Zayn Malik és un cantant i compositor britànic, que va saltar a la fama després de participar en The X Factor UK al 2010, quan va passar a formar part de la coneguda banda One Direction. Zayn, acompanyat per Harry Styles, Niall Horan, Liam Payne i Louis Tomlinson, es va convertir en un fenomen internacional amb només 17 anys. La banda aconseguí quasi 40 milions de subscriptors a Youtube, organitzaren gires mundials i guanyaren nombrosos premis. No obstant, aquest «somni» en el qual els xics vivien es va acabar al 2015, quan Zayn va decidir marxar de la banda a causa de l’estrés i l’ansietat que la fama li estava causant. Va ser en aquest moment quan va començar la seua carrera com artista en solitari, d’una manera molt més relaxada. Actualment la seua discografia esta formada per tres àlbums: Mind of Mine (2016), Icarus Falls (2018) i Nobody is listening (2021). És el segon àlbum el que ens crida l’atenció, principalment, pel seu títol, ja que fa una clara referència al mite de les ales d’Ícar.
Açò ens fa preguntar-nos perquè Zayn va fer aquesta referència a la mitologia al seu àlbum, però per entendre millor el significat d’aquesta decisió cal explicar el mite. Ícar era fill de Dèdal, un enginyer que va ser contractat per Minos, rei de Creta, per a construir un laberint. Dins del laberint, Minos hi havia tancat el minotaure —un monstre meitat home i meitat bou— i cada any exigia a Atenes que enviés un grup de joves (nois i noies) com a tribut pel monstre. En un moment determinat, Teseu, fill del rey d’Atenes, viatjà a Creta per matar el minotaure i un cop arribat a la illa, va rebre ajuda de Dèdal. Quan el rei es va assabentar d’açò, es va enfadar tant que va tancar a Dèdal i a Ícar dins del laberint. Per poder escapar, el pare va construir unes ales amb plomes d’ocells i les va unir amb cera. Abans d’emprendre el vol, li va indicar a Ícar com volar correctament: no massa baix, ja que la sal del mar desfaria les ales, ni massa alt, perquè la calor del sol podia fondre la cera. Però, Ícar, que tenia moltes ganes de ser lliure, va ser imprudent i va volar massa prop del sol. De manera que la cera de les seues ales es va fondre, cosa que va causar que caiguera a la mar i s’ofegara1.

Zayn, en el seu àlbum Icarus Falls2, tracta de representar-se a ell mateix com el propi Ícar. Com a un xic jove e inexpert que, encegat per les ganes de viure i de disfrutar de la música, va volar massa alt; tan alt que es va «cremar». En altres paraules, l’àlbum conta la manera en què la banda va créixer immensament i com la fama que guanyaren va provocar en ell molta ansietat i estrés. En aquest sentit, el cantant ha expressat3 que aquest àlbum és molt especial per a ell, ja que a diferència del primer, que era una espècie de pluja d’idees, aquest tenia un significat peculiar.
Especialment ho podem notar a l’estructura de les cançons, ja que la primera meitat del àlbum conta com se sentia mentres «volava» amb la banda, això és, com si estiguera al cim del món, i la segona meitat explica els seus sentiments després d’haver-se «cremat» amb el sol, patint ara les conseqüències del seu vol4. Així, per exemple, en una de les cançons anomenada Icarus Interlude5, situada a la meitat de l’àlbum, trobem que la lletra fa una clara referencia al mite: «Call me Icarus. I guess I flew too close to the sun. Myth’ll call me legend, that might be why» (Crida’m Ícar. Supose que vaig volar massa prop del sol. El mite em cridarà llegenda, potser que siga per això)6.

Cal assenyalar també que a la portada de l’àlbum hi ha representat una espècie d’esquelet de color plata amb unes ales a l’esquena, formades per moltes plomes d’ocell platejades, i podem apreciar com estan connectades a l’estructura mitjançant una mena de mecanisme. L’estructura de les ales es troba flotant al cel, enmig d’un conjunt de núvols de tonalitats negres i blanques. A més a més, una de les ales s’està començant a cremar amb una flama de color blau, representant així les conseqüències de volar tan alt.
En definitiva, podem veure com el propi Zayn afirma a les seues cançons que durant la seua etapa a One Direction se sentia com el jove Ícar. Al principi tot semblava un preciós somni, però quan es va adonar de la realitat, al cantant se li van trencar les ales, fent-lo caure en un abisme del qual li va costar molt eixir. Zayn, fent referència a Ícar en el seu àlbum i algunes de les cançons, és només un dels molts exemples de la utilització de la mitologia grega a l’actualitat. Ell ha decidit transformat un poc la història original i s’ha descrit a ell mateix com al protagonista del mite, contant la història del seu propi vol i de com va acabar amb les ales cremades.
Notes
1 Cartwright, Mark, «Daedalus», Ancient History Encyclopedia, 12/05/2016, [23/10/2021].
2 Malik, Zayn, Icarus Falls, 14/12/2018, (ací es pot escoltar l’àlbum sencer).
3 Defebaugh, William, «Zayn Malik talks his new album, inspiration, and how he keeps his cool», VMAN, 16/08/2017, [23/10/2021].
4 Sultani, Alyssa, «Icarus Falls by Zayn Malik», Write the World, 21/10/2019, [23/10/2021]; Balram, Dhruva, «Zayn Malik – Icarus Falls review», NME, 17/12/2018, [23/10/2021].
5 Malik, Zayn, Icarus Interlude, (ací es pot escoltar la cançó).
6 Vers 1, Icarus Interlude (traducció d’Aitana Quesada Jorro).
Per citar aquesta entrada: Quesada Jorro, Aitana «Les ales cremades de Zayn», TriRec, https://trirec.blogs.uv.es/zayn/ 19/11/2021 [Data de consulta].
.

