Maria Llin Escrivà
Nike és, juntament amb Adidas, la marca de roba esportiva més coneguda del món i utilitzada en tot tipus d’esport. Per aquesta raó, quan sentim parlar de la marca, a tots se’ns ve al cap el seu icònic i reconeixible logotip. El que no tanta gent sap és que tant el nom ‘Nike’ com el símbol que l’acompanya, estan relacionats amb la cultura grega.
En un principi, l’empresa s’anomenava Blue Ribbon Sports i col·laboraven amb l’empresa japonesa Tiger. En 1971, els caps de l’organització decidiren trencar les relacions amb Tiger i muntar la seva pròpia empresa de sabates. Pensaren en un nom senzill, fàcil de pronunciar i directe amb alguna lletra exòtica que captara l’atenció del client, ja fora la X, la K o la Z. Així esdevingué Nike, el significat de la qual és la deessa de la victòria a l’antiga Grècia1.

Victòria de Samotràcia c. segle II a.n.e. © 2014 Musée du Louvre / Philippe Fuzeau
Niké és la personificació de la Victòria. Tradicionalment, s’ha representat amb ales i volant. Hesíode la presenta com a filla del tità Palante i d’Éstige; per tant, pertany a la primera estirp divina i és anterior als Olímpics. Però tradicions més recents fan d’ella la campanya de joc de Palas Atenea2. Niké tenia tanta importància en la mitologia grega antiga com Zeus o Atenea, però, se la va començar a confondre amb aquesta última a partir de la Batalla de Salamina. En aquesta lluita, els grecs van vèncer als perses i, per commemorar tal èxit, es va crear a Atenes el Temple d’Atenea Niké. En el seu interior es trobava una figura d’Atenea amb els trets de Niké, principalment les seves grans ales, de manera que a partir de llavors se li va començar a conèixer com a Atenea la Victoriosa (Atenea Niké)3.
Pel que fa al logotip, Phil Knight, tres anys després de fundar la popular multinacional, coneix Carolyn Davidson, la dissenyadora de la icona, en la universitat de Portland, on ell estudiava comptabilitat i ella disseny gràfic. Phil li va oferir 2 dòlars a l’hora perquè realitzara el disseny de les sabates. Temps després d’encarregar el disseny del logo per a la seva incipient empresa, pensà que necessitava alguna cosa que suggerira moviment.
Després d’entregar-li diversos esbossos, cap d’ells l’acabava de convèncer però a causa que necessitava un logo per a les caixes que estaven esperant a ser impreses, va elegir un d’ells esperant que amb el temps li acabara agradant. Knight declarà: “No m’encanta, però ho farà”. El Swoosh, que es com es denomina l’emblema, representa l’ala de la deessa Niké. El resultat és una imatge molt dinàmica, la qual cosa el fa perfecte per a representar una marca esportiva. Carolyn Davidson cobraria per aquest treball la quantitat irrisòria de 35 dòlars.
Nike començà a despuntar i molt prompte necessitaren més d’un dissenyador, necessitaven els serveis de tota una agència. Així que, 12 anys després de l’èxit de la companyia, el 1983, Knight invità a esmorzar a Carolyn i la sorprengué amb un anell commemoratiu d’or i diamants amb el símbol de l’empresa, un certificat i un lot d’accions de la marca.
El 2002, Nike llençà una nova iniciativa anomenada “Goddess” (deessa). Aquesta fou un intent de superar el seu fracàs històric per comercialitzar eficaçment els productes femenins. La campanya pretenia diferenciar l’espai físic de les seves botigues NikeTown d’un espai comercial més inspirat en deesses femenines. L’objectiu pel que es va dur a terme aquest reexamen era jugar amb idees sobre la deessa i el gènere, i que permetia incrementar la visibilitat de la campanya en els mitjans de comunicació. No obstant això, es donà una imatge hipermasculina que distorsionava la imatge femenina. De manera que semblà impossible que la campanya de la deessa tinguera un èxit durador.
Com podia adaptar-se, doncs, al pensament que hi ha darrere de la deessa Nike? El tipus de campanya va ser crear espais a les botigues Nike que resultaren més acollidors per a les dones enfront de les botigues hipermasclistes descrites anteriorment. John Hoke, dissenyador estrella i veterà de Nike, explica les seves versions:
‘Women weren’t comfortable in our stores. So I figured out where they would be comfortable– most likely in their own homes. The store has more of a residential feel. I want it to have furnishings, not fixtures. Above all, I didn’t want it to be girlie’
Les dones no estaven còmodes a les nostres botigues. Així que em vaig adonar d’on es trobarien còmodes, molt probablement a casa seva. La botiga tindrà un aspecte més residencial. Vull que tinga mobiliari, no accessoris. Sobretot, no volia que fora de noia.4
En aquesta afirmació Hoke incorpora 2000 anys de misoginia començant amb la cultura patriarcal grega. Ací no hi ha dubte que Nike es volia transformar per aconseguir la inclusió. Si les noies no volen jugar al nostre espai, el convertirem en un dels seus: l’interior domèstic5.
Recentment la marca ha volgut seguir impulsant les veus femenines i desafiar les sabatilles esportives. Si mirem enrere, en Air Max Day 2017, va llançar el seu model Air Max exclusiu per a dones, les Air Max Jewel, seguides de l’Air Max Dia l’any passat i hem vist el llançament de projectes de sabatilles de carrer com Nike Unlaced creada per a amants de les sabatilles esportives.
Pareix que el desenvolupament de la cultura de les sabatilles femenines va en bona direcció. Encara hi ha un llarg camí per recórrer, però el desenvolupament de les Airmax ha orientat el futur a viure al costat de colors vius i noves innovacions; també aporta un aire fresc de canvi a la costum del domini de sabates masculí. Per fi, que es vega reflexat la deessa que inspirà la marca.
A l’igual que Nike, moltes marques com Kappa o Olympus6, que estan a la vanguàrdia de la innovació i la tecnologia, fan ús de la llengua i la iconografia del món antic per la força, la universalitat, l’atemporalitat i el prestigi que aporten. A la deessa Niké la podem veure portant una corona de llorer a les medalles dels Jocs Olímpics des de 1928, una altra senyal d’èxit comparable amb la fama i prestigi de l’actual marca d’equipament esportiu.
Bibliografia addicional
Díaz Carretero, Juan Jesús, “El latín y el griego clásicos en las marcas comerciales: algunos ejemplos”, Thamyris, nova series: Revista de Didáctica de Cultura Clásica, Griego y Latín, 2, 2011, 15-21.
Es pot accedir fent click ací.
1 Celaya Ansa, Xabier. (2019). Análisis del modelo de branding de Emilio Llopis: Aplicación práctica a Nike,TFG, José Juan Beristain (tutor), Universidad del País Vasco. [2/11/2020]
2 Grimmal, Pierre, (1951), Diccionario de la mitología griega y romana, Paidós, 1981.
3 De Aquino, Chema, «Origen de Nike y su logo», Siempreconectado.es (2014), [2/11/2020]
4 Traducció per Maria Llin. Original: Fast Company
5 Rippin, Anne, «Images of Athena and Hera in Nike’s ‘Goddess’ Campaign», Ephemera, 3 (3), 2003, p. 185-196.
6 Vegi’s en aquest mateix blog: Perona de la Asunción, Patricia, «Olympus».
Per citar aquesta entrada: Llin Escrivà, Maria, «La victòria de Nike», TriRec, https://trirec.blogs.uv.es/victoria-nike 11/11/2020 [Data de consulta].
.

