Fer de la pròpia vida una obra d’art. Aquesta reflexió que explica Nietzsche al llarg de la seua obra té moltes vessants, però m’agradaria remarcar sobretot la música, art molt lligat a la filosofia nietzschiana. Així, el filòsof sovint recorre a la música per a donar sentit a la seua teoria de l’origen metafòric del llenguatge1. Deixant de costat la filosofia i centrant-se en la música, cal assenyalar que aquesta pot ser un mer entreteniment o tindre una finalitat didàctica o transformadora de la societat que l’envolta. Com a exemple d’aquest sentit “pedagògic” de la música, introduïsc la cançó Roma2 del grup Manel.
Manel és un grup barceloní que cavalca entre la música pop i el folk3. La combinació de lletres empàtiques, juntament amb un ritme enganxós ha propiciat que aquest grup tinga un reconeixement ampli en el panorama musical català. Pel que fa a la seua implicació en la cultura clàssica, podem trobar diverses referències en la seua discografia, com la cançó titulada Captatio Benevolentiae4. Tanmateix, no hi ha al·lusió més clara al passat que Roma, com el seu propi títol indica.
Aquesta cançó ens mostra un narrador en primera persona (qui canta) que explica a la seua parella com seria la seua vida si foren ciutadans de l’Imperi romà. Aquesta explicació es desenvolupa en quatre estrofes que parlen sobre aspectes de la vida romana, així com l’impacte que aquesta té encara en els nostres dies. A continuació, anem a analitzar les diferents estrofes de la cançó.
Si hagués nascut a Roma, fa més de dos mil anys, viuria en un Imperi, tindríem un esclau, i àmfores al pati plenes d’oli i vi i una estàtua de marbre dedicada a mi.
A partir del començament de la cançó, el cantant ja fa una suposició sobre com seria el seu estil de vida a l’Antiga Roma. Tanmateix, no sembla una vida gaire austera, sinó més aviat, una que es podria relacionar amb la dels patricis5, ja que els privilegis que es mencionen, com l’esclavisme, abundància de beguda o alçar una estàtua estaven a l’abast de pocs sectors de la societat romana.
Si hagués nascut a Roma, fa més de dos mil anys, no faria olor de xampú el teu cabell daurat, oferiríem bous als déus, brindaríem amb soldats i ens despertaria un carro pujant per l’empedrat.
Aquesta segona estrofa comença amb un paral·lelisme que remarca el tema de la cançó, ser ciutadà romà en l’antiguitat. No obstant això, en aquesta estrofa apareix la primera referència al destinatari del missatge de la cançó (“no faria olor de xampú el teu cabell daurat”). A més, es manifesten dues referències més de les costums romanes. En primer lloc, els oferiments de bous als déus[vi] o, en altres paraules, els sacrificis religiosos que eren molt habituals en la societat romana. Molts autors han donat una definició a aquests rituals, però a grans trets, es tracta del sacrifici d’una víctima, com animals o éssers humans, per a obtenir algun favor dels déus. En segon lloc, que el protagonista forme part de la classe alta romana i “brinde amb soldats” podria significar que té algun rang militar elevat, ja que es relaciona amb soldats i ha afirmat que té un estil de vida sumptuós.

I els turistes es fan fotos on tu i jo vam esmorzar, són les coses bones de passar a l’eternitat, i una guia els ensenya el mosaic del menjador, es retraten i passegen per la nostra habitació
En referència a aquesta estrofa, el cantant parla del llegat romà en els nostres dies. Les restes arqueològiques d’aquesta època són tant objecte d’estudi com de fascinació pels turistes. A més, els versos “i una guia els ensenya el mosaic del menjador, / es retraten i passegen per la nostra habitació” demostra que el cantant descriu les restes d’un habitatge que sembla trobar-se en bon estat, malgrat el pas del temps. Aquest detall de la cançó pot significar que els protagonistes vivien a una ciutat com Pompeia7, encara que podem trobar vestigis per tot el Mediterrani.
I ara un nen dibuixa a llapis a la sala del museu el braçalet de maragdes que t’embolicava el peu i un submarinista troba els nostres gots i els nostres plats, són les coses bones de passar a l’eternitat.
La quarta i darrera estrofa de la cançó ens situa ja dins d’una sala del museu, on s’exposa un braçalet de maragdes que reafirma la suposada pertinença a la classe alta de la societat romana del cantant. Finalment, buscar restes arqueològiques romanes mitjançant el submarinisme és una pràctica habitual actualment, de fet, la costa castellonenca és una zona propicia per a aquestes investigacions8.
En conclusió, el significat de la cançó no es manifesta explícitament en la lletra, sinó que hi ha que indagar lleugerament en les costums romanes per a intentar donar-li un context o relat als protagonistes de la cançó. Manel, per la seua part, ha escrit una lletra interessant que apropa la cultura romana al públic més jove donant un cert marge per a la interpretació de la lletra. No obstant això, cal destacar el poc interès (en general) que sovint es troba en certes recepcions contemporànies del passat clàssic per mostrar l’estil de vida plebeu o de les capes de la societat menys afavorides, la vida de les quals sovint és romantitzada o menyspreada en les manifestacions culturals actuals.
Bibliografia addicional
Manel, Els millors professors europeus, 2008, [1/12/2020].
Notes
1 Picó Sentelles, David, Filosofía de la escucha. El concepto de música en el pensamiento de Friedrich Nietzsche, Barcelona, Crítica, 2005.
2 Inclosa dins del disc “Els millors professors europeus” de Manel, 2008.
3 Viasona, Manel. [30/11/2020]
4 Inclosa dins del disc “Els millors professors europeus” de Manel, 2008.
5 Fernández Uriel, Pilar; Mañas Romero, Irene, La Civilización Romana, UNED.
6 Almansa Fernández, Marco, El delito religioso en el sacrificio romano, Montero Herrero, Santiago (director), Tesi doctoral, Universidad Complutense de Madrid.
7 Ciutat, destruïda per l’erupció del volcà Vesuvi, on es troben restes d’habitatges romans en un estat que permet el seu reconeixement. Els mosaics que romanen a Pompeia són un exemple del bon estat de conservació.
8 Fernández Izquierdo, Asunción, Estudio de los restos arqueológicos submarinos en las costas de Castellón, Cuadernos de prehistoria y arqueología castellonenses, 1980, 7, p. 135-196.
Per citar aquesta entrada: Gallego i Pla, David, «D’una cançó», TriRec, https://trirec.blogs.uv.es/una-canco, 12/12/2020 [Data de consulta].
.

