Pompeii és una cançó que pertany a l’àlbum Bad Blood, publicat en 2013 per la banda de pop-rock alternatiu Bastille. Aquesta cançó ha aconseguit, a més, arribar a la llista dels deu millors en 15 països i a Estats Units ha estat la cinquena cançó dels Billboard Hot 10, sent la seua cançó més exitosa fins Happier1. Per altra part, la banda, d’origen anglès, va ser creada per Dan Smith en 2010 com un projecte individual, encara que poc de temps després es va convertir en un quartet format per Smith, William Farquarso, Kyle Simmons i Chris Wood2.
Ja el mateix títol de la cançó ens revela que té a veure amb l’antiga ciutat romana de Pompeia, situada al sud d’Itàlia. Aquesta, degut a l’erupció del volcà Vesuvi l’any 79 dC, va quedar sepultada entre cendres volcàniques i runa3. L’explosió va ser tan gran que es va poder veure a milers de kilòmetres de distància i ens han arribat a la nostra època escrits en els que es narren els fets, com els de Plini el Jove, que en dues de les seues Cartes li conta allò que va presenciar des de la badia de Nàpols a l’historiador: «Al voltant de la sèptima hora, la meua mare advertí que apareixia un núvol inusual per la seua grandària i aspecte […]; s’acostava per darrere nostre una densa negror i ens perseguia com un torrent espargint-se per la terra. […] Hi vèiem molt difícilment, no com quan és de nit sense lluna o amb núvols, sinó com en la foscor d’una habitació tancada amb el llum apagat»4. Així doncs, a les pre-tornades (o també anomenat pre-chorusen anglès) de la cançó anteriorment esmentada podem observar que es repeteix el següent:
And the walls kept tumbling down In the city that we love Grey clouds roll over the hills Bringing darkness from above I els murs continuaven enderrocant-se En la ciutat que amem Núvols grisos roden sobre els turons Portant la foscor des de dalt5
Primerament, pareix ser que ens fa referencia al terratrèmol de l’any 62 dC, ocorregut quasi uns 20 anys abans que l’erupció volcànica, que va destruir la ciutat, la qual encara no havia pogut ser completament restaurada amb l’arribada de la nova erupció6, per això els murs de la cançó “continuaven enderrocant-se”. I després, amb paraules molt similars a les utilitzades per l’autor llatí, narra els fets del núvol estrany i la foscor que va portar aquest, semblant ser açò una referència directa a Plini el Jove.

Si continuem escoltant aquesta cançó, ens fixem que a la tornada proposa tres preguntes:
But if you close your eyes, Does it almost feel like Nothing changed at all? And if you close your eyes, Does it almost feel like You’ve been here before? How am I gonna be an optimist about this? Però si tanques els ulls, es sent som si res haguera canviat? I si tanques els ulls, es sent com si ja hagueres estat ací abans? Com vaig a ser optimista sobre açò?
El cantant va explicar açò en una entrevista amb l’emissora de ràdio britànica RadioX, la idea d’escriure la cançó li va venir llegint un llibre en el qual hi havia fotografies de víctimes del volcà, que per causa de la calentor de les cendres van quedar “petrificades”, conservant les postures en les que es trobaven7; així mateix, la cançó és bàsicament una conversació imaginària entre dues persones que han estat condemnades a passar la resta dels segles en la mateixa posició8. Ací, aquests personatges es troben en estat de negació, no volen admetre que la seua ciutat acaba de ser sepultada i és per això que volen tancar els ulls, intentant fer parèixer que res ha ocorregut i que tot encara és igual que abans9.
Per últim, en la segona estrofa, el cantant introdueix una mena de reflexió:
We were caught up and lost in all of our vices, In your pose as the dust settles around us. Vam quedar atrapats i perduts en tots els nostres vicis, en la teua postura mentre la pols es col·loca al nostre voltant.
Açò sembla un sentiment prou modern, ja que encara que no ens adonem sempre acabem sent arrossegats pels vicis de la vida, com l’alcoholisme, el sexe, la ludopatia, el robatori, etc. que son alguns dels diferents vicis que es troben representats al vídeo, mitjançant persones amb els ulls coberts de negre (donant a entendre que ja han segut atrapats per la “foscor que rodava pels turons”). Però amb aquesta oració, l’autor compara el fet que la “pols” va capturar els pompeians de sorpresa, deixant els seus vicis i virtuts a la vista per la resta dels segles; amb els nostres ritmes de vida, ja que mai sabem quan pot arribar-nos a nosaltres aquesta “pols”, i sense adonar-nos-en, quasi sempre estem sent arrossegats pels “pecats” de la vida quotidiana10.
Aquesta cançó utilitza un tòpic tan peculiar com és la tragèdia ocorreguda a l’antiga ciutat de Pompeia per fer-nos veure que la nostra vida no és tan diferent a la dels nostres avantpassats de la península itàlica. Amb una melodia entre antiga i moderna, i amb un to certament melancòlic, ens diu que cal parar atenció especial en la nostra forma de viure i adonar-nos-en que podem perir molt abans del que pensem i de la forma menys esperada. La cançó, per tant, també suposa una crítica contra els pecats de la vida quotidiana, ja que encara que ho intentem, és molt difícil (o quasi impossible escapar dels pecats que ens envolten.
Notes
1 Peacock, Tim, «Bastille’s ‘Pompeii’ Certified Four Times Platinum In The UK», Udiscovermusic, 20/04/2020, [31/10/2020].
2 D. Buchanan, John, «Bastille», Allmusic, [31/10/2020].
3 History.com editors, «Pompeii», History.com, 13/03/2020, [31/10/2020].
4 Extractes de les Cartes 6.16 i 6.20 (Traducció de Mireia Movellán Luis).
5 Traduccions de la cançó per Alex Fernández Gutiérrez.
6 Noain, Maria José, « Erupción del Vesubio y el cataclismo de Pompeya», Visitar Pompeya, 29/04/2020, [31/10/2020].
7 Valsecchi, Maria Cristina, «Pompeiians Flash-Heated to Death—“No Time to Suffocate”», National Geographic, 05/11/2020, [04/11/2020].
8 Peacock, Tim, op. cit.
9 Robertson, C.B., «Pompeii: an analysis», Medium, 18/03/2020, [04/11/2020].
10 Ídem.
Per citar aquesta entrada: Fernández Gutiérrez, Alex, «POMPEII (Bastille)», TriRec, https://trirec.blogs.uv.es/pompeii-bastille 11/11/2020 [Data de consulta].
.

