Zuria o Xuri Fenton és una model, youtuber i il·lustradora hispanoamericana de 28 anys que va començar a fer-se un nom arrel dels seus vídeos en YouTube en 20081, cosa que la va dur, amb els anys, a escriure el seu primer llibre Un verano de muerte. La temàtica dels seus vídeos, encara que varia entre dibuix, pintura, gameplays2 i reptes, mai deixa de costat un cert to polític i de reivindicació social. En aquest cas ens centrarem en la il·lustració que ens presenta al vídeo que va pujar el 8 de març de 2019, en honor al dia de la dona, com a contribució a la proposta llançada per la il·lustradora espanyola Camila Zavia (Ilustraciones Zavia – YouTube), a la que es van unir creadors de contingut i il·lustradors de tota Espanya i que consistia a dibuixar retrats de dones importants de la història3. Fenton va escollir Safo de Mitilene (o Safo de Lesbos) per al projecte.

Safo (620-570 a.n.e.) va ser una poetessa lírica que va nàixer a Mitilene, a l’illa de Lesbos. Procedia d’una família aristocràtica i tot i que a Lesbos es tenia a les dones en alta estima i consideració, cosa que li donava certa llibertat sobre el què fer amb la seua vida, aquest fet i la riquesa de la seua família no van evitar que s’haguera de casar4. En aquest sentit, la seua sexualitat ha estat i segueix estant àmpliament qüestionada, ja que, encara que els termes «safisme» i «lesbianisme» es van encunyar en honor o arrel de Safo, la poetessa no era una militant del moviment LGBTI (que encara trigaria cents d’any en reconèixer-se com a tal) i és difícil comprendre el context exacte al que al·ludeix en els seus poemes. En qualsevol cas, la tradició diu que el seu marit era un home anomenat Kerkilas d’Andros. S’ha especulat molt sobre la veracitat d’aquestes i de moltes altres dades de la vida de Safo sobretot perquè sols conservem fragments de les seues obres i escrits que es feien sobre ella, la informació dels quals està òbviament esbiaixada. En aquest cas, el dubte està en que Κερκυλάς (Kerkilas) és un terme grec utilitzat per fer al·lusió a l’òrgan reproductor masculí i Ἀνδρος (Andros) és tant una illa grega com el genitiu per a ‘home’. Per tant, de la unió d’aquests termes extrauríem que Safo es va casar amb «l’òrgan sexual de l’home», el que bé podria ser no un fet historiogràfic sinó una burla que es va fer de Safo a alguna comèdia de l’època5.
D’altra banda, també trobem a la Suda6 una referència a la filla que suposadament va tenir amb Kerkilas. En realitat, aquesta dada està extreta de dos poemes de Safo (el fragment 98 i el 132), en els quals es referix a una noia utilitzant la paraula πάις, terme que es pot interpretar bé com a ‘filla’ o bé pot al·ludir a una jove objecte de l’estima de Safo (igual que trobem a altres autors). Ara bé, Safo, també utilitza la paraula ἀγαπάτα, que és un adjectiu que se sol utilitzar per a referir-se als fills únics, de manera que és possible que efectivament tingués alguna filla. En definitiva, encara que la temàtica als poemes de Safo va ser nova i sorprenent per als seus contemporanis, la seva obra realment no anava acompanyada de cap tipus d’intenció de canvi o lluita, simplement era un reconeixement de l’existència d’un fet que ocorria entre dones igual que entre homes però no era un moviment social ni cap tipus d’insurrecció7.

Per totes aquestes i moltes altres coses és pel que Xuri Fenton reivindica al seu vídeo el fet que no s’incloga en el temari acadèmic a les dones importants de la història. En aquest sentit, destaca que Safo va ser la major representant de la poesia lírica grega, que va crear la seua pròpia escola per instruir les joves en l’art de l’escriptura, la música, la dansa, la filosofia i moltes altres disciplines i que va ser la creadora de l’estrofa sàfica, entre altres. El vídeo mostra la reinterpretació que fa la il·lustradora d’un fresc de Safo procedent de Pompeia que està exposat al museu arqueològic de Nàpols. Paral·lelament al speed painting8 de la il·lustració i durant els 4:33 minuts que dura el vídeo, la pantalla es divideix en dos i apareix Xuri parlant sobre la història de la poetessa i els seus assoliments9.
