El Programa Atenea es una plataforma que s’inclou com a part dels projectes de la filial de Nacions Unides, ONU Mujeres, que té com a labor promoure la igualtat de gènere i l’empoderament de les dones a nivell mundial i, especialment, als països membres de l’organització, treballant amb els seus governs i la societat civil en la creació de lleis, polítiques, programes i servicis necessaris per tal de garantir que s’implementen els estàndards establerts en aquests àmbits amb eficàcia. L’objectiu del Programa Atenea ha estat el de crear un mètode, anomenat “índex de paritat política”, que permet mesurar l’exercici real de les dones a l’àrea de la política tant en l’àmbit nacional com el regional i focalitzat en els països d’Amèrica Llatina i el Carib1.
Ha estat propulsat per ministres i ex-ministres europees interessades en fer possible la democràcia paritària. Però, què significa paritat democràtica? Segons el Consenso de Quito2 de 2017, la paritat es «un dels propulsors determinants de la democràcia, la finalitat del qual és assolir la igualtat en l’exercici del poder, en la presa de decisions, en els mecanismes de participació i representació social i política, i en les relacions familiars al interior dels diversos tipus de famílies, les relacions socials econòmiques, polítiques i culturals, i que constitueix una meta per eradicar la exclusió estructural de les dones»3. El terme paritat política es va fer servir per primera vegada a la conferència Mujeres al poder, que va ser celebrada a la ciutat d’Atenes a l’any 1992 i de la qual va sorgir la Declaració d’Atenes. En aquest document, les signatàries —les ministres i ex-ministres— constaten un dèficit democràtic, al suposar el gènere femení el 50% de la societat que no es veu representat en l’àmbit polític en el mateix percentatge, i estableixen les bases per la igualtat de participació i presa de decisions entre dones i homes4.

El programa pren el nom de la deessa grega Atena, filla de Zeus i de Metis, que va nàixer del cap del seu pare, ja adulta i completament armada. Se la considera com una dea guerrera en un sentit passiu i estratègic de protecció de la ciutat, al contrari que el seu germà Ares, més relacionat amb un bel·licisme agressiu5. Consagrava, doncs, els seus talents en nom de la pau i, entre altres bones obres, se li atribueix la introducció de l’olivera a Grècia, des que va fer el regal d’aquest arbre a la ciutat d’Atenes, per la qual cosa va ser nomenada patrona i sobirana d’aquesta ciutat, on era considerada com a la deessa de la raó i estretament lligada a la filosofia. Atena té, a més, una personalitat marcada per la intel·ligència relacionada amb les activitats manuals i patrocina a les artesanes filadores, brodadores i teixidores, labors totes aquestes lligades intrínsecament al gènere femení en l’antiga Grècia6.
D’altra banda, la ciutat d’Atenes, on se signà la declaració, és considerada històricament bressol de la democràcia. Els principis de la democràcia atenenca se situen al segle V a.n.e. i en aquesta època i sistema polític tots els ciutadans tenien els mateixos drets i participaven directament en la presa de decisions i en els afers institucionals i administratius. Cal aclarir que el terme ‘ciutadà’ comprenia només als barons majors de divuit anys, excloent, això sí, als estrangers residents, els esclaus i, per suposat, a les dones7. En efecte, les dones gregues mai no van tenir veu ni vot a la política, així que no eren membres de la polis en sentit ple. Paradoxalment, les dones eren les que transmetien la ciutadania heretada del seu pare. És a dir, un ciutadà grec tenia l’obligació de casar-se amb una dona grega per tal d’engendrar un altre ciutadà, encara que ella mateixa mai no fos ciutadana de ple dret. L’únic càrrec públic que podia ocupar una dona era el de sacerdotessa i el més important culte rendit dins d’aquesta “professió” era el dedicat a la dea Atena8. Per tot això no és d’estranyar que es vagi escollir aquesta ciutat per a servir com a seu de la conferència Mujeres al Poder, ja que es reivindicà en aquesta reunió la participació de la dona en la democràcia, en el govern i en la vida pública en general.
Com ja s’ha comentat, el Programa Atenea va sorgir en resposta a les demandes de la Declaració d’Atenes i ha adoptat el nom de la deessa patrona d’aquesta ciutat on es va fundar la democràcia, no només per aquest fet, sinó per la imatge que transmet aquesta deïtat, que no és altra que la de una figura femenina forta en una ciutat governada per homes, fent així un paral·lelisme amb el paper representatiu de la dona actual en la política davant una majoria masculina. Al Programa es fa referència a ella com a dea de la saviesa, de l’estratègia i de la justícia, qualitats totes aquestes encomiables a l’activitat política9.
Notes
1 ONU Mujeres, “Atenea: paridad en la toma de decisiones, una oportunidad para una democracia de calidad”, ONU Mujeres, 2017, [03/10/22].
2 Acord aconseguit durant la Conferència Regional sobre la Dona d’Amèrica Llatina i el Carib, en la capital d’Ecuador.
3 ONU Mujeres, “Folleto Atenea”, trad. pròpia, ONU Mujeres, 2017, [30/11/22].
4 Macías Jara, María, “La democracia representativa paritaria”, Aequalitas: Revista jurídica de igualdad de oportunidades entre mujeres y hombres, 23, 2008, pàg. 22-47.
5 Cartwright, Mark, “Atenea”, trad. de Soto, Francisco, World History Encyclopedia, 24/05/12, [03/10/22].
6 Grimal, Pierre, Diccionario de mitología griega y romana, (trad. Payarols Vicent), Barcelona, Paidós, 1981, s. v. ‘Atenea’.
7 Cartwright, Mark, “Democracia ateniense”, trad. De Cardozo, Agustina, World History Encyclopedia, 03/04/2018, [29/11/22].
8 Fuentes Santibáñez, Paula, “Algunas consideraciones en torno a la condición de la mujer en la Grecia Antigua”, Intus – legere: historia, 6, nº 1, 2012, pàg. 7-18.
9 ONU Mujeres, “Atenea: paridad en la toma de decisiones, una oportunidad para una democracia de calidad”, ONU Mujeres, 2017, [03/10/22].
Per citar aquesta entrada: Rincón de Marco, Inés, «Atena i la dona en la democràcia», TriRec, https://trirec.blogs.uv.es/programa-atenea, 3/1/2023 [Data de consulta].
.

