Els jocs de la fam és una trilogia de l’escriptora nord-americana Suzanne Collins formada per Els jocs de la fam(2008), En flames (2009) i L’ocell de la revolta (2010)1. La primera pel·lícula basada en aquesta saga va ser estrenada l’any 2012, fou dirigida per Gary Ross i protagonitzada per Jennifer Lawrence, Josh Hutcherson i Liam Hemsworth, entre d’altres. A més, l’autora ha publicat enguany la preqüela de la saga: Balada d’ocells cantors i serps, i la seua adaptació cinematogràfica fou confirmada inclús abans de la publicació del llibre2.
La trilogia es desenvolupa en un temps futur, al país fictici de Panem, que segons l’obra fou en el passat EE. UU. La protagonista, Katniss, narra en primera persona la lluita per la supervivència en els anomenats “Jocs de la fam”, els quals són conseqüència d’una guerra civil. En efecte, el Capitoli, el districte guanyador de la guerra, obliga a la resta de districtes a presentar un xic i una xica d’entre dotze i díhuit anys per a participar en una competició de la qual sols pot quedar una persona viva. Com a conseqüència, el guanyador o la guanyadora rebrà importants recompenses.
L’autora d’aquesta exitosa trilogia va explicar en una entrevista del New York Times que la mitologia grega li resulta fascinant i per aquest motiu l’obra està repleta de referències a la mitologia clàssica, especialment al mite de Teseu i el Minotaure:
I was such a huge Greek mythology geek as a kid, it’s impossible for it not to come into play in my storytelling. The connection to the myth of Theseus happened immediately3.
«Jo era una gran apassionada de la mitologia grega de menuda així que és impossible que no tinguera un paper important en la meua història. La connexió amb el mite de Teseu va ocórrer immediatament»4.
Segons el mite, el Minotaure era fill de Pasífae, la dona de Minos (rei de Creta), i un bou enviat per Posidó a Minos com a càstig. Aquest últim va encarregar a l’arquitecte Dèdal construir un laberint on tancar el monstre i, cada any (cada tres o, fins i tot, cada nou anys, segons altres versions), set donzelles i set joves atenesos5 eren oferts al monstre com a tribut. En un moment determinat, Teseu, fill del rei d’Atenes, es va oferir voluntari per anar a Creta i, amb l’ajuda de Ariadna6, no sols va aconseguir matar al Minotaure, sinó que també van ser capaços d’eixir del laberint7.

El paral·lelisme entre ambdues històries és evident: els guanyadors d’una guerra (Creta/el Capitoli) envien els perdedors (Atenes/resta de districtes) a una prova on els espera una morta segura. Així mateix, Teseu es troba reflectit en Katniss ja que ambdós protagonistes s’ofereixen voluntaris per participar en la proba, en un acte de sacrifici i valentia. La problemàtica que Collins planteja amb aquest paral·lelisme és la lluita per la supervivència després de la derrota en la guerra8.
Tot i que la semblança entre el mite del Minotaure i la saga de Els jocs de la fam és innegable, Suzanne Collins adapta la història al present, fins i tot, al futur. Per tant, s’introdueixen canvis per a veure el mite des d’altra perspectiva: la dels lectors del segle XXI. D’aquesta manera, a l’obra trobem un món distòpic, en el qual un poder omnipresent controla a la resta de la civilització. En ella, es critica l’opressió i la pobresa, de les quals deriva la constant lluita per la supervivència i la gent es deixa arrossegar per la seua naturalesa salvatge9.
Amb aquest canvi de perspectiva, es planteja el dilema moral de la “guerra justa”. L’objectiu final de Collins és aconseguir que el lector reflexione sobre el perquè de la guerra i sobre quins són els límits morals de les accions dutes a terme durant aquesta. En els diferents llibres d’Els jocs de la fam veiem com els districtes es rebel·len contra l’autoritarisme del govern, però, tenen els rebels l’autoritat per iniciar una guerra? Es pot considerar una guerra justa o justificada, amb les conseqüències que comportarà?10
En conclusió, l’obra de Suzanne Collins es converteix en una crítica a la guerra, la qual comporta control, caos, misèria, fam i mort. Trobem un constant dilema entre la supervivència del propi individu i l’alliberament i salvació de la col·lectivitat, dilema que s’escenifica aprofitant el mite clàssic, tot i que amb una perspectiva més actual que permet al lector sentir-se identificat amb Katniss i els dubtes que l’envolten.
Notes
1 Editats en català per Fanbooks (Grup 62).
2 Anònim, «Confirmado: La nueva película de Los Juegos del Hambre ya está en marcha», 21/04/2020, Antena 3 [30/11/2020].
3 Levithan, David, «Suzanne Collins Talks About ‘The Hunger Games’, the Books and the Movies», The New York Times, 18/10/2018, [03/11/2020].
4 Traducció de Lourdes Peret Colom.
5 Les donzelles i joves eren atenesos perquè, segons el mite, Atenes havia sigut derrotada per Creta en una guerra. Aquesta era laa revenja del rei Minos per la mort del seu fill Androgi.
6 Ariadna, filla del rei Minos i Pasífae, s’enamora perdudament de Teseu i, per a ajudar-lo, li regala un cabdell que permetria a Teseu trobar el camí per a eixir del laberint.
7 Grimal, Pierre, Diccionario de mitología griega y romana, Barcelona, Paidós, 1981.
8 Hernández Henríquez, María Mercedes «Los juegos del hambre: Una recreación del mundo grecolatino y sus fisuras ideológicas y sociales»Misión Jurídica: Revista de derecho y ciencias sociales, 14, 2018, p. 155-167.
9 González Vera, Pilar. «Los juegos del hambre: un mundo distópico, intertextual y simbólico», Anuario de investigación en literatura infantil y juvenil, 14, 2016, p. 93-104.
10 Levithan, David, op. cit.
Per citar aquesta entrada: Peret Colom, Lourdes, «Els jocs de la fam i el mite del Minotaure», TriRec, https://trirec.blogs.uv.es/jocs-fam 12/12/2020 [Data de consulta].
.

