Tal com la pintura, l’arquitectura i l’escultura han recorregut en nombroses ocasions a la inspiració clàssica, la moda, la qual podem considerar altra branca més de l’art, ha seguit aquest mateix camí. Així doncs, podem trobar referències a elements d’èpoques anteriors en les col·leccions de nombroses firmes de luxe, des de Grècia i Roma fins al Romanticisme, passant pel Renaixement i el Barroc1. Entre aquestes firmes trobem Gucci, un cas no tan evident com el d’altres marques, però amb un ús d’aquesta simbologia i evocació del món antic destacable.
Gucci és una firma italiana fundada en 1921, quan Guccio Gucci va obrir una xicoteta empresa d’articles de cuir i una tenda d’equipatges en la seua ciutat natal: Florència. Hui en dia, és una de les firmes de luxe més importants i conegudes del món, i el seu estil ha sigut renovat i actualitzat pel dissenyador Alessandro Michele, director creatiu de la firma2. Quan parlem de la roba, l’estètica i les passarel·les ens trobem davant infinits exemples de referències subtils a èpoques anteriors. Entre tots els exemples, ens centrem en 3 dels més recents: les col·leccions de 2018, 2019 i 2020.
La primera de totes, la col·lecció Cruise 2018 de Gucci, va ser presentada en una desfilada especial al Palau Pitti de Florència, ciutat natal de la firma. Tot i que en un principi s’anava a celebrar en el Partenó, el ministre de cultura grec es va negar dient que l’Acròpoli era un símbol de tota la humanitat i que no podia ser lloc d’un esdeveniment comercial. No obstant això, l’elecció del Palau Pitti a Florència no va ser una “solució ràpida”. Aquest palau renaixentista, que va pertànyer durant un temps a la família dels Mèdici, va ser elegit per Alessandro Michele per la quantitat de quadres renaixentistes i de peces de roba de teatre que contenia, així com allò que simbolitzava: el mecenatge que tanta importància va tindre i té hui en dia tant en l’art en general com en la moda. La roba utilitzada en aquesta col·lecció es va caracteritzar pels colors porpres i verds, que simbolitzaven en l’Antiguitat poder i riquesa. A més, també abundaven les corones de llorer, inclús combinades amb peces contemporànies, acompanyades per peces musicals de compositors renaixentistes italians. “M’agrada que les obres més clàssiques de la nostra cultura —grecoromana— estiguen, d’alguna manera, dins nostre” afirmava Michele3.
En la Cruise 2019 ens situem als Alyscamps, la gran necròpoli romana i medieval que es troba a la ciutat d’Arle, convertida en un passeig al segle XVIII. En aquesta desfilada, trobem constantment representada la figura de la mort, així com altres elements com el foc. A més d’aquesta òbvia relació entre el lloc de la passarel·la i la roba, Michele juga amb la mitologia clàssica i ens invita a reflexionar sobre la cultura occidental. El passeig pels Alyscamps té un gran simbolisme: un lloc que va passar de cementiri a atracció turística, adaptant-se a les èpoques i a les necessitats; i que, per tant, simbolitza la tensió entre la permanència i el canvi i la presència de l’obsolescència i del món antic en la modernitat4.
Potser l’exemple més clar siga, a més, el més recent: la Cruise de 2020. Aquesta, va tindre lloc als Museus Capitolins de Roma, un lloc elegit per Alessandro Michele per ser un jaciment arqueològic dominat per la museografia i, malgrat això, despert i viu: “Si cada matí quan t’alces veus monuments antics i estàtues, com pots dir que aquests no estan vius?” defenia el dissenyador de Gucci. Michele explicava que ell concebia la seua professió en general i aquella passarel·la en concret com una matèria d’arqueòleg i que, si ens centraven en aquella desfilada, els invitats duien a terme la tasca d’arqueòlegs contemporanis, situats en un entorn en què el passat i el present ja no importen: tot és viu i actual. Així doncs, el dissenyador pretén destruir la cronologia tradicional acceptada al llarg de la història: “No res és vell o antic: tot és contemporani” assegurava Alessandro Michele. En aquesta col·lecció trobem evidents referències a l’Antiguitat en els vestits, així com joies que fan referència a la mitologia grega i romana o simplement sandàlies inspirades en les d’època clàssica. Podem dir que amb aquesta col·lecció Michele demostra que l’Antiguitat i les seues reminiscències estan al servei de la modernitat d’aquesta marca5.
Aquests no són els únics exemples que podem trobar en la firma Gucci i, evidentment, tampoc en el món de la moda en general. Tenim nombrosos exemples de col·leccions d’altres firmes de luxe amb inspiració clàssica: la Spring 2017 Couture de Valentino amb temàtica grecoromana, amb vestits inspirats en deesses i amb la presència de la figura de Pandora; la Fall-Winter 2018-2019 de Dolce and Gabbana amb la seua passarel·la enfront del Coliseu romà i amb roba inspirada en la moda de l’Antiga Roma; o el Cruise 2018 de Chanel, la temàtica principal del qual fou “La modernitat de l’Antiguitat” i fou presentada en una escenografia de ruïnes de temples grecs, tot acompanyat per vestits que pareixen de ceràmica i sabates que pareixen columnes, entre altres elements6.
En conclusió podem dir que és evident que, quant a la moda, no només la roba evoca a l’Antiguitat, sinó que, fins i tot, el lloc on se celebra la desfilada, la música i l’estètica de la col·lecció en si. Els dissenyadors aconsegueixen relacionar aquests elements per evocar-nos una època completament diferent, sense deixar mai de costat la contemporaneïtat de la moda. Gucci és un clar exemple d’açò: els llocs elegits per a les seues desfilades, la barreja de roba contemporània amb elements clarament clàssics o fins i tot mitològics o el seu estil caracteritzat per les reminiscències renaixentistes i barroques. En definitiva, els elements que empra i que inspiren aquesta marca són infinits. Per tant, podem dir que aquesta firma ha aconseguit arribar a una nova “modernitat” citant sempre, d’una manera o altra, l’Antiguitat i donant-li cert protagonisme dins de les seues col·leccions mitjançant referències. No emprant-la com una tendència passada, sinó com si es tractara de la mateixa contemporaneïtat, esborrant així les línies entre passat i present, entre allò clàssic i allò contemporani.
1 Raucci, Stacie, «The classical catwalk: fashioning the ancient world on the runway», AAVV, New voices in classical reception studies, vol. 2, Union College, 2019, p. 87-102.
2 Silver, Dena, «Charting the evolution of Gucci», CR Fashion Book, 26/03/2019, [13/11/2020].
3 Renault, Manon, «L’antiquité au service de la renaissance de la maison Gucci», Antiquipop, 24/03/2018, [14/11/2020].
4 Renault, Manon, «Quand Gucci ré-écrit l’histoire du prêt-à-porter italien, avec l’Antiquité pour toile de fond», Antiquipop, 16/10/2019, [13/11/2020].
5 Les paraules de Michele procedeixen d’una entrevista reproduïda a Renault, Manon, «Gucci Croisière 2020: quand la mode cite l’Antiquité pour créer ses propes mythologies», Antiquipop, 11/06/2019, [10/11/2020].
6 Raucci, Stacie, op. cit.
Per citar aquesta entrada: Llorens Trujillo, Inés, «Gucci: passarel·les d’inspiració clàssica», TriRec, https://trirec.blogs.uv.es/gucci 28/11/2020 [Data de consulta].
..
