Pompeii és una empresa fundada en 2014 i dedicada, en els seus principis, al disseny i venda de sabates en Espanya. Actualment, és una de les empreses de sabateria, roba i accessoris més reconeguda en l’àmbit nacional, adquirint aquest elevat prestigi des del llançament del seu primer model1. La història d’aquesta petita però emergent marca començà quan quatre amics estaven a punt d’acabar les seues respectives carreres universitàries i es van plantejar què fer després de graduar-se. Cosme Bergareche, Jaime Garrastazu i els germans Jorge i Nacho Vidri tenien clar que volien fer alguna cosa quan acabaren els estudis universitaris, però no sabien ben bé què fer —si crear una marca de samarretes, d’ulleres o de qualsevol altra cosa— fins que van decidir-se per crear sabates, però no unes sabates qualsevol, sinó unes enfocades principalment per al consum jove, ja que semblava un mercat, aleshores, no molt explorat. A més a més, els quatre eren (i són) uns apassionats de les sabates. Era una idea molt ambiciosa i a la qual sabien que havien d’invertir molt de temps, coneixement i diners2.
Amb aquest propòsit en ment, van tractar de portar-lo a terme i, inspirant-se en les sabates que més els cridaven l’atenció i uns colors Alpino, van dissenyar el seu primer model, anomenat Higby i que avui dia segueix sent un best-seller. Tanmateix, com que cap dels quatre sabia com donar el primer pas respecte a la fabricació, es van llançar a Google. La cerca els va conduir a Elx, ciutat alacantina en què la indústria del calçat ha estat sempre predominant. Amb una sèrie de trucades i un molt bon discurs de presentació de projecte, van pactar la comanda del primer pack amb l’empresa en què hui dia encara confien per a fer els seus projectes realitat3.
No obstant, no tot va ser un camí de roses. El primer any van patir problemes de producció. Tot i això, gràcies a recórrer gran part d’Espanya amb una furgoneta venent les sabates a pop-up stores, varen aconseguir uns pocs ingressos. El segon any varen patir un excés d’estoc, la qual cosa provocà una rebaixa als seus models que no havien previst, portant l’empresa quasi a l’extinció. El següent any no va ser molt millor, ja que la fàbrica on produïen les sabates es va incendiar i van haver de parar la producció 2 mesos, paralitzant així també tota l’empresa (però, alhora, va reafirmar la decisió de prendre el nom de Pompeii per la marca). Al quart any i a causa de la pressió que el triomf els produïa, un dels quatre copropietaris va deixar la marca. Finalment, els tres últims anys i amb l’arribada del coronavirus, l’èxit que envoltava Pompeii durant els seus inicis va anar desapareixent i minvant però, tot i les adversitats, a hores d’ara la marca segueix competint i donant resultats òptims4.

Com podem deduir del nom de la marca, aquest està relacionat amb l’antiga ciutat romana de Pompeia, al sud d’Itàlia. A 10 quilòmetres de la ciutat, es trobava (i es troba encara) el Vesuvi, volcà que l’any 79 dC, després d’una successió de terratrèmols, va entrar en erupció i va submergir la Vall de Stabia en lava, pedres, pols i cendres. Al dia següent, la ciutat havia desaparegut, havia quedat sepultada baix la tragèdia i els aproximadament 20000 habitants van haver de fugir, tot i que molts van acabar morint sota les cendres del volcà. Paradoxalment, les cendres són les que van permetre que la ciutat es conservara i junt amb ella la seua riquesa arquitectònica i artística, igual que els esquelets dels seus habitants. No va ser fins quasi 2000 anys després que la ciutat va tornar a emergir gràcies a contínues excavacions i investigacions dels nombrosos historiadors i arqueòlegs que acudeixen a indagar més sobre aquest gran fet històric. Actualment, gran part de la ciutat ha sigut desenterrada i restaurada, fent possible poder visitar-la, tenint els turistes l’ocasió d’imaginar com era la vida a Pompeia5.
Així, doncs, la característica que aquesta ciutat històrica i la marca comparteixen és la capacitat de “ressorgir de les cendres”, és a dir, la capacitat de superar els diferents períodes de patiment o circumstàncies vitals i traure alguna cosa bona d’aquest, capacitat coneguda sota el nom de “resiliència”6. D’una banda, Pompeia va caure inundada per la violenta acció d’un volcà, dominant la cendra i la foscor, però després va reaparèixer d’entre les cendres per mostrar-se com era abans de l’erupció del Vesuvi. D’altra banda, Pompeii, tot i haver patit una seqüència d’adversitats que han portat el negoci al límit moltes vegades, ha sabut com mirar cap al davant i traure profit de l’experiència fent honor al seu nom.
En efecte, Pompeii va patir moltes dificultats des de la seua creació, inclòs la fàbrica on es produeixen les seues sabatilles es va incendiar, paralitzant així l’activitat de la marca durant dos mesos o més. Tanmateix, a pesar de les diverses dificultats econòmiques i del propi incendi —que van justificar l’elecció del nom per a la marca, que ressorgeix de les cendres després de les dificultats—, l’empresa va tornar a competir per assegurar el seu lloc preeminent al mercat, convertint-se en un exemple més de com de present és en l’actualitat el món antic.
Notes
1 Thinketers, «¿Cómo nació Pompeii? Jaime Garrastazu en Thinketers Live», 05/03/2018, [25/10/2021].
2 Rodríguez, Ara, «349 zapatillas y unos Alpino tienen la culpa del éxito de Pompeii», Hipertextual, 13/03/2017, [25/10/2021].
3 Ídem
4 Pompeii Brand, «Nuestra historia en un videojuego», 11/05/2021, [25/10/2021].
5 Cartwright, Mark, «Pompeya», trad. Rosa Baranda, World History Encyclopedia, 21/03/2018 [24/11/2021].
6 Segons el Diccionari Normatiu Valencià: «Capacitat d’una persona o d’un grup per a continuar projectant-se en el futur a pesar de condicions molt negatives o vivències traumàtiques».
Per citar aquesta entrada: Alguacil Urda, Paula, «Pompeii. Ressorgir de les cendres», TriRec, https://trirec.blogs.uv.es/pompeii-cendres, 25/11/2021 [Data de consulta].
.

