En ple apogeu de l’activisme feminista, la rapera i politòloga Ana Isabel García Lorente, coneguda popularment com Gata Cattana, llança la cançó Lisístrata (2015). Des d’aleshores, aquesta obra farcida de referències a la lluita feminista, tant contemporània com històrica, ha esdevingut un himne per a aquesta. I no és la primera cançó de l’artista en què es veuen referències d’aquest tipus, sinó que en trobem al llarg de tota la seua trajectòria musical, que ella mateixa va categoritzar com a feminista i prou política en diverses entrevistes1. Lamentablement, l’any 2017 va patir un xoc anafilàctic i va deixar a mitges el nou disc en què estava treballant, però aquest va ser publicat poc després de la seua mort a mode d’homenatge.

Il·lustració de Picasso per l’edició de Lisístrata del Limited Editions Club (1934)
Algunes d’aquestes referències inclouen a: Silvia Federici (1942), escriptora i activista que qüestiona el marxisme des d’una perspectiva feminista i postula que el treball domèstic i reproductiu de la dona és la base sobre la que se sustenta el capitalisme2; en la mateixa línia, Rosa Luxemburg (1871-1919), que també va criticar el feminisme classista i excloent —predominant a la seua època— des del marxisme3; Clara Campoamor (1888-1972), que aconseguí el sufragi universal després de la proclamació de la Segona República en Espanya (14 d’abril de 1931) i que, en esclatar la Guerra Civil, va haver d’exiliar-se; Keny Arkana, rapera francesa (1982) coneguda per la seua fèrria defensa de l’anticapitalisme i la filosofia altermundista —en què són els valors socials i ambientals els que han de prevaler per damunt dels interessos econòmics—; finalment, Gata Cattana nomena la Teoría King Kong (2007), un assaig autobiogràfic, escrit per la francesa Virginie Despentes, en què reflexiona sobre el vincle entre l’opressió de la dona i la seua identitat, entre altres4.
Yo no camelo perfumes de Nina Ricci, soy más de libros de la Silvia Federicci […]
Os lo tengo dicho, os lo dejo hecho, al punto, la teoría King-Kong no? apunta […]
Sin más que decir, que aportar a la causa Rosa Luxemburgo, Campoamor […] Keny Arkana […]5
De la mateixa manera, Gata Cattana esmenta nombroses figures de la mitologia clàssica, que utilitza per evidenciar la desigualtat de gènere actual en comparació amb l’Edat Antiga. En primer lloc, en el mateix títol de la cançó ja s’hi fa referència: Lisístrata (en grec Λυσιστράτη, ‘la que dissol l’exèrcit’). Aquest és homònim d’una popular comèdia d’Aristòfanes en què les dones es comprometen a dur a terme una ‘vaga sexual’ per posar fi a la guerra; convé destacar que el motiu de Lisístrata s’ha emprat posteriorment amb connotacions pacifistes i antiimperialistes en acabar la Segona Guerra Mundial (1939-1945). Això no obstant, Aristòfanes mai es va proposar fer una crítica als conflictes bèl·lics, pels que Atenes era coneguda (a més d’Esparta), sinó que pretenia fer burla d’aquesta iniciativa femenina per entretindre els homes al teatre6 com és evident en el jurament que fa repetir les seves companyes i que es resumeix en: «Ni amant ni marit s’acostarà a mí empalmat i a casa pasaré la vida sense rebre el brau amb vestits de color safrà i arreglada per a que el meu marit s’encengui de desig, però mai cediré de bon grat al meu marit»7.
A més d’aquesta declaració d’intencions inicial, al llarg de la cançó apareixen d’altres motius de la mitologia grecoromana: la deessa grega Gea o Gaia, personificació de la Terra que, als versos on s’esmenta, podria interpretar-se com una crida a la vessant ecologista del feminisme (ecofeminisme) o, fins i tot, etimològicament (Gaia, graia: anciana), potser l’autora pretenia fer l’ullet a la persistència de la lluita a través del temps (‘som les netes de les bruixes que no poguéreu cremar’, càntic popular a les manifestacions del 8 de març). També s’explicita la necessitat d’una rebel·lió de les dones en al·ludir a la guerra amazona, però no des de la concepció d’amazona que assassina i abandona els nadons barons en nàixer —encara que, amb açò, és senzill establir un paral·lelisme amb la situació que arrossega Xina des de fa anys, on milions de xiquetes ho pateixen per ser considerades ‘no útils’ com a força de treball—, sinó com a dona que, en aliança amb els homes, es fa més forta i conviu en igualtat.
Que venga Dios y lo vea, como a Gea se la marginó, ardió en la hoguera con tres brujas durante la inquisición […]
Sin más que decir, que aportar a la causa […] guerra amazona, vestal romana […]
A més, es mencionen les vestals romanes, sacerdotesses consagrades a Vesta, la deessa de la llar, i que havien de romandre verges durant trenta anys mentre guardaven el foc sagrat al Temple de Vesta, un palau ubicat al Fòrum Romà8. D’aquest exemple es pot extreure la idea que, en un món dominat pels homes, les dones queden relegades a un segon pla i sempre al seu servei (verges), situació que s’agreuja quan els benvolents homes els proporcionen tot tipus de luxes (palau) a canvi de la seua submissió. En definitiva, la cançó Lisístrata constitueix tot un anàlisi de les bases del sistema patriarcal (molt sintetitzat, en només quatre minuts), alhora que critica algunes actituds pròpies del moviment feminista actual, inconscientment arrelades en la quotidianitat de homes i dones:
[…] El machismo y el patriarcado se sustentan, en muchos casos, en la división de las mujeres.
[…] festivales feministas contra la segregación, alimentando el tópico con discriminación positiva que es mentira, no es ninguna solución […]
Notes
1 Osorno, Mirena «Conoce a Gata Cattana, la poetisa que hace rap para la eternidad», i-D, 13/02/2017, [26/10/2020].
2 Federici, Silvia, «Marxismo y feminismo: historia y conceptos», Ctxt, 04/04/2018, [26/10/2020].
3 Luxemburg, Rosa «Women’s sufrage and class struggle», Discurs de Rosa Luxemburg, Rosmarie Waldrop (trad.), editat i reproduït per Dick Howard a Monthly Review Press, 1971, [26/10/2020].
4 Redacción de Marie Claire, «Virginie Despentes: un retrato actual de la escritora ícono feminista», Marie Claire, 15/06/2020, [26/10/2020].
5 García Lorente, Ana Isabel, «Gata Cattana – Lisístrata», 15/04/2015, YouTube, [26/10/2020].
6 Iglesias Zoido, Juan Carlos, «Los múltiples rostros de ‘Lisístrata’», Cuadernos de filología clásica: Estudios griegos e indoeuropeos, 20, 2010, 95-114.
7 Resum dels versos 211-226 de la Lisístrata d’Aristòfanes (trad. de Mireia Movellán Luis).
8 Vegi’s Plutarc, Vides Paraleles. Numa 9-10.
Per citar aquesta entrada: Navarro Assanova, Vanessa, «Lisístrata, de la comèdia a la protesta», TriRec, https://trirec.blogs.uv.es/lisistrata-protesta 9/11/2020 [Data de consulta].
.

