Patricia Perona de la Asunción
L’actual empresa Olympus va ser fundada a Tòquio (Japó) el 12 d’octubre de 1919, primerament amb el nom de Takachiho Seisakusho. El fundador d’aquesta va ser Takeshi Yamashita, el qual el 1915 es va graduar a la Facultat de Dret de la Universitat Imperial de Tòquio i, després d’un any, es va unir a Tokiwa Shokai, una empresa comercial que li va donar l’oportunitat d’establir la seua pròpia empresa. Va ser llavors quan, junt a un amic advocat, van crear Takachiho Seisakusho. El seu objectiu principal era llançar la producció nacional d’òptiques per a microscopis i el juny de 1920, sols 6 mesos després de la fundació de l’empresa, el somni de Yamashita de fabricar un microscopi domèstic es va fer realitat amb la introducció d’Asahi, primer microscopi fabricat per Takachiho. Tres dècades després, entre els grans invents de l’empresa, es troba la fabricació de la primera gastrocàmera del món1.
Aquesta empresa es va anar desenvolupant en un context històric ple d’esdeveniments socials i econòmics, com el Gran Terratrèmol de Kanto l’1 de setembre de 1923. El sisme va ser devastador, entre d’altres raons perquè va causar molts incendis, ja que es va produir a l’hora de dinar, quan milers i milers de cuines estaven funcionant i de seguida provocaren xicotets incendis que s’anaren agrupant i estenent-se ràpidament2. Un altre gran esdeveniment al que es va haver d’enfrontar l’empresa va ser la II Guerra Mundial, entre el 1939 y el 1945, tot i que al finalitzar la guerra es va convertir en una de les primeres en reprendre les operacions a la fàbrica i avançar cap a la modernització empresarial3.

Com hem dit al principi, l’empresa va començar amb el nom de Takachiho Seisakusho. Takachiho és una regió al sud del Japó on, segons la mitologia japonesa, es troba el lloc exacte del Takamagahara (literalment, ‘la plana del cel alt’),allà on van descendir les divinitats japoneses i es convertí, així, en l’estatge dels déus celestials4. Segons aquesta mitologia, hi va haver una explosió d’on va sorgir el regne dels cels, nomenat Takamagahara, i set divinitats, que eren més bé, éssers celestials. Aquestes divinitats es van proposar reparar la terra creant dues deïtats, Izanami i Izanagi, conegudes com ‘Els déus de la creació’, és a dir, els que van crear cada illa del Japó que coneguem hui dia5.
Temps més tard, el 1942, l’empresa va passar a anomenar-se Takachiho Optical Co. Ltd., ja que els productes òptics es van convertir en el pilar fonamental de l’empresa i finalment, en 1949, el nom es va canviar a Olympus Optical Co. Ltd. Aquest canvi es va produir principalment per reforçar i millorar la seua imatge corporativa (recordem que el canvi de nom, la ‘occidentalització’ del nom, es produeix just després de la fi de la II Guerra Mundial) i per reflectir la seua forta aspiració de crear productes de fama mundial. Van elegir Olympus perquè era el nom de la muntanya grega Olimp de característiques paregudes al Takamagahara6. El mont Olimp es troba en els confins de Macedònia i Tessàlia. No obstant això, a poc a poc la residència dels déus es va diferenciant de la muntanya Tessàlia i el terme Olimp s’aplica, de manera general, als estatges celestes, on resideixen les divinitats7. Des dels poemes homèrics, l’Olimp és considerat com la mansió dels déus, en particular com l’estatge de Zeus, el més gran dels déus del Panteó hel·lènic, déu de la llum, del cel serè i el llamp, sobirà d’homes i déus, que regna en les altures lluminoses del cel8. Aquest, des de l’Olimp, elevat en el punt més alt de totes les regions terrestres, en l’espai invisible, presideix les evolucions del món, observa a tots els pobles, proveeix necessitats i castiga els culpables9.

Per concloure, aquesta empresa japonesa, Olympus, va optar per posar aquest nom d’una banda, perquè l’Olimp és conegut mundialment i aquesta és una manera de presentar-se al món de forma ‘occidental’ i ampliar el seu mercat a tot el món, després d’haver lluitat a la Segona Guerra Mundial i, de l’altra, perquè es juga amb el paral·lelisme que s’estableix entre la humanitat contemplant la realitat i capturant-la amb les càmeres fotogràfiques i les divinitats observant la humanitat des de l’Olimp i el Takamagahara. A més a més, Olympus aspira a il·luminar el món amb els seus dispositius òptics, igual que el Takamagahara va portar llum al món, és a dir, va crear el Japó i va crear la vida, segons la mitologia japonesa.
1 «Olympus Global Homepage», Founding of Olympus [15/11/2020].
2 López Vera, Jonathan, «El gran terremoto de 1923», Historia Japonesa.com, 10/05/18 [15/11/2020].
3 «Olympus Global Homepage», Olympus Chronology [15/11/2020].
4 Iwao Seiichi, Dictionnaire historique du Japon, volume 1, Tokyo, Kinokuniya, 1963.
5 Equipo Ikigai, «El mito de la creación de Japón», Ikigai Matsuri Blog, 16/07/2020 [16/11/2020].
6 «Olympus Global Homepage», Founding of Olympus [16/11/2020].
7 Grimal, Pierre, Dictionnaire de la mythologie grecque et romaine, París, 1951, s.v. Olimp.
8 Ibid. s.v. Zeus.
9 Commelin, Pierre, Mitología Griega y Romana, Madrid, Anzos, 2017.
Per citar aquesta entrada: Perona de la Asunción, Patricia, «Olympus», TriRec, https://trirec.blogs.uv.es/olympus 3/12/2020 [Data de consulta].
.

