Laura Sancho Belinchón
L’avantguardista francès de la moda del segle XX, Yves Saint Laurent, des de ben petit se’n apassionà. Més endavant, guanyà premis fins convertir-se en director de la casa Dior. Va ser als anys 60 quan tragué per primera vegada la seua col·lecció, aportant una gran revolució a la vestimenta femenina, ja que es decantà per un estil extravagant i també introduí una indumentària pragmàtica, útil per a tots els públics transformant els codis de vestimenta. Gràcies a aquest avanç, s’aconseguí l’aparició de peces de roba unisex, encara que poc a poc s’acostà més a l’alta costura i l’elegància. Als anys 70 aquest revolucionari s’introduí en el món dels perfums i és també en aquest moment quan en ell sorgeix gran interès per la mitologia clàssica. Aquest interès està lligat al sorgiment del classicisme que seguirà present fins la dècada dels 90 i continua en l’actualitat de la mà de nombrosos modistes, com ara Sonia Rykiel, Roy Halston, Walter Albini i Calvin Klein, creadors de productes que continuen provocant un gran escàndol entre els seus consumidors1.
Donat al context històric que l’envoltava, la decisió d’Yves Saint Laurent (YSL) d’exiliar-se per la seua condició sexual li aportà una visió més amplia i la idea de no estar marcat per certes convencions socials. Això desenvolupà en ell la passió per l’art i la mitologia grega i especialment, durant el seu viatge a Grècia li sorgí la idea de reinterpretar l’ideal clàssic masculí, els kouroi, a la seua nova fragància, creada junt al francès Pierre Bourdon. En efecte, el dissenyador va quedar impressionat per les enormes escultures gregues nues que pertanyen al segle VI a. C. (època arcaica) utilitzades en aquell moment per a marcar tombes, ofrenes, santuaris, representant sovint al déu Apol·lo, guerrers o lluitadors. Aquestes escultures compten amb un lleuger contrapposto que aporta naturalitat i, malgrat que estan construïdes de manera molt esquemàtica, hi predomina el símbol més viril, és a dir, els pectorals i abdominals2. En aquestes obres mestres destaquen els cabells trenats i arrissats, i en general un cos estilitzat i perfeccionat3. No obstant, aquesta reinterpretació no acaba aquí, ja que en el recipient del perfum també recau una pinzellada de l’antiga Grècia recordant a les columnes de marbre blanc amb les que estan construïts els temples grecs, disseny creat per Alain de Mourgues4.

En general, el que Yves Saint Laurent va fer és enriquir-se de paisatges llunyans per omplir la seua imaginació de nous projectes, donant lloc a nombroses col·leccions que fan referència a l’Índia, Xina, Rússia o Àfrica, destacant sempre Grècia, no sols en la gama dels perfums, sinó també en el món de la moda, ja que creà diversos vestits imitant la decoració dels gerros grecs5. La influència no sols va repercutir en les seues col·leccions, sinó que també s’il·lustra en la representació dels caps grecs retallats de perfil a mode de camafeus. Per tant, es por dir que a Yves Saint Laurent estava interessat majoritàriament en la representació del cos masculí i el seu simbolisme. Concretament, el concepte de representar per primera vegada al món comercial l’home marcat per la seua bellesa i tors corpulent, però amb una pinzellada sensual, obscena i poderosa aconseguit gràcies a la perfecta decoració i ambient que es creà a l’anunci6.
És clar que la famosa marca vol transmetre la força del kouros a través del perfum, atraient així a un determinat públic, és a dir, a aquell home triomfant i idealitzat, apel·lant a la virilitat per crear una balança entre l’home i l’animal. Així doncs, sintetitzant, aquesta empresa aconseguí un perfecte vincle entre l’antiga Grècia i la creació d’una nova representació de personalitat masculina al llarg de la dècada dels 80 dins la indústria dels perfums, amb gran èxit comercial7.

