Andrew John Hozier-Byrne, nascut l’any 1990 a Irlanda, va tenir el seu primer contacte amb el món musical gràcies a son pare, qui era músic de blues, motiu pel qual acabaria formant part d’un grup de soul, gòspel i R&B amb quinze anys. Aquestes influències el van portar a estudiar un grau de música al Trinity College de Dublín, així com a participar en agrupacions corals, malgrat que no va ser fins a l’any 2013 que Hozier (nom amb el qual es fa conèixer a la indústria) va assolir rellevància a escala internacional com a instrumentista, compositor i cantant amb l’èxit rotund que va suposar el seu primer tema, Take Me to Church. Aquest va aconseguir ràpidament entrar en les llistes de millors cançons d’11 països i, finalment, després d’anar obrint-se pas amb altres publicacions com diversos EP i el seu segon disc Wasteland baby!, Hozier es va estrenar en la nova dècada musical amb la publicació del senzill Swan Upon Leda1. Aquesta cançó, la qual va incloure dins de l’LP Unreal Unearth, resulta ser una protesta contra l’opressió patida per les dones i que, a més, pren el mite grec de Leda com a fil conductor2.
Aquest mite presenta com a protagonista el personatge de Leda, qui (segons la tradició més generalitzada) va ser filla del rei d’Etòlia, Testi, i d’Eurítemis i, per tant, reconeguda descendent d’Etol i de Càlice, filla d’Èol. Leda, del llinatge de Deucalió, es va casar amb Tindàreu, el qual en ser expulsat de Lacedemònia per Hipocoont es va refugiar en la cort d’Etòlia, on el rei li va oferir la mà de la seua filla. El matrimoni va retornar finalment a Lacedemònia (gràcies al fet que Hèracles havia retornat el tron a Tindàreu) i allí van tenir diversos fills. Tanmateix, alguns d’aquests van ser en realitat engendrats pel déu Zeus, qui desitjava a Leda i es va metamorfosejar en un cigne. Zeus va fingir esperar l’atac d’una àguila per a ser protegit pels braços de Leda, qui poc després, com que es va unir també amb el seu espòs aquella nit, va posar dos ous: d’un van eixir Helena i Pòl·lux, fills immortals de Zeus, i de l’altre Càstor i Clitemnestra, fills mortals de Tindàreu3.
Tornant a la història de la cançó de Hozier, cal dir que va ser després d’escoltar les paraules de la periodista Mona Elthaway sobre el control i l’opressió patides per les dones com a primerenca forma d’ocupació que el cantant es va inspirar per a compondre d’aquest tema, el qual va dotar de sensibilitat i bellesa poètica4. A més a més, va suposar per a ell una principal font d’inspiració el poema Leda and the Swan de Willam Yeats, de l’any 1923, en què es representa a la protagonista de manera enlluernadora i indefensa davant la violència de les ales del cigne5. Per a la creació del poema, en primer lloc i començant pel títol, el cantant evoca el moment en què el cigne descendeix sobre Leda, de forma que s’emmarca l’escena com un acte d’agressió. A continuació, al primer vers, l’artista dona una pinzellada del mite que, a diferència de la visió que es tenia tant a l’època antiga com en creacions artístiques posteriors, dibuixa l’escenari com una vertadera tragèdia no consentida. També es fa referència al mite amb la menció d’una ploma de cigne, així com amb l’escena d’un part ‘metafòric’6:
A husband waits outside
A crying child pushes a child into the night
She was told he would come this time
Without leaving so much as a feather behind
To enact at last the perfect plan
One more sweet boy to be butchered by man.
La tornada està plena d’altres al·lusions poètiques, però alhora críptiques, que en última instància replantegen una nova perspectiva del mite de Leda amb el focus en la seua narrativa de patiment vital i no en la imatge del perpetrador. D’aquesta manera, als següents versos, malgrat que l’acte de donar a llum hauria d’escapar-se de l’abast de l’home, aquest segueix perpetrant aquesta ocupació que es farà visible al llarg de tota la història de la humanitat7:
But the gateway to the world
Was still outside the reach of him
What never belonged to angels
Had never belonged to man.
Tanmateix, a la resta de la cançó es canvia la narrativa i s’introdueix un paral·lelisme entre l’ocupació del cos de la dona i l’ocupació militar d’un territori per mitjà de referències, d’una banda, al conflicte entre Israel i Palestina i, de l’altra, al seu propi país, Irlanda, esmentant Setanta (figura heroica del nacionalisme irlandès) i el contraban de medicaments abortius8.
En definitiva, cal recordar que tant els mites antics com la pròpia realitat d’aquell temps estan plens de narratives que exemplifiquen aquest tipus d’actituds cap a les donxes, entre els quals podem trobar el mite d’Europa, el de Dànae, el rapte de les Sabines, els matrimonis per rapte existents als pobles germànics i celtibers o la primerenca acceptació del rapte per a aconseguir el casament en l’edat mitjana, d’entre altres9. No obstant això, no ha estat fins a temps recents que la societat s’ha vist immersa en una situació reflexiva més evolucionada, alhora que s’ha deixat enrere la idea prefixada de lafemme fatale en certs escenaris, que s’ha comprés el rerefons de la història com a un acte de dominància que acaba desembocant en una violació encoberta.
Notes
1 Legget, Steve, «Hozier Biography, Songs & Albums», AllMusic, 2023.
2 Degrazia, Lea, «Hozier laments the oppression of women on new song Swan Upon Leda», Genius, 7 d’octubre de 2022.
3 Grimal, Pierre, Diccionario de Mitología Griega y Romana, Paidós, 2010, sub voce ‘Leda’.
4 Degrazia, Leda, op. cit.
5 Janssen, Renske, «Ledas under occupation. Hozier’s Swan Upon Leda», Antiquipop, 17/02/2023 [11/01/2024].
6 Ídem
7 Degrazia, Lea, op. cit.
8 Janssen, Renske, op. cit.
9 Benítez Barba, Laura, «El rapto: un repaso histórico-legal del robo femenino», Estudios Sociales, 2007, 103-131.
Per citar aquesta entrada: Soler Gil, Inés, «Hozier i el rapte de Leda», TriRec, https://trirec.blogs.uv.es/leda/, 11/01/2024 [Data de consulta].
.
