Black is King és un àlbum visual estrenat l’any 2020 a la plataforma digital Disney Plus on es reinterpreta la clàssica història de El rei lleó (1994) en un format similar al documental. En aquesta nova versió, dirigida i protagonitzada per la cantant afroamericana Beyoncé, som testimonis de la celebració de la cultura negra a través d’un viatge realitzat per un rei que, guiat pels seus avantpassats, troba el seu camí cap al tro. El propòsit d’aquest àlbum no és únicament entretindre, sinó, sobretot, enaltir la bellesa de les tradicions africanes1. Al llarg del documental, trobem nombroses referències a motius grecoromans, ja que Beyoncé pretén apropar la cultura del nord del Mediterrani a l’africana, mostrant les relacions històriques i els punts d’unió d’ambdues2. No és la primera volta que l’artista recorre a l’antiguitat per a reivindicar les seues arrels, també ho va fer amb el videoclip d’Apeshit, un single en col·laboració amb Jay-Z que va publicar en 2018 i que està rodat amb les obres d’art gregues més destacades del Museu del Louvre com a teló de fons3. En aquest cas, també fusiona elements de la mitologia egípcia amb els de l’Antiga Grècia i Roma, tot i que potser de forma més subtil.
Tot l’àlbum visual segueix una línia temàtica bastant definida: un xiquet protagonista perdut que acaba convertint-se en un heroi. Així, doncs, la pel·lícula comença amb la imatge icònica d’un bebè abandonat en una cistella al riu Nil i acaba tancant el cercle amb el mateix bebè agafat per una Beyoncé vestida de blanc, el color de l’espiritualitat al món africà. Tot i que existeixen múltiples mites clàssics sobre xiquets exposats —per exemple, el de Cir o el de Ròmul i Rem—, relacionem la pel·lícula amb la història de Perseu. Segons el mite grec, l’oracle havia predit a Acrisi que Dànae (la seua filla) tindria un fill causant de la mort de l’avi, per la qual cosa va decidir tancar-la en una torre de bronze —que també apareixerà més tard a Black is King, concretament a una escena on apareix un rei volador vestit amb pell de lleopard—. No obstant, Zeus es va transformar en pluja daurada per a unir-se amb Dànae i fruit d’aquesta unió va nàixer Perseu. Quan Acrisi s’assabentà, mare i fill van ser tancats en un cofre de fusta i llançats al mar. Finalment, ambdós arribaren a la costa d’una illa, on un pescador els acullí a casa seua4. Black is King tanca el cercle amb la imatge final, on Beyoncé agafa en braços a un bebè a la platja. A l’àlbum, la història de Perseu continua reinterpretant l’argument de El rei lleó, ja que el protagonista, en edat adulta, es va enamorar de la princesa etíop Andròmeda després de salvar-la d’un monstre marí. La unió entre Perseu i Andròmeda és, per ella mateixa, un intercanvi entre cultures, acabant així de fusionar-les explícitament5.
Més enllà de la temàtica general, podem analitzar algunes de les escenes individuals de la pel·lícula per aprofundir en l’anàlisi. Així, en una d’aquestes escenes, Beyoncé i Jay-Z es converteixen en peces d’escac humanes per tal de jugar una partida metafòrica que mostra, de manera molt visual, la confrontació entre blancs i negres. La imatge resulta molt evocadora per ella mateixa, però els creadors no s’han conformat amb això, sinó que han introduït un element grecoromà que acompanya la idea principal. Davant del tauler, observem dues estàtues de marbre que reprodueixen el déu de l’amor: Eros per als grecs i Cupido per als romans. Tot i que existeixen diferents versions del personatge, la més reconeguda és la seua forma infantil i alada que incendia o ferix amb fletxes els cors per tal d’intervindre en la seua vida amorosa6. Aquest apareix representat amb una cabra, un símbol molt comú a les monedes de l’època que també podem associar a les deesses Afrodita —deessa de l’amor i considerada filla de Zeus o d’Urà, segons les diferents versions de la seua tradició—7 o Astarté, deessa fenícia de l’amor, el sexe, la guerra i la caça8. Aquests Cupidos estan privats de la seua visió amb un mocador decorat amb un estampat de lleopard, un motiu de la cultura africana contemporània que serveix alhora per a unir les dues cultures i per a simbolitzar el mite de Cupido i Psique. En aquest mite, present a les Metamorfosis d’Apuleu —autor romà del nord d’Àfrica—, Psique és una jove bellíssima amb dues germanes ja casades. Tanta és la seua bellesa, que tots els seus pretendents la temen, per la qual cosa els seus pares han de recórrer a l’oracle. Aquest els aconsella vestir a Psique de núvia i abandonar-la en un penya-segat, on és conduïda pel vent a un palau. Quan desperta, s’adona que hi ha una presència al seu costat, però està sumida en l’obscuritat. Es tracta del seu espòs, que li prohibeix veure’l perquè, si això succeïra i ella coneguera la seua identitat, haurien de separar-se. Psique, però, vençuda per la seua curiositat, il·lumina el rostre del seu misteriós espòs amb una espelma mentre aquest dorm i comet l’error de deixar caure cera al rostre de Cupido, qui, adonant-se que la jove coneix la veritat, fuig. Tanmateix, no és capaç oblidar la bellesa de Psique, per la qual cosa acudeix al palau d’una deessa que la manté presa i la desperta amb una de les seues fletxes. Finalment, Zeus els permet casar-se i tots dos viuen feliços9.
