Selma Belmihoub Yahiaoui
God Is a Woman («Déu és una dona») és el segon senzill de l’àlbum Sweetener de la cantant estatunidenca Ariana Grande. Aquesta cançó reivindicativa de la condició de la dona debutà en onzena posició a la llista Billboard, arribant a la primera posició durant una vintena de setmanes1, i fins i tot va ser nominada al premi Grammy en la categoria Millor Actuació Pop Solista2.
Aquesta peça fou llançada al juliol de 2018, acompanyada d’un videoclip amb missatges d’empoderament femení, sororitat i alliberació sexual3; un retrat de la condició femenina, reemplaçant les figures masculines de la història de la humanitat per les d’una dona moderna, alliberada i intel·lectual. Comença el vídeo amb la cantant ballant hoola-hoop amb la galàxia com l’anell de fer hoola, sent així ella el centre de l’univers: Déu. En el segon 44, Ariana apareix seguda sobre un bloc de pedra, creuada de cames, recolzant el seu mentó sobre la seua mà, reinterpretant la escultura d’Auguste Rodin, El Pensador4, en que un home, aprofundit en les seues ponderacions existencialistes, seu amb un posat complex però una expressió tranquil·la, com la que té la cantant davant dels petits i misògins homes que la degraden verbalment; la seua minúscula estatura, representant la seua inferioritat intel·lectual, mentre la dona és més gran, la materialització del coneixement.

Ariana Grande, God is a Woman, directe als MTV Video Music Awards, 2018 © MTV International
Arribant el minut, la jove americana canta When you try to come for me, I keep on flourishing («Quan intentes picar-me, jo segueixc aflorant»), mentre una imatge del guardià de les portes de l’infern, Cerber, apareix a les seues esquenes. Ella és tan forta i poderosa com el ca Cerber, i, prenent aquesta posició encarnada tradicionalment per una figura masculina, Ariana redefineix els estereotips femenins de debilitat i submissió.
Un minut més endavant, Grande, a quatre potes, amamanta als petits homes, que beuen de les seues mamelles de Luperca, la lloba que va criar als germans Ròmul i Rem5, els fundadors -o quasi- de Roma. Açò mostra la imatge de la maternitat i la fertilitat, ademés de ser un simple homenatge a la lloba mitològica.
Cap al final del vídeo, just després d’una seqüència dintre del Panteó d’Agripa, on Grande recita un passatge de la Bíblia canviant els pronoms masculins pels femenins i llançant un martell al sostrat de vidre i trencant-lo; Ariana ix pintada en el que es pot anomenar La creació d’Eva, la versió femenina de la pintura renaixentista de Miquel Àngel. L’artista i diverses dones de diferents ètnies prenen el lloc dels homes blancs que predominen en la pintura original. I ara Eva és una dona negra, l’ésser més infrarepresentat en la cultura popular i històrica.
Però no és la primera vegada que aquesta pintura és re-imaginada amb dones negres, l’artista de Chicago Harmonia Rosales ja va publicar al seu Instagram6 la seua reinterpretació en el 2017, que va rebre diverses crítiques i la desaprovació del públic blanc i occidental a les xarxes socials7, un públic que, sense dubte, incloïa dones. I és que, com diu Carol P. Christ al seu treball Per què les dones necessiten la Deessa?:
«Inclòs la gent que “ja no creu en Déu” o no participa en la estructura institucional de la religió patriarcal, potser encara no sigui lliure del poder del simbolisme de Déu el Pare. […] Els sistemes simbòlics religiosos centrats exclusivament al voltant d’imatges masculines de divinitat creen la impressió de que el poder femení no pot ser mai completament legítim o plenament benèfic»8.
D’aquesta manera, el senzill d’Ariana Grande no és sols un atrevit so de la música pop que reivindica a la dona en sí; també és un recordatori de com la historia està escrita pels homes i com han dominat i esculpit la narrativa a la seua conveniència, mai representant a les dones, apartant-les en l’art, la música i la literatura. Totes les figures que reclama són masculines, representant-les com a dona, recuperant i reivindicant la força i la intel·lectualitat de la dona i lo femení, representant al grup que més injustament s’ha negligit i oprimit, assumint la figura de Déu, la figura de Deessa, la tota poderosa; i fent d’aquest mon d’homes, un món de dones.
Notes
1 «Ariana Grande | Billboard», Billboard, 2019, [06/11/2020].
2 Barsanti, S., «Here are the winners of the 2019 Grammy Awards News», The A.V. Club, 11/02/2019, [06/11/2020].
3 ArianaGrandeVevo, «Ariana Grande – God is a woman (Official Video)», YouTube, 13/07/2018, [06/11/2020].
4 Carnota, Ciprián, «El Pensador», HA!, 11/01/2020, [06/11/2020].
5 Contreras, Judit, «Ròmul i Rem», Clàssics a la romana, 13/02/2020, [06/11/2020].
6 Honeiee |Instagram; Harmonia Rosales: https://www.harmoniarosales.com
7 Laneri, Raquel, «Uproar over artist’s painting of God as a black woman», New York Post, 30/05/2017, [06/11/2020].
8 Christ, Carol P., «Why women need the Goddess», Heresies: The Great Goddess Issue, 1978, [06/11/2020]. Traducció de Selma Belmihoub Yahiaoui.
Per citar aquesta entrada: Belmihoub Yahiaoui, Selma, «Un món de dones», TriRec, https://trirec.blogs.uv.es/mon-dones 11/11/2020 [Data de consulta].
.