En darrera instància, aprofundint en la reflexió entorn a la intenció de YSL per reinterpretar aquest motiu grecoromà, cal dir que se sustenta baix tres punts claus. En primer lloc, el classicisme, és a dir, centrar la moda en els principis de l’antiga Grècia, que sorgí durant l’època dels 80 (moment del llançament) després de llarg temps centrat en els principis estilístics de la moda parisenca, fins convertir-se en estètica imperant de l’empresa. En segon lloc, la popularització de temes clàssics com a símbol d’identitat per a les marques de luxe. I per últim, la democratització, ja que en aquest cas, la creadora de Kouros, Chantal Roos segueix l’esperit d’allò anomenat “època de l’època” aconseguint que no es limitara a un públic concret, sinó que s’experimentara un procés d’estandardització de venda del producte amb la finalitat de convertir-se amb eina per transmetre l’estil de la casa d’YSL. Aleshores, unint aquests dos últims termes, la motivació no es tant popularitzar la historia del kouros sinó aconseguir crear una marca amb història i simbologia pròpia (crear una segona vida de l’antic kouros) amb la que siga reconeguda la marca, gràcies a les tendències artístiques presents en aquest moment. Per tant, es tracta d’una clara intenció política comercial ja que el principal interès és el màxim nombre de vendes possibles per donar a conèixer l’empresa. En aquest sentit, es interessant mencionar que el sociòleg Herbert Blumer, després de realitzar un qüestionari sobre les preocupacions de les cases de luxes parisenques, al 1969 s’adonà que una d’elles era la historia del vestuari. Això explica perquè YSL explora i s’interessa pels diferents estils d’arreu del món i intenta escapar de les convencions socials pròpies del París de l’època. Així, YSL es decantà per la blancor, harmonia i puresa de Grècia, és a dir, per les modes passades i costums antigues per tal de cercar allò que els mancava en el seu moment històric8.
Per concloure, aquest perfum fou clau en el comerç internacional per oposar-se al típic aroma fresc fins aquell moment. Tanmateix, la gran producció d’aquest producte creà incertesa a YSL i decidí posteriorment reinterpretar de nou altres perfums creant una saga olfactiva partint d’inspiració grega. En primer lloc, al 2000 s’anuncia Body Kouros un eau de toilette amb un aspecte més sensual. Seguidament, al 2007, Kouros Tatto Collector, l’anunci del qual es basa de nou en una musculatura perfecta, sensual, daurada pel sol i al recipient s’observen dos tatuatges amb la intenció de plasmar l’arquitectura i els gerros grecs. En darrer terme, al 2015, Kouros Silver. Finalment, cal dir que YSL no ha estat l’únic que apostà per una inspiració grecollatina, ja que també ho han fet altres al llarg de la història de la moda, com Nina Ricci amb Phileas, Azzaro i també Drakkar noir de Laroche9.
Notes
1 Faïz, Latéfa, Yves Saint Laurent: un avant-gardiste de la mode du XXe siècle, Lemaitre Publishing, 2017.
2 Christian, Charlotte, «KOUROS: les dieux vivants ont leur parfum», Antiquipop, 21/10/2016, [03/09/2022].
3 Zucker, Steven and Harris, Beth, «Anavysos Kouros», Smarthistory, Art History at Khan Academy, Athens, 2014.
4 Ídem.
5 Faïz, Latéfa, op.cit.
6 Christian, Charlotte, op.cit.
7 Ídem.
8 Renault, Manon, «Kouros d’Yves Saint Laurent et la masculinité : échanges avec Chantal Roos», Antiquipop, 15/09/2018, [03/09/2022].
9 Ídem
Per citar aquesta entrada: Sancho Belinchón, Laura, «Yves Saint Laurent i el retorn del Kouros», TriRec, https://trirec.blogs.uv.es/kouros, 15/11/2022 [Data de consulta].
.