Una altra de les escenes interessants es produeix durant la interpretació de la cançó principal, Already: Beyoncé emmarca el pla rodejada de ballarines, totes vestides amb vestits decorats per llunes creixents d’inspiració islàmica. La composició pretén imitar una sala de museu, amb les set dones alçades en caixes que fan la funció de pedestal i adoptant postures que recorden al contraposto, postura molt comuna a les estàtues clàssiques, on una de les cames s’avança per tal de donar sensació de moviment. Concretament, la més propera de l’esquerra, al·ludeix a Afrodita banyant-se, una escena representada per diversos escultors grecs durant l’Antiga Grècia10.
A continuació, el pla canvia i les set dones abandonen les postures rígides per a unir-se entre elles i formar una figura semblant als cabells de Medusa i, alhora, d’Anansi, el déu aranya creador de contes d’Àfrica Occidental. Medusa és la més famosa de les tres Gorgones, personatges amb serps en lloc de cabells, grans ullals, mans de bronze i ales d’or; amb una sola mirada, eren capaces de convertir en pedra a qualsevol ésser. No obstant, segons el mite original, Posidó no va témer unir-se amb Medusa, deixant-la embarassada. Perseu, aleshores, va tallar el cap de la Gorgona mentre aquesta dormia i del seu coll, van emergir els dos éssers engendrats per Posidó, Pegàs i Crisaor. Es diu que Atena va col·locar el cap de Medusa al seu escut, de manera que els seus enemics es convertien en pedra instantàniament. Perseu, per part seua, va recollir la seua sang, dotada de propietats emmetzinadores i curatives al mateix temps11. Aquesta escena és la mostra de que les dues tradicions són, en realitat, molt més similars del que pot semblar aparentment, ja que la mateixa imatge fa referència a ambdues i és interpretable segons el punt de vista12.
Totes aquestes referències a la mitologia clàssica en Black is King no són casuals, ja que la finalitat d’utilitzar-les és donar a conèixer aquest passat comú entre cultures i demostrar que la línia que les separa és molt prima, malgrat les diferències que hem traçat als últims segles. Com diu Jay-Z a la partida d’escacs que es juga al documental, «nothing is complete on its own» (res està complet per si mateix), sinó que necessitem conèixer els orígens de la nostra civilització per a poder comprendre per complet els problemes que ens afecten a l’actualitat, com per exemple aquesta lluita racial entre blancs i negres; i necessitem beure d’altres cultures per a formar la nostra pròpia. Probablement, no tots els espectadors entendran els referents que hi ha darrere de cada videoclip o cada metàfora que entrellaça Àfrica amb l’Antiga Grècia, però si seran capaços d’unir les peces en conjunt i entendre el missatge general que es pretén transmetre: totes les cultures són riques i belles per elles mateixes, però ho són molt més si s’uneixen.
Notes
1 Disney Plus, «Black is King», Disney+, 2020, [01/12/2022].
2 Strong, Anise K., «De l’ombre à la lumière: de l’Antiquité classique dans Black is King de Beyoncé», Antiquipop, 20/08/2020, [01/12/2022].
3 Bièvre-Perrin, Fabien, «Beyoncé, Jay-Z & the Classics», Antiquipop, 18/06/2018, [01/12/2022].
4 Grimal, Pierre, Diccionario de mitología griega y romana, Barcelona, Paidós Ibérica S.A., 1981, sub voce ‘Perseo’. Vegeu també en aquest mateix blog: Llorens Trujillo, Inés, «El mite de Perseu i Andròmeda en Black is King», TriRec, 12/12/2020 [1/12/2022].
5 Bièvre-Perrin, Fabien, op. cit.
6 Grimal, Pierre, op. cit., sub voce ‘Eros’.
7 Grimal, Pierre, op. cit., sub voce ‘Afrodita’.
8 Mark, Joshua J., «Astarté», World History Encyclopedia, 09/11/2021, [01/12/2022].
9 Grimal, Pierre, op. cit., sub voce ‘Psique’.
10 Strong, Anise K., op. cit.
11 Grimal, Pierre, op. cit., sub voce ‘Gorgona’.
12 Strong, Anise K., op. cit.
Per citar aquesta entrada: Malabia Cano, Judith, «Black is King: el diàleg entre la cultura grecoromana i l’africana»,TriRec, https://trirec.blogs.uv.es/beyonce, 30/12/2022 [Data de consulta].
.


