Mattel és una empresa coneguda per la gran quantitat de joguets que produeix per a xiquets i xiquetes com ara els jocs de construcció Fisher Price, cotxes de joguina HotWheels i les nines Barbie. En l’any 2000, Mattel va crear una col·lecció d’edició limitada anomenada Great Eras Collection: es tractava d’una sèrie de nines Barbie vestides per representar esdeveniments històrics que van succeir des de la dinastia XVIII d’Egipte fins als anys vint dels Estats Units1. Tot i això, en aquesta entrada ens centrarem en la nina anomenada Medusa Barbie, posada a la venda l’any 2008 dins d’aquesta col·lecció de nines de Mattel.
En la mitologia grega, tot i que existeixen nombroses versions sobre la història de Medusa, aquesta és coneguda, principalment, per la seua mort i pels trets físics que tant la caracteritzen, concretament el cabell i la mirada. Segons Pseudo-Apol·lodor, Medusa va morir en les mans de Perseu, el qual va ser ajudat per Atenea i Hermes, i ho va realitzar perquè Polidectes el va amenaçar en apoderar-se de sa mare, Dànae, si no li entregava el cap de la temible i perillosa gorgona Medusa. Tanmateix, quan Perseu va aconseguir el cap d’aquesta, el va emprar per a matar a Polidectes2.
Aquest fet ens porta a entendre què tenia d’especial l’aspecte físic de Medusa, en concret el seu cap. Els primers autors que van escriure sobre ella, com ara Homer en la Ilíada i l’Odissea, Èsquil en la tragèdia Prometeu encadenat i Píndar en la XII Oda Pítica la representen com un monstre gran i temible amb el cabell format per serps. A més, es comenta que el cant d’aquesta és mortal i que cap ésser humà pot sobreviure a la seua mirada, donat que té el poder de convertir a tot aquell que manté contacte visual amb ella en pedra. Cal recalcar que en el període arcaic (segle VIII a.n.e – V a.n.e) apareix aquesta figura mitològica als frontons dels temples, a estàtues i en la ceràmica representada amb una cara gran rodona, barba, ullals, ales i sovint amb la boca oberta i la llengua estirada. A més, també es va fer servir el seu rostre als escuts i a les cuirasses, com un símbol apotropaic, és a dir, segons es creia, el rostre de Medusa allunyava els mals. Més tard, l’autor romà Ovidi, en l’obra Metamorfosis, explica el motiu del cabell de Medusa format per serps que es justifica com una represàlia de la deessa Minerva (Atena per als grecs) cap a Medusa per haver mantingut relacions sexuals no consentides amb Neptú (Posidó per als grecs) en el temple de Minerva. D’aquesta manera, Ovidi raona com Medusa va passar de ser una donzella amb un cabell molt bell i seductor a un monstre lleig i extremadament perillós per a la humanitat, de manera que ja no es dona la visió de Medusa com un monstre des que va nàixer3.
A pesar de les moltes interpretacions existents de la història de Medusa, la versió de Christine de Pizan en l’obra La cité des dames, explica el poder de petrificar que posseeix Medusa des d’una perspectiva diferent (racionalitzant el mite). Aquesta la descriu com una jove amb una bellesa sobrenatural que, juntament amb el seu cos tan atractiu i el seu cabell de rínxols “com serps d’or”, és capaç d’atraure l’atenció de qualsevol ésser humà amb l’audàcia de deixar-los immòbils. Tanmateix, aquests trets físics de Medusa es poden relacionar amb una suposada violació a Medusa per part de Neptú al temple de Minerva, de manera que a pesar de ser abusada sexualment per un home, aquesta és castigada per Minerva amb la transformació dels seus cabells amb serps, i així deixar de ser una dona tan bella4.
