Beyoncé Giselle Knowles-Carter, més coneguda com a Beyoncé, és una de les artistes més rellevants d’aquesta primera meitat de segle XXI. A més, cal destacar la seua participació en reivindicacions feministes, antiracistes i humanitàries1. Entre els seus últims projectes trobem l’àlbum visual «Black is King», publicat a la plataforma digital Disney + el 31 de juliol de 2020. Aquest àlbum està inspirat en El rei lleó, història de la qual Disney va fer una segona pel·lícula el passat 2019 i en la qual Beyoncé va participar fent la banda sonora i interpretant el paper de Nala. En aquest àlbum visual, Beyoncé fa homenatge a la cultura negra relatant les aventures d’un jove rei que descobreix la traïció, l’amor i la seua pròpia identitat2.
Un tema que obri i tanca aquest film és la temàtica del xiquet reial perdut i amenaçat, apartat de la seua família per evitar el perill. Són molts els xiquets que representen aquest mateix mite: Moisés, Ròmul i Rem o Siegfried, entre altres. Tanmateix, en aquest cas, Beyoncé fa una clara referència al mite de Perseu, ja no només en la figura del xiquet perdut, sinó en el desenvolupament de l’argument del film3.
Segons la mitologia grega, Perseu era fill de Dànae i nét d’Acrisi4. L’avi de Perseu va preguntar a l’oracle com podria tindre fills i aquest li va respondre que la seua filla Dànae en tindria un i que aquest seria el causant de la seua mort. Aleshores, Acrisi decideix construir una càmera subterrània de bronze per tancar la seua filla i evitar que tinga cap fill. No obstant això, Zeus, convertit en pluja d’or, entra a la càmera per una esquerda i sedueix Dànae. Naix així Perseu i tots dos viuen dins la càmera en secret fins que un dia, mentre jugava, el xiquet va cridar i Acrisi el va sentir. A continuació, va decidir llançar a la seua filla i al seu nét al mar tancats en un cofre de fusta, però aquest va flotar i arribaren a l’illa de Sèrifos, on Dictis, germà del tirà de l’illa, els acull. Aquest també s’encarrega d’educar al xicotet Perseu durant la seua infantesa.
Cal destacar l’elecció de Dànae i Perseu per part de l’artista en lloc d’altra de les moltes històries de xiquets perduts. Beyoncé elegeix a Dànae, ja que vol inserir-se a si mateixa, la mare, en la història. Si ens fixem, en la majoria d’històries de fills reials abandonats la mare s’exclou i no hi apareix. Per altra banda, Beyoncé i la seua filla, Blue Ivy, apareixen vestides amb robes brillants i daurades que fan referència a la pluja daurada en què Zeus es va convertir per accedir on estava tancada Dànae. A més, al vídeo hi apareix una dona vestida de blanc a la vora del mar amb un xiquet als seus braços, element que representa l’acollida de Dictis quan arriben a l’illa de Sèrifos5.

Tornant al mite de Perseu, cal recordar que aquest es va enfrontar a Polidectes, germà de Dictis i rei de Sèrifos, i li va prometre que li portaria el cap de la gorgona Medusa (tot i que Polidectes només manava al jove a matar-la per aprofitar-se de Dànae en la seua absència). L’heroi va aconseguir matar a Medusa amb l’ajuda de dues divinitats: Hermes i Atenea. Finalment, després de vèncer diversos perills, Perseu va volar gràcies a les sandàlies que li havia proporcionat Hermes i, mentre Atenea sostenia damunt de Medusa un escut de bronze a tall d’espill, el jove heroi va decapitar el monstre. Aquesta part del mite també apareix en «Black is King», representant Medusa d’una manera original, innovadora i no tan òbvia. En una de les escenes amb ballarins, aquests passen d’imitar diverses escultures gregues d’Afrodita a formar una composició complexa junt amb Beyoncé. Formen així, amb braços i cames, una Medusa, que simbolitza el monstre que Perseu va vèncer6.
