Mireia Movellán Luis
La sèrie de cinc novel·les sobre les aventures de Percy Jackson s’inicià al 2005 amb la publicació de Percy Jackson. The Lightning Thief (Percy Jackson. El lladre del llampec)1. El seu autor, Rick Riordan, nascut el 1964 als Estats Units (Texas), ha escrit nombroses novel·les de temàtica mitològica per les que ha rebut diversos premis i reconeixements. Riordan afirma que va escriure les novel·les de Percy Jackson per animar el seu fill a llegir, per això, el protagonista (com el fill de Riordan) pateix dislèxia i TDAH2. L’èxit del personatge i les novel·les ha estat enorme: s’ha traduït a 42 llengües i ha venut més de 175 milions de còpies3.
La premissa bàsica de les novel·les sobre la vida de Percy Jackson és que les divinitats gregues viuen encara entre nosaltres, s’emparellen amb éssers humans i donen a llum a semidivinitats que s’hauran d’enfrontar amb monstres que fan perillar l’equilibri entre divinitats i humans. Ara bé, aquestes divinitats (i la seva descendència) no viuen a qualsevol lloc: viuen als Estats Units, a l’Empire State Building de Nova York.

L’explicació sobre la sorprenent ubicació de les divinitats gregues ens la dóna l’autor per boca del centaure Quiró, professor de llatí de Percy Jackson:
|
The gods move with the heart of the West. […] What you call ‘Western civilization’ is a living force. A collective consciousness that has burned bright for thousands of years. The gods are part of it. You might even say they are the source of it, or at least, they are tied so tightly to it that it that they couldn’t possibly fade, not unless all of Western civilization were obliterated. The fire started in Greece. Then, as you well know, the heart of the fire moved to Rome, and so did the gods. […] They moved to Germany, to France, to Spain, for a while. Wherever the flame was brightest, the gods were there. They spent several centuries in England. […] And yes, Percy, of course they are now in your United States. […] America is now the heart of the flame. It is the great power of the West. And so Olympus is here. (Rick Riordan, Percy Jackson. The Lightning Thief, Hyperion Press, 2005, 72–3) |
|
Els déus es mouen amb el centre de l’Occident. […] Allò que anomenem «Civilització occidental» és una força viva. Una consciència col·lectiva que ha brillat com una flama amb força durant milers d’anys. Els déus són part d’ella. Fins i tot es podria dir que ells en són la font o, al menys, que estan tan estretament lligats a ella que no és possible que desapareguin, no a menys que tota la civilització occidental fos destruïda. La flama començà a Grècia. Després, com bé saps, el centre de la flama es traslladà a Roma i els déus van fer el mateix. Durant un temps, després, es traslladaren a Alemanya, França i Espanya. Allà on la flama era més brillant, allà es trobaven els déus. Van viure durant bastants segles a Anglaterra. I sí, Percy, evidentment, ara estan en els Estats Units. Amèrica és ara el centre de la flama. És el gran poder d’Occident. I per això, l’Olimp és aquí4. |
El que Riordan proposa en aquestes línies és que la «civilització occidental» és quelcom amb un centre (i, per tant, amb una perifèria) que s’ha anat desplaçant al llarg de la història a través dels diferents «imperis» que en determinats moments s’han anat desplegant en el si d’aquesta hipotètica «civilització occidental» (cal suposar que es refereix a l’Imperi romà, l’Imperi Carolingi, l’Imperi espanyol a partir del «descobriment» d’Amèrica i, finalment, l’imperi colonial anglès). Evidentment (of course), el centre d’aquesta «civilització occidental» es troba en l’actualitat als Estats Units (configurats, per tant, com la potència imperialista hegemònica actualment), de manera que l’Olimp i les divinitats gregues s’han traslladat a viure a Nova York perquè sempre han estat lligades al centre de la «civilització occidental».
L’èmfasi en el concepte de «civilització occidental» és problemàtic perquè aquest no es comença a popularitzar fins al segle XIX en un context clarament colonitzador, imperialista i racista (és a dir, no «ha brillat com una flama amb força durant milers d’anys», sinó que és un concepte creat per oposar-se a tot allò que no es considera un ‘nosaltres’)5. Per Riordan, la «civilització occidental» és simplement un sinònim de «civilització» i tot allò que no es pot catalogar com a «occidental», no mereix la seva atenció. De fet, en la nòmina de personatges històrics que apareixen al llibre com a suposats descendents de divinitats gregues al llarg del temps, només hi ha homes blancs anglosaxons6.
La «civilització occidental» conceptualitzada com una comunitat imaginària necessita una base sobre la que sustentar-se. Des del segle XIX, el passat grecoromà i el cristianisme han estat en la base d’aquest concepte: així, la idea de que Europa (i, a partir d’aquesta, la resta de territoris colonitzats per europeus) es hereva del llegat grecoromà i cristià s’oposa a la resta de pobles del món que son hereus d’altres tradicions. El problema d’aquesta conceptualització no és la seva existència en sí, sinó el fet que s’hagi utilitzat (i s’utilitzi encara) com a justificació de la superioritat de la «civilització occidental» sobre la resta del món (implícitament considerat «inferior» o, al menys, no rellevant). És a dir, el problema és que està en la base del racisme sistèmic amb el que el «món occidental» mira a la resta del món i és també la justificació que ha guiat (i guia) els processos de colonització i imperialisme, perquè considerant als «altres» inferiors justifiquem la necessitat de colonitzar-los per «millorar» el seu món.
Contra això, des de l’àmbit dels estudis clàssics, és important mantenir el passat grecoromà allunyat de qualsevol justificació racista o imperialista i és important, quan ocorre, detectar-ho i problematitzar-ho. En les posteriors quatre novel·les, Riordan no ha tornat a reflexionar sobre aquesta qüestió i, de fet, ha sigut lloat i premiat per haver sabut incloure en elles i tractar de forma acurada altres problemes contemporanis com son el racisme o l’homofòbia. No obstant això, no podem ignorar la utilització (potser) poc reflexiva que fa sobre un concepte tan habitual en el nostre llenguatge com és el de «civilització occidental».
* Aquest text correspon a la primera classe del curs 2020/2021.
Bibliografia addicional
Pérez Lorenzo, Carmen Victoria, Análisis de la traducción del mundo mitológico de Percy Jackson: referencias culturales y humor, TFG, Universidad de Las Palmas de Gran Canaria, 2018-2019.
Pàgina web de Rick Riordan: https://rickriordan.com/
Per citar aquesta entrada: Movellán Luis, Mireia, «Percy Jackson i la ‘Civilització occidental’», TriRec, https://trirec.blogs.uv.es/percy-jackson 9/11/2020 [Data de consulta].
.
- Rick Riordan, Percy Jackson. The Lightning Thief, Hyperion Press, 2005 (trad. castellana: Percy Jackson. El ladrón del rayo; trad. catalana: Percy Jackson. El lladre del llampec, Barcelona, Salamandra, 2005).
- Williams, Sally, «Percy Jackson: My boy’s own adventure», The Guardian, 08/02/2010, [09/08/2020].
- Paule, Maxwell T., «The Whitening Thief. Latent White Supremacy in Percy Jackson», Eidolon, 22/01/2020, [09/08/2020].
- Totes les traducción són de Mireia Movellán Luis.
- Kennedy, Rebecca Futo, «On the History of ‘Western Civilization’», Classics at the Intersections, 03/04/2019, [09/08/2020].
- Paule, Maxwell T., op. cit.