Una vegada explicada l’evolució de la representació de Medusa al llarg de la història, la Medusa de Mattel és una reinterpretació pròpia del segle XXI en la qual s’aprecien certes semblances i diferències respecte a la Medusa que es descriu als escrits clàssics. En primer lloc, la nina es presenta vestida amb una cotilla verda obscura ben cenyida al cos a la qual segueix una falda llarga de sirena, la qual fa l’efecte que Medusa es troba en el moment de transformació d’una jove bella a una criatura mitològica com és la gorgona5. Tot i que es representa la transformació que s’atribueix a aquesta, en cap moment es mostra una Medusa lletja tal com s’exposa als escrits clàssics, sinó que es caracteritza per una dona bella i sensual. De fet, de la mateixa manera que Christine de Pizan tracta de reflectir en la seua obra, trobem a l’eslògan publicitari d’aquest producte que diu “Be Stunned By Beauty” (‘Petrificat per la bellesa’) que transmet el missatge de poder petrificar a qualsevol que la mire, deixant-lo bocabadat per la seua bellesa, de manera que no es concep aquest tret tan característic de Medusa com un aspecte negatiu que s’atribueix a la monstruositat, sinó com una característica que la dota d’una màxima bellesa. Un altre aspecte a comentar de la nina de Mattel és l’estètica de la joieria que presenta, és a dir, tant les arracades, com el collar i els braçalets tenen forma de serps amb el moviment de ser enroscades pel seu cos i segons s’explicava en la pàgina web de Mattel6 el missatge que s’intenta transmetre amb açò és fer un vaticini de la transformació del seu cabell en serps. De tota manera, el cabell de la nina provoca la sensació que estiga format per serps pel moviment que li dona la forma dels rínxols tan abundants. En general, és clau apreciar les tonalitats dels colors emprats en la barbie Medusa, com ara el negre, marró, roig obscur i diferents tipus de verds, els quals augmenten el grau de dramatisme i serietat en el missatge que es transmet de Medusa com una gorgona tan bella i atractiva que arriba a ser molt perillosa per a aquell que la mire, ja que es quedarà petrificat per admirar la bellesa que desprèn7.
Després d’haver destacat aquests aspectes de la nina de Mattel relacionats en la mitologia grega, ens preguntem la intenció que té aquesta empresa de joguines en posar a la venda la Medusa Barbie. En poques paraules, la representació de Medusa s’identifica mitjançant un mite grec que tracta el càstig per una suposada violació o acte “impur” en un temple i una decapitació com a forma de matar un ésser temible per la humanitat de manera que es demostra la valentia i fortalesa de l’home que és capaç de fer-ho. Dit açò, s’entén que aquest producte no va dirigit a un públic infantil i, si a açò s’afegeix que el preu original de la nina va ser 100 dòlars americans, es pot afirmar que aquest producte va dirigit a un públic adult que segurament està enfocat en el col·leccionisme8.
Finalment, des del punt de vista de la mitologia grega el cap de Medusa s’empra com a símbol per a allunyar els mals, també s’entén la mitificació d’aquest personatge com l’única de les tres gorgones que és mortal per tal d’assegurar el triomf a Perseu i així exposar la lluita del bé contra el mal tal com ho concebien els grecs9. En canvi, pel que fa al motiu de reinterpretació d’aquesta figura mitològica des del punt de vista de Mattel, es pot dir que ha presentat una nina que segueix el mateix cànon de bellesa corporal que ha emprat en totes les altres nines Barbie, el qual és l’establert per ser una dona atractiva en la cultura occidental del segle XXI, de manera que es pot identificar com a símbol de sexualització del cos d’una dona molt bella10.
Notes
1 Milnor, Kristina «Barbie® as Grecian Godess™ and Egyptian Queen™: Ancient Women’s History by Mattel®», Helios: A journal devoted to critical and methodological studies of classical culture, literature, and society, 32-2, 2005, 215-233.
2 Grimal, Pierre, Diccionario de mitología griega y romana, Paidos, 1981, sub voce ‘Perseo’.
3 Macquire, Kelly «Medusa», World History encyclopedia, 14/06/2022, [04/10/2023].
4 Ortega Rion, Isabel, «Medusa, el silencio del monstruo», Aurora: papeles del Seminario María Zambrano, 18, 2017, 96-107.
5 Davenport, Dan, «Medusa», Barbie-esque, 23/03/2009, [04/10/2023].
6 La web ja no existeix, vegeu més información a Pucci, Stacie «Playing with Medusa: from Myth to Mattel», Classical Bulletin, 85-2, 2009, 71-79.
7 Pucci, Stacie op. cit.
8 Ídem
9 Ortega Rion, Isabel, op. cit.
10 Pucci, Stacie, op. cit.
Per citar aquesta entrada: Belda Cano, Nerea, «La Barbie Medusa», TriRec, https://trirec.blogs.uv.es/barbie, 31/01/2024 [Data de consulta].
.