En la seua tornada a casa, Perseu va passar per Etiòpia on va trobar a Andròmeda, una jove i bella princesa en perill. Es va enamorar d’ella i li va prometre a Cefeu, pare d’Andròmeda i rei d’Etiòpia, que la salvaria si li deixava casar-se amb ella. La mare d’Andròmeda defenia que la princesa era més bella que totes les Nereides i per tal ofensa Posidó li envia un monstre del qual serà salvada més tard per Perseu. En «Black is King» no falta tampoc la figura de la bella Andròmeda. En una de les cançons d’aquest àlbum visual, Brown Skin Girl, Beyoncé imita a Cassiopea, la mare d’Andròmeda, i presumeix de la bellesa i el talent de la seua filla Blue Ivy. Igual que el poeta romà Ovidi va descriure a Andròmeda com una jove bella amb pell llisa com el marbre, brillant i fosca; Beyoncé descriu en la cançó la pell de Blue Ivy com una pell marró que brilla com les perles i que té la resplendor dels diamants7.
Així doncs, trobem clarament la figura de Perseu en «Black is King», on el jove heroi protagonista, qui és desterrat juntament amb sa mare i arreplegat del mar per altra persona, viu una sèrie d’aventures i conflictes, per salvar la seua mare i la seua amada8. D’altra banda, tot i ser la referència principal en «Black is King», les figures de Perseu i Andròmeda no són les úniques referències mitològiques o del món clàssic que trobem als projectes d’aquesta artista. Certament, Beyoncé introdueix personatges com Cupido i Psique als seus videoclips, així com referències a les grans obres d’art grecoromanes9. Encara més, fins i tot trobem aquestes referències en l’anunciament de la seua maternitat, per al que va publicar fotografies imitant la Venus de Botticelli i la Venus d’Urbino entre altres10.
En conclusió, tot i que no és novetat que Beyoncé inserisca elements clàssics en els seus projectes, destaquem el cas de «Black is King» i la presència de Perseu i Andròmeda en aquest, ja que en aquest projecte les referències a les diferents cultures del continent africà tenen el major protagonisme, més tenint en compte el missatge antiracista i d’homenatge a la cultura negra que pretén transmetre la cantant11. Per tant, a primera vista, potser no es detecta allò que realment ha fet Beyoncé en aquest àlbum visual: barrejar elements de diferents pobles i tribus africanes amb uns pocs elements clàssics de la cultura mediterrània, però molt rellevants fins al punt d’inspirar-se en aquests últims per determinar el fil argumental de la història que es representa al film.
Notes
1 Trier-Bieniek, Andrienne, The Beyoncé effect: essays on sexuality, race and feminism, Jefferson, McFarland & Company, Inc., Publishers, 2016.
2 Disney, «Black is King: una película dirigida por Beyoncé», Disney +, 31/07/2020, [23/11/2020].
3 Strong, Anise K., «De l’ombre à la lumière: de l’Antiquité classique dans “Black is King” de Beyoncé», Antiquipop, 20/08/2020, [23/11/2020].
4 Sobre la història de Perseu, vegeu Grimal, Pierre, Diccionario de mitologia griega y romana, Barcelona, Paidos Iberica, 2010, s. v. Perseu (i s. v. Gorgona).
5 Strong, Anise K., op. cit.
6 Ídem
7 Ídem
8 Pel que fa el mite de Perseu, la història a la illa de Sèrifos acabarà malament pel seu tirà. En efecte, després de rescatar a Andròmeda i tornar a la seua terra, l’heroi veu com Polidectes ha violat la seua mare en la seua absència i, aleshores, es venja d’ell convertint-lo en pedra.
9 Bièvre-Perrin, Fabien, «Jay-Z, Beyoncé & the Classics (Apeshit)», Antiquipop, 18/06/2018, https://antiquipop.hypotheses.org/4097, [25/11/2020].
10 Bièvre-Perrin, Fabien, «I have three hearts – Beyoncé as Black Venus», Antiquipop, 05/02/2017, https://antiquipop.hypotheses.org/2261, [25/11/2020].
11 Sobre aquest tema, vegeu en aquest mateix blog: Malabia Cano, Judith, «Black is King: el diàleg entre la cultura grecoromana i l’africana», TriRec, 30/12/2022.
Per citar aquesta entrada: Llorens Trujillo, Inés, «El mite de Perseu i Andròmeda en Black is King», TriRec, https://trirec.blogs.uv.es/black-king, 12/12/2020 [Data de consulta].
.

