Led Zeppelin és un grup de rock britànic molt conegut fundat al 1968. La banda, que va tindre el seu auge als anys 70, estava formada per Jimmy Page (guitarrista i fundador de la banda), Robert Plant (vocalista), John Paul Jones (baix) i John Bonham (teclat). Encara que el seu estil musical era molt divers, ja que era el resultat d’una mescla entre el primer rock and roll, rock psicodèlic, blues i música folk, celta, índia i aràbiga, Led Zeppelin és coneguda, sobre tot, per les innovacions que va aportar al heavy metal. La banda es va separar al 1980, després que el pianista Bonham morira en un accident, encara que es van tornar a reunir breument en diverses ocasions, com per al conegut concert del Live Aid, en 19881.
Achilles last stand va ser gravada en 1975 i publicada en 1976 dins l’àlbum Presence2. La cançó, utilitzant la mitologia clàssica com a metàfora, tracta un accident que va tindre el vocalista de la banda, Robert Plant, quan estava de viatge familiar a l’illa de Rodes, a Grècia. L’accident, en el qual es va veure implicada també la dona del vocalista, va causar a Plant uns problemes al turmell que l’obligaren a estar en cadira de rodes durant tota la gravació del nou àlbum.
Encara que a la lletra de la cançó no trobem moltes referències mitològiques, el títol menciona a Aquil·les, un heroi grec líder dels mirmidons, que va lluitar a la guerra de Troia. El conegut poema èpic de la Ilíada tracta, de fet, d’aquest heroi en cert moment de la guerra i de com va matar al príncep troià Hèctor. Aquil·les, que és descrit com el millor i més valent heroi grec de tots els temps, era fill, segons la mitologia grega, de l’humà Peleu i Tetis, una nereida. Sa mare, per tal de fer-lo immortal, el va submergir al riu Estix. No obstant això, per a que el xiquet no s’ofegués, el va aguantar del taló, que no va quedar submergit, de manera que aquest era el seu únic punt dèbil. Al final de la guerra de Troia, efectivament, Aquil·les és mort per una fletxa al taló disparada per Paris i guiada per Apol·lo3. Robert Plant, doncs, compara el seu turmell malferit amb el punt dèbil de l’heroi.

Com ja s’ha comentat, la lletra en sí no conté molts elements mitològics, a part del nom de l’heroi al títol de la cançó. No obstant això, sí que podem trobar referències a algunes batalles, que podem relacionar amb la valentia i la temeritat amb què lluitava el guerrer mitològic.
Oh, to ride the wind, To tread the air above the din. Woah, to laugh out laud, dancing as we fought the crowd.
Oh, cavalcar el vent, esclafar l’aire sobre l’estrèpit. Oh, riure en veu alta, ballant mentre lluitàvem contra la multitud.
No obstant aquests elements bèl·lics, podem dir que la cançó tracta, principalment, de l’amor. La lletra comença amb una mirada i una proposta de l’amant, a la qual el protagonista no es pot negar. Segons la lletra, la parella fa un viatge que promet ser divertit però que, com diu en un vers, «el dimoni està a sa casa» (The devil’s in his hole)4, és a dir, resulta perillós. Aquests amants, si bé es tracta de Robert Plant i la seua dona, qui també va resultar greument ferida en l’accident, poden fer referència, també, a Aquil·les i Patrocle. Patrocle, gran guerrer i amant d’Aquil·les, va anar a lluitar a Troia amb la resta dels mirmidons, però va ser ferit de mort per part d’Hèctor, qui es pensava que, en realitat, havia matat a Aquil·les.
Woah, the fun to have, to live the dreams we always had. Woah, the songs to sing when we last return again.
Oh, la diversió a tindre viure els somnis que sempre hem tingut. Oh, les cançons a cantar quan per fi tornem altra vegada.
Una última referència que podem traure de la cançó, aquesta vegada més explícita que l’anterior, apareix al final de la lletra i es repeteix tres vegades. Es tracta de la menció al tità Atles qui, segons la mitologia grega, va liderar una batalla contra els déus olímpics per tal de fer-se amb el control dels cels. Zeus, com a càstig, va fer que aquest tità sostingués el pes del cel per a tota l’eternitat, evitant, d’aquesta manera, que cel i terra es junten5.
Oh, the mighty arms of Atlas hold the heavins from the earth.
Oh, els poderosos braços d’Atles sostenen els cels de la terra.
Robert Plant, en aquesta cançó, fa un repàs per diversos elements de la mitologia grega, emprant els elements que fan referència a la vida d’Aquil·les i la seua mort en Troia per descriure l’accident que va patir ell i la seua família. Aquesta cançó, però, no és l’única del grup que fa referència a elements mitològics. La lletra de Kashmir, per exemple, parla de la ciutat de Cachemira, a l’Índia, que compta amb un passat mitològic. També podem trobar referències a l’univers creat per Tolkien (El senyor dels anells) en peces com Ramble on o Battle of the Evermore. A més, hi ha interpretacions de la conegudíssima cançó Starway to heaven que diuen que aquesta parla del conte popular recollit pels germans Grimm, El flautista d’Hamelín6. Però, segurament, la cançó amb les referències més clares, siga Immigrant song, que, inspirada en la mitologia nòrdica, parla de la invasió de Bretanya per part dels vikings.
Gràcies a l’amor als viatges i a la història dels membres del grup, les cançons de Led Zeppelin estan plenes de referències culturals. Aquestes al·lusions, que bé poden adoptar la forma de mencions en la lletra o de calc de l’estil musical propi de cada regió, doten la banda d’una gran multiculturalitat i versatilitat. És per aquest motiu per el qual Led Zeppelin és i serà sempre un gran referent en la història del rock.
Notes
1 Fast, Susan, «Led Zeppelin», Britannica, [22/12/2020]
2 Es pot veure el vídeo de la cançó tocada en directe el 1977 a la web oficial: Led Zeppelin, Achilles Last Stand.
3 Cartwright, Mark, «Achilles», Ancient History Enciclopedia, 29/09/2012, [22/12/2020]
4 Vers 12, Achilles last stand, Led Zeppelin
5 Cartwright, Mark, «Atlas», Ancient History Enciclopedia, 24/03/2017, [23/12/2020]
6 Giardi, Dario, «The true meaning of Led Zeppelin’s Stairway to Heaven», Auralcrave, 15/07/2018, [23/12/2020].
Per citar aquesta entrada: Martorell i Briz, Roser, «El taló d’Aquil·les de Led Zeppelin», TriRec, https://trirec.blogs.uv.es/led-zeppelin, 1/2/2021 [Data de consulta].
.

