Segons la mitologia clàssica, les sirenes són genis marins, mitat dona, mitat au. Respecte al seu origen, es creu que podrien ser filles de la musa Melpomene amb el déu-riu Alquinoo o d’aquest amb Estérope (filla de Portaon i Éurite). També poden ser filles d’Alquinoo i la musa Terpsícore o del deu marí Forcis. Libani, d’altra banda, conta que les sirenes van nàixer de la sang d’Aqueloo quan fou ferit per Heracles1.
Com a influència del mite, al menys des del segle XV al blasó de Varsòvia podem trobar una sirena armada amb escut i espasa la qual ha seguit sent representada en diversos monuments de la ciutat polonesa fins avui en dia. Aquesta sirena protagonitza un procés de mitificació diferent d’altres personatges de la mitologia eslava: sembla que la Sirena de Varsòvia sols era un símbol de la ciutat fins que, amb el temps, van començar a sorgir mites protagonitzats per ella2.

Ludwika Nitschowa, Warszawska Syrenka, 1939. © Wikimedia Commons, CC BY-SA 3.0
Moltes són les versions sobre la vida de la sirena i la seua arribada a Varsòvia. Una de les més acceptades pels varsovians narra el següent:
Molts anys enrere, dues germanes sirenes recorrien el nord de l’oceà Antàrtic fins que van decidir endinsar-se a explorar el mar Bàltic. Una d’elles es va enamorar d’un mariner a Copenhagen i allí es quedà amb ell3. L’altra sirena, anomenada Szawa, va arribar fins al riu Vístula i decidí quedar-se a viure prop d’una petita aldea de pescadors de Polònia. A Szawa li agradava entonar els seus cants per jugar amb els pescadors, els quals s’enamoraven d’ella a l’instant fins que, un mercader va escoltar la història de la sirena i, tapant-se els oïts amb cera per evitar escoltar el seu cant, la va capturar i la va exhibir en mercats i fires, guanyant grans quantitats de diners. No obstant això, un pescador de la regió, anomenat War, escoltà els laments de la sirena i la va alliberar. Szawa, en agraïment, va decidir quedar-se allí a viure i va prometre que protegiria la ciutat.
Per aquesta raó, la ciutat va ser anomenada Warszawa (Varsòvia en polonès) i la sirena és representada amb espasa i escut, per defendre la ciutat4. Altra versió coneguda va ser escrita per Artur Oppman en 1925 a l’obra Llegendes de Varsòvia, on podem trobar un conte titulat Syrena5. Aquestes dues versions presenten diferències importants però mantenen un element comú: el cant de la sirena de la història captiva els pescadors i aquests es tapen els oïts amb cera per capturar-la:
– Estan cantant les sirenes? […] – Sí, res més. Vaig sentir i el meu amor es va fondre en mi fins que el cant va cessar. […] – Curiositat! Valdria la pena buscar-ho i veure-ho - Però, com? Si ens veu, fugirà i s’amagarà. A més, pot ser un pecat mirar aquestes criatures no batejades i escoltar cants temptadors6.
Aquest element és una clara reminiscència a l’Odissea, primera obra en la que les sirenes són mencionades. Segons l’obra homèrica, les sirenes vivien en una illa del Mediterrani i amb la seua música atreien als mariners i, quan els seus vaixells s’apropaven excessivament, devoraven els més imprudents. Al passar per aqueixos paratges, Ulisses, prudent i curiós a la vegada, ordenà als seus mariners tapar-se els oïts amb cera, que a ell l’amarressin al màstil del vaixell i que no el soltaren per insistents que fossin els seus precs. Quan va escoltar el cant de les sirenes, Ulisses va sentir un desig incontrolable d’anar amb elles, però els seus companys ho impediren. Les sirenes, despitades pel seu fracàs, es van precipitar al mar i van morir ofegades7.
D’aquesta manera, la influència de la tradició clàssica en la llegenda de la Sirena de Varsòvia és evident. D’altra banda, tant la Sirena de Varsòvia com la de Copenhagen, s’han relacionat també amb les rusalki, personatges femenins del folklore rus, ucraïnès i bielorús, que comparteixen algunes característiques amb les nimfes i sirenes de la mitologia clàssica. Són dones amb cua de peix que amb els seus llargs cabells solts poden ofegar els mariners en l’aigua o fer-los pessigolles fins matar-los8. No obstant això, a diferència de les sirenes clàssiques i les rusalki, la Sirena de Varsòvia no té cap mala intenció contra l’ésser humà, tot el contrari, es converteix en la seua protectora.
Són moltes les representacions que hi podem trobar de la Sirena de Varsòvia des del segle XV i aquestes, tot i que han evolucionat, han sigut clau per a les diferents històries que s´han contat i es segueixen contant sobre la Sirena. Avui en dia podem veure incomptables representacions de la Sirena simbolitzant la funció protectora del personatge davant la ciutat. Aquest simbolisme es va enfortir durant la II Guerra Mundial, ja que el monument a la Sirena en Powiśle, junt al riu Vístula (un dels més importats de la ciutat) es va salvar de la destrucció nazi, la qual cosa converteix a la Sirena en un símbol de la resistència de Varsòvia9.
Notes
1 Grimal, Pierre, Diccionario de mitología griega y romana. Barcelona, Paidós, 1981.
2 Molina Moreno, Francisco. «Homenaje a la Sirena de Varsovia» a Antonella Lipscomb i José Manuel Losada (coords.), Mito e interdisciplinariedad: Los mitos antiguos, medievales y modernos en la literatura y las artes contemporáneas (2013), p. 73-83.
3 En aquesta sirena està inspirada l’obra La petita sirena de Hans Christian Andersen.
4 Estrems, Clara, «La sirena de Varsovia», Las sandalias de Ulises, 16/09/2014, http://lassandaliasdeulises.com/la-sirena-de-varsovia/ [25/10/2020].
5 Oppman, Artur, Legendy warszawskie, Siedmioróg, 2016.
6 Traducció feta per Lourdes Peret Colom.
7 Grimal, Pierre, Diccionario de mitología griega y romana. Barcelona, Paidós, 1981.
8 Molina Moreno, Francisco, «Las rusalki: ¿Ninfas eslavas de las aguas?/ Are the rusalki the slavic water nymphs?», Amaltea. Revista de Mitocrítica 6 (2014): 219.
9 Molina Moreno, Francisco, «Homenaje a la Sirena…».
Per citar aquesta entrada: Peret Colom, Lourdes, «La llegenda de la sirena de Varsòvia», TriRec, https://trirec.blogs.uv.es/sirena-varsovia 10/11/2020 [Data de consulta].
.

