La xarrada TED (o TED talk) titulada Flow, the secret to happiness1 fou impartida pel professor de psicologia Mihály Csikszentmihalyi l’any 2004. Aquest ha dedicat gran part de la seua carrera professional al camp de la psicologia positiva, aplicada tant a l’àmbit personal com als negocis. Aquesta conferència en particular gira entorn de la idea primera en què ha basat la majoria dels seus llibres —Flow: The Psychology of Optimal Experience (1990) y Finding Flow: The Psychology of Engagement With Everyday Life (1998), entre altres. Mihály defineix la idea de fluir (to flow) així:
Being completely involved in an activity for its own sake. The ego falls away. Time flies. Every action, movement, and thought follows inevitably from the previous one, like playing jazz. Your whole being is involved, and you’re using your skills to the utmost.2
Sentir-se completament compromés amb una activitat per sí mateixa. L’ego desapareix. El temps vola. Tota acció, moviment i pensament sorgeix inevitablement de l’acció, moviment o pensament previ, és com si estiguérem tocant jazz. Tot el teu ser és allí i estàs fent servir les teues habilitats al màxim.3
Ara bé, què tenen en comú les xarrades TED, els llibres d’autoajuda i els pensadors de l’Antiguitat clàssica? Doncs, en realitat, molt. Mihály Csikszentmihalyi, per explicar el concepte del flux, utilitza la idea d’èxtasi (ἔκστασις, ékstasis en grec)4: estar fora de sí, en un estat mental similar a una realitat alternativa. Amb aquest plantejament postula que, per arribar a aquest ‘lloc’ de creació on la consciència gairebé desapareix, hem d’entrenar aquesta habilitat fins que, de forma espontània, entrem en un estat de fluïdesa. De la mateixa manera, llibres com The Philosophy of Cognitive-Behavioural Therapy tracten temes psicològics —com la psicoteràpia cognitiva— des d’una perspectiva filosòfica, l’estoïcisme en aquest cas (o així ho indica el seu subtítol: Stoic Philosophy as Rational and Cognitive Psychotherapy, ‘La filosofia estoica com a psicoteràpia racional i cognitiva’). D’altra banda, hi ha altres obres de l’estil que promouen corrents com el mindfulness, en poques paraules, la consciència plena del moment present —cosa que ens podria recordar al cèlebre carpe diem, o ‘aprofita el dia’, del poeta romà Horaci.

Sembla que les idees ‘clàssiques’ continuen vigents i que, a més, susciten interès. Així, per exemple, als Estats Units, segons les dades del 2017, es van graduar en filosofia prop de 9.000 estudiants, dada que suposa un creixement d’un 1.56% respecte de l’any anterior5. Pel que fa Espanya, prop de 600 estudiants es graduaren en Filosofia en el curs 2018-2019 a tot l’estat; en canvi, només a la Universitat de Barcelona, va haver-hi 553 graduats d’Administració i Direcció d’Empreses (i 369 a la Universitat de València)6. Aquesta dada mostra que, una vegada més, la concepció generalitzada dels estudis en Filosofia és, habitualment, ‘la carrera sense eixides’ i, per tant, poc útil. Mentre el menyspreu cap a aquesta immensa àrea del coneixement creix sense límits, una part de la societat es dedica a enaltir els nous ‘gurus’ del mindfulness o alternatives com el personal coaching. Per què aquests últims, a diferència de l’estudi filosòfic en si mateix, han aconseguit un nivell tan elevat de popularitat? Segons BNC, la venda de llibres amb les categories ‘autoajuda’ o ‘creixement personal’ en el Canadà ha experimentat un augment del 22% només entre els anys 2016-20177. Potser és un problema de màrqueting.
Fins i tot, podríem plantejar-nos perquè els consumidors d’aquest tipus de contingut hi recorren en lloc de consultar les obres ‘originals’. Tal vegada pensen que els problemes actuals són diferents dels de fa un parell de milers d’anys. La creença popular que l’espècie humana ha evolucionat és cada cop més evident: comptem amb aparells electrònics i ja no fem la guerra (almenys no com a Esparta, el món occidental del segle XXI és més discret); ara —bé, des de l’hegemonia del lliure mercat— som, naturalment, molt més lliures que abans, tenim totes les eines que se’ns poden proporcionar per arribar a la cúspide de la realització personal. És per això que milions d’exemplars que adapten —i d’alguna manera manipulen— les idees de pensadors de l’Antiga Grècia i Roma són venuts a emprenedors o qualsevol persona, atrets pels resultats màgics de la força de voluntat i el pensament positiu —conclusions reforçades pel subconscient col·lectiu, que considera la civilització grega i l’imperi romà com a referents d’èxit i virtut. Tanmateix, es publicitarien llibres filosòfics que posaren en dubte els fonaments d’aquest negoci?
Notes
1 Csikszentmihalyi, Mihály, «Flow, the secret to happiness», TED, febrer de 2004.
2 Geirland, John, «Go with the flow», Wired, 09/01/1996, [27/11/2020].
3 Totes les traduccions són de Vanessa Navarro Assanova.
4 Augustyn, Adam, «Ecstasy», Britannica, 07/10/2019, [27/11/2020]. En grec, es pot consultar a Logeion el LSJ i el DGE.
5 Data USA, Philosophy (2017).
6 Ministerio de Universidades, «Serie de estudiantes egresados de grado por comunidad autónoma, universidad, rama de enseñanza y titulación», 26/06/2020.
7 BookNet Canada, «Self-help/Personal Growth book sales are growing», BookNet Canada, 13/11/2018, [27/11/2020].
Per citar aquesta entrada: Navarro Assanova, Vanessa, «TED talks, llibres d’autoajuda i filosofia del segle XXI», TriRec, https://trirec.blogs.uv.es/ted-talks, 12/12/2020 [Data de consulta].
.

