NyxQuest: Kindred Spirits és un videojoc indie1 desenvolupat per l’estudi madrileny Over the Top Games i publicat originàriament l’any 2009 a la xarxa de distribució WiiWare2. Amb posterioritat a aquesta data, se n’han fet adaptacions per a diversos sistemes operatius mòbils i d’escriptori.
El joc, pertanyent al gènere de les plataformes, discorre en un ambient clarament inspirat per la mitologia grega; en aquest sentit, ofereix una versió simplificada del mite d’Ícar al jugador a través de les paraules del mateix protagonista, qui narra aquests fets en primera persona:
[…] Jo, Ícar, sempre fascinat per la idea de volar i descobrir nous mons, vaig volar tan alt que vaig trobar un regne misteriós entre els núvols. I en ell un ésser molt especial. […] Fins que un dia va succeir-se un fet terrible. Una gran columna de foc va alçar-se des del Sol i va arrasar-ho tot al seu pas. Jo vaig volar, però les meues ales de cera van fondre’s i vaig caure. […] Nyx va decidir desobeir les lleis de l’Olimp i va descendir a buscar-me. Aleshores, va veure què era la Terra: un món decadent i abandonat, sense vida, només ruïnes i una extensa superfície d’arena ardent3.
(Over the Top Games, NyxQuest: Kindred Spirits, 2009)

Merry-Joseph Blondel, Le Soleil, ou la Chute d’Icare (1819); © Marie-Lan Nguyen / Wikimedia Commons / CC-BY 2.5
Això no obstant, cal remarcar que aquesta reinterpretació del mite tradicional hel·lé ha estat elaborada per l’estudi espanyol potser amb la intenció d’acostar-lo al públic general, sovint coneixedor a grans trets dels episodis més coneguts i influents de la mitologia clàssica alhora que desconeixedor dels detalls subtils necessaris per a construir una visió del mite apropiada des d’una perspectiva actual. Per aquest motiu, s’hi observa tota una sèrie de diferències respecte de la versió que n’ofereixen els autors clàssics. La més destacada és, sens dubte, l’absència total de Dèdal, pare d’Ícar i artífex de les ales que li permetran fugir del laberint de Minos juntament amb el seu fill. Publi Ovidi Nasó, poeta romà del segle I ANE, en fa aquesta descripció en Les metamorfosis:
Mentrestant, Dèdal, odiant Creta i el seu llarg exili i pres d’amor pel seu lloc natal, es trobava encerclat pel mar. «Tot i tenir», diu, «el pas barrat per terra i mar, el cert és ben obert, anirem per allà. Ho tindrà tot, però Minos no poseeix l’aire4. Ovidi, Les metamorfosis, 8.183-187
En aquests versos, Ovidi fa explícit l’exili de Dèdal a l’illa de Creta, lluny d’Atenes, la seua pàtria, després que aquest haguera ensenyat a Ariadna el mètode perquè Teseu poguera escapar del laberint. Així mateix, després que Teseu haguera donat mort al minotaure, Minos va confinar Dèdal i el seu fill al laberint, fet que el conduiria a desenvolupar un mètode per tal d’escapar-ne a través de l’aire, fora del control de Minos.
A continuació, Ovidi descriu el procediment pel qual Dèdal construeix dos parells d’ales amb diversos tipus de materials i, tot seguit, el poeta exposa una imatge càndida d’Ícar ―qui ignora el destí a què es veurà condemnat― mentre juga amb les plomes tot dificultant la tasca del seu pare:
L’infant Ícar estava amb el pare, ignorant que jugava amb el seu propi perill, somrient intentava atrapar les plomes que l’aire feia volar [...] i amb el seu joc entorpia l’admirable obra del pare. Ovidi, Les metamorfosis, 8.195-200
La imatge que NyxQuest transmet d’Ícar és completament diferent: lluny de la imatge ingènua descrita per Ovidi, l’equip de disseny encarregat de l’apartat artístic proposa un Ícar madur, amb una musculatura treballada pel que fa a l’apartat físic ―fet que demostra una assimilació d’uns cànons de bellesa preestablerts― i una habilitat mental destacada. A més a més, amb la narració que fa en primera persona se li atorga un caràcter únic que el situa en una posició destacada als ulls del jugador.
