «Greek vases: names, shapes and functions», Ancient History Encyclopedia. 02/08/2011 [21/12/2020].
4 Von Bothmer, D. «Greek Vase Painting: An Introduction», The Metropolitan Museum of Art Bulletin, 31(1), 1972, 3-9.
5 Cartwright, Mark. «Black Figure Pottery», Ancient History Encyclopedia. Modificat per última vegada 18/07/2012. [21/12/2020]
6 Montgomery, Heather. «Red-Figured Pottery», Ancient History Encyclopedia. Modificat per última vegada 07/09/2012 [21/12/2020].
7 Bièvre-Perrin, Fabien. Op. cit. [21/12/2020].
8 Ídem.
9 Ídem.
Per citar aquesta entrada: Fernández Gutiérrez, Alex, «Ian Kirkpatrick, ceràmica grega re-imaginada», TriRec, https://trirec.blogs.uv.es/kirkpatrick, 5/1/2021 [Data de consulta].
.

