Després de sis anys de la seua darrera publicació d’estudi, Yo, minoria absoluta —que va ser fruit d’una magnífica proliferació professional—, l’agrupació Extremoduro va retornar amb la producció del seu novè disc, considerat una peça d’art conceptual, que els va consagrar com a imprescindibles en el panorama transgressor1. En efecte, La ley innata va adquirir ràpidament la posició de sèptim millor llançament nacional de l’any2, la qual cosa es va poder apreciar amb l’obtenció de disc d’or en menys de tres setmanes3. A més a més, aquest està concebut per representar una única cançó de 45 minuts, dividida en sis pistes amb els següents títols: Dulce introducción al caos; Primer movimiento: el sueño;Segundo movimiento: lo de fuera; Tercer movimiento: lo de dentro; Cuatro movimiento: la realidad; i, per últim, Coda flamenca. Sense cap dubte, l’àlbum va suposar un punt d’inflexió per a al so de la banda, atenyent el cim de l’experimentació melòdica i complexitat lírica4.
El paral·lelisme clàssic sorgeix quan parem atenció tant al títol escollit com a la imperant sentència llatina de la portada, perquè són una evident referència a Marc Tul·li Ciceró. Aquest personatge va ser un dels majors oradors de la seua època, així com un destacat escriptor i estadista de la Roma del segle I a.n.e5, qui, a més, comptava amb una solidesa acadèmica conreada a Atenes i Rodes, lloc on va adoptar els pensaments estoics que es veuran reflectits en els seus discursos6. En primer lloc, podríem dir que el seu pensament està notòriament influenciat per la connexió present a la seua vida entre paraula i política. És a dir, conrear l’art de la oratòria al servei de Roma com a questor, edil, pretor i cònsol, li va permetre desenvolupar el paper de nodridor de la llengua llatina, servint-se d’idees gregues i, conseqüentment, establir la fermesa idònia per a la reflexió filosòfica romana i llatina7. Cal també esmentar que, en un context d’enfrontament polític entre optimates i populares, com a republicà tradicionalista, Ciceró va tractar d’il·lustrar a obres com De re publica i De legibus un sistema basat en la constitució natural. Amb influències del platonisme, l’estoïcisme i aristotelisme, va haver de defendre la idea de la llei innata: per tal d’aconseguit un estat just, la mesura de totes les coses havia d’harmonitzar amb la natura, amb allò innat i, per tant, inqüestionable8.
Les teories filosòfiques i polítiques promulgades per Ciceró han influït al llarg de la història en molts àmbits. Així, per exemple, és evident la seva presència en els textos de les bases de les constitucions estatunidenca i francesa, segons les intervencions de John Locke o Jacques Rousseau, o en l’ideari de filòsofs com Montesquieu, Burke o Leo Strauss9.
En el cas d’Extremoduro, van triar aquesta cita com a lema del disc:
Est enim, iudices, haec non scripta, sed nata lex, quam non didicimus, accepimus, legimus, verum ex natura ipsa arripuimus, hausimus, expressimus, ad quam non docti, sed facti, non instituti, sed imbuti sumus. Marc Tul·li Ciceró, Orator, 165 (Ciceró comenta en l’Orator aquesta frase que originalment va pronunciar en el seu discurs Pro Milone, 10).
«Existeix, jutges, una llei no escrita, sinó innata, la qual no hem aprés, ni rebut, ni llegit, sinó que l’hem arravatat, furtat i exprimit de la pròpia natura; una llei en la qual no hem sigut educats, sinó fets per ella; no hem estat instruïts, sinó inspirats per ella»10.
Aquestes són les paraules que presideixen la portada de La ley innata, un àlbum que, d’entre altres moltes, arrossega una idea central: el jo líric, que cerca allunyar-se de la negativitat produïda pel desamor, exemplifica la lluita contra el desig i la frustració per mitjà de la recerca racional d’un mateix. Per a Ciceró, en sentit filosòfic, la llei innata no era altra cosa que el dret natural de la humanitat de protegir-se del dolor a través del logos cercant l’ataràxia (ἀταραξία) o pau de l’ànima. Robe Iniesta afirmava que: «[La ley innata es] lo que representa un individuo como individuo, lo contrario al colectivo y a la masa. […] La individualidad por encima de todo, ser uno mismo en contraposición al borreguismo»11. D’aquesta manera, la seua banda proposa que cadascú ha de ser autoconscient de les seues accions per al benestar propi i comú de manera semblant a la proposta ciceroniana. Aquesta cerca de l’autoconsciència pròpia explica també el fet que algunes cançons del disc, com Lo de dentro, Lo de fuera o La realidad, presenten també una interpretació racionalista i filosòfica del mite de la caverna de Plató12.
Notes
1 Menéndez Flores, Javier, Extremoduro. De profundis. La historia autorizada, Grijalbo Ilustrados, 2013.
2 Serrano, Sergi, «Los mejores discos nacionales del 2008», Altafidelidad, 5 de gener de 2009 [6/12/2023].
3 Mengual, Elena, «La ley innata de Extremoduro logra un disco de oro en sólo tres semanas y sin promoción», El mundo, 25 de setembre de 2009 [6/12/2023].
4 Extremoduro (s.f), Tienda Oficial (2008).
5 Lloyd, James «Cicero», World History Encyclopedia, 15 de gener de 2013, [6/12/2023].
6 Dickmann, Joao, «De officiis», World History Encyclopedia, 20 de febrer de 2019, [6/12/2023].
7 Ídem.
8 Vilaltella Ortiz, Xavier, «Las frases de Cicerón sobre cómo evitar la maldad en la antigua Roma», La vanguardia, 3 d’abril de 2023, [6/12/2023].
9 Camacho Blanco, Luis Felipe, “La Ley Innata de Extremoduro, la búsqueda de la luz propia”, Dáteme Cultura, 2021, [6/12/2023].
10 Traducció de Mireia Movellán Luis.
11 Camacho Blanco, op. cit.
12 Ídem.
Per citar aquesta entrada: Soler Gil, Inés, «La ley innata de Ciceró a Extremoduro», TriRec, https://trirec.blogs.uv.es/ley-innata, 6/12/2023 [Data de consulta].
.