Com l’artista mateixa diu, ha representat Safo en aquesta postura inspirant-se en el fresc exposat a Nàpols ja que moltes de les imatges que vem d’ella la mostren com a la dècima musa, com l’anomenava Plató10, o representada com una dona desesperançada i dolguda. Aquesta percepció neix arrel de la llegenda escrita per Menandre11 que diu que Safo es va enamorar perdudament de Faó i que, com ell no la corresponia, va acabar per suïcidar-se llançant-se a la mar des d’un penya-segat a l’illa de Léucade12. Aquesta història ha sigut àmpliament desmentida i hui sabem amb certesa que és completament falsa però això no lleva que al llarg de la història molts pintors s’inspiraren en aquest mite i retrataren a Safo des d’aquesta postura. Fins i tot en 1857 l’escriptor francés Charles Baudelaire va mencionar aquest succés al seu poema «Lesbos», que va incloure al seu llibre Les flors del mal13.
Safo de Lesbos ha influït en el món i l’ha canviat en molts aspectes. Era una dona intel·ligent i instruïda que per tal d’expressar-se va crear una nova mètrica poètica (l’estrofa sàfica). En aquest vídeo, Fenton s’ocupa de mencionar aquestes contribucions i com han arribat fins als nostres dies. S’ha centrat en presentar a Safo de Mitlene com la creadora que va ser i no com la musa per la que moltes vegades se la pren, oposant-se així a reduir la seua rellevància a ser només un objecte d’inspiració i emfatitzant la ment brillant i revolucionària que va ser.
Notes
1 Vegeu el seu canal de YouTube: Xuri Fenton – YouTube [29/11/21].
2 Un gameplay és un vídeo en què es mostra una partida de joc mentre una persona el juga. Pot servir d’exemple a altres jugadors per passar algun nivell difícil o simplement de forma recreativa.
3 Fenton, Xuri, ¿Por qué a las homosexuales se les llama lesbianas? | Dibujo a Safo de Lesbos, [Youtube], España, 8 de març de 2019, min. 0:00– 0:22 [29/11/21].
4 Mark, Joshua J., «Sappho of Lesbos», World History Encyclopedia, 10/06/21, [29/11/21].
5 González González, Marta, «Safo de Lesbos: entre la página en blanco y la bandera arcoíris», conferencia pronunciada en les Jornadas internacionales: desnudando a Safo, 25-26/10/21.
6 Enciclopèdia del segle X que proporciona informació sobre historia, literatura, autors i cites rellevants d’aquestos i sobre la etimologia d’algunes paraules (es pot consultar en línia).
7 González González, Marta, op. cit.
8 Literalment «pintura veloç»; fa referència al fet de gravar el procés de creació d’un dibuix o una pintura i reproduir-lo a una velocitat accelerada per convertir-ho en un vídeo curt i ràpid de veure.
9 Fenton, Xuri, op. cit. [Youtube].
10 Filòsof grec que va viure entre el 428/7-348/7 a.n.e. Va ser deixeble de Sòcrates i és conegut pels seus Diàlegs i per fundar la seua acadèmia a Atenes.
11 Comediògraf atenenc que s’estima va viure entre el 342-291 a.n.e.
12 Mark, Joshua J., op. cit.
13 Baudelaire, Charles, Las flores del mal, Madrid, Nordica, 2007.
Per citar aquesta entrada: March Martínez, Irene, «Safo de Lesbos reinterpretada», TriRec, https://trirec.blogs.uv.es/safo/, 13/01/2022 [Data de consulta].
.