A continuació, Ovidi fa explícita la clara advertència que Dèdal anuncia al seu fill: d’una banda, si decideix volar a una altura massa reduïda, la humitat de la mar farà pesades les seues plomes; de l’altra, en el cas que decidisca ascendir en excés, el foc del sol les consumirà. En NyxQuest, nogensmenys, Ícar cau a la superfície terrestre en el moment en què el Sol canvia el seu comportament envers els humans a causa dels seus actes, fet que suposa un clar distanciament del mite original descrit per Ovidi:
Llavors, l’infant començà a gaudir audaçment del seu vol, abandonà el camí i, arrossegat pel desig d’acostar-se al cel, volà més alt. La proximitat del sol estova la cera perfumada que mantenia unides les plomes. La cera s’ha desfet, Ícar agita el braços nus però sense ales, no pot agafar-se a l’aire, y el seu rostre, que crida el nom del pare, és engolit per les blaves aigües, que d’ell prengueren el nom5. Ovidi, Les metamorfosis, 8.223-230
Ícar, desitjós de conéixer el cel, desobeeix les ordres del seu pare i cau a la mar després que les plomes de les seues ales es desfacen a conseqüència de la seua imprudència. En aquest àmbit, l’empresa de desenvolupament del videojoc es permet transformar el mite per a concedir un clar objectiu al joc; d’aquesta manera, Ícar es precipita sobre el mont Parnàs ―elecció gens fortuïta tenint en compte la importància mitològica d’aquest indret―, l’últim dels escenaris del joc, on serà rescatat pel jugador.
Al capdavall, NyxQuest constitueix un exemple més de la incommensurable influència que el món clàssic exerceix sobre la indústria del videojoc. D’una banda, el mite d’Ícar reflecteix la mort d’un jove que es veu condemnat a la decadència a causa del seu desig per conéixer. De l’altra, NyxQuest proposa una imatge decadent d’un món que ha quedat convertit en un immens desert d’arena ardent. Aquesta visió pessimista de la vida i el món, molt recurrent al llarg de la literatura universal, serveix a manera de llenç sobre el qual es dibuixen referències constants a la mitologia grega. Tanmateix, no és possible afirmar que NyxQuest siga, en efecte, una representació íntegra del mite clàssic; més bé, es tracta d’una reimaginació a la que se li atorga un aspecte romàntic amb un clar objectiu: arribar a un públic general a la recerca d’una experiència de joc afable més que acurada respecte de la perspectiva clàssica. Aquesta finalitat, tot i això, s’acompleix pràcticament a la perfecció; NyxQuest constitueix, per tant, un admirable intent d’apreciació que queda parcialment enterbolit per una narració excessivament simplificada.
Notes
1 El Diccionari normatiu valencià defineix indie com a allò ‘que es caracteritza per estar a favor d’allò independent i alternatiu, que no seguix els corrents que estan de moda’. Aplicat a la indústria del videojoc, aquest terme fa referència a aquelles obres desenvolupades individualment o en grups reduïts, sovint sense suport financer extern. Per aquest motiu, els videojocs indie també reben el nom de videojocs independents.
2 Calvert, Darren, «Over The Top Games Interview – Icarian: Kindred Spirits», WiiWare World, 16/01/2009, [17/10/2020].
3 Aquesta traducció ha estat realitzada per l’autor a partir del text original en castellà.
4 Les traduccions d’Ovidi són de Mireia Movellán Luis.
5 La mar d’Icària a l’Egeu.
Per citar aquesta entrada: Benavent Català, Edgar, «NyxQuest: Kindred Spirits, reimaginant el mite d’Ícar: una anàlisi a partir de Les metamorfosis d’Ovidi», TriRec, https://trirec.blogs.uv.es/nyxquest 10/11/2020 [Data de consulta].
.

