La literatura clàssica ha esdevingut una de les fonts d’estudi més recurrents dels autors al llarg de la història. Algunes obres han servit d’inspiració per a crear-ne unes de noves (com Romeu i Julieta/Píram i Tisbe)1 o, senzillament, per realitzar una traducció del llatí o el grec a la llengua del autor (com la Ilíada de Segalà). En referència a Segalà, aquest hel·lenista es considerat un dels més brillants traductor dels clàssics al castellà. Així, les seues versions dels poemes homèrics tenen un gran prestigi en l’àmbit de la literatura castellana. Tanmateix, Segalà compta també amb un ampli reconeixement en la catalana per ser el pioner de la traducció de la Ilíada al català, obra de la qual va traduir el primer cant. Finalment, la tasca de Segalà com a mestre dels traductors que elaborarien la Col·lecció Bernat Metge també és destacable2.
Col·lecció Bernat Metge
Pel que fa a la Col·lecció Bernat Metge, aquesta recull la traducció al català d’una gran part de les obres més importants de l’antiguitat; des dels poemes d’Homer fins a Cèsar. A més, les traduccions van acompanyades d’una breu introducció i reflexió crítica del propi traductor de l’obra. Els amplis coneixements en literatura clàssica d’aquests escriptors (hel·lenistes o llatinistes prestigiosos) ha propiciat que la Bernat Metge s’haja convertit en una de les grans col·leccions mundials de clàssics3. Aquesta tasca de recopilació de clàssics va ser possible gràcies al mecenatge de Francesc Cambó4, polític català en actiu entre el final del segle XIX i principis del XX. Més enllà de la ideologia o accions d’aquest polític, cal mencionar-lo per la seua implicació en la promoció de la cultura catalana, ja que no solament és el fundador de la Fundació Bernat Metge, sinó que també va patrocinar obres tan rellevants com el Diccionari de la Llengua Catalana de Pompeu Fabra.
La tria del nom de la col·lecció no és arbitrària. Bernat Metge és l’autor d’una de les obres més influents de la literatura medieval catalana, Lo Somni. La importància d’aquest llibre es troba en la seua càrrega històrica, cosa que queda palesa tant en l’aparició de dos personatges de la mitologia clàssica, Orfeu i Tirèsies5, com en l’exemplificació de Lucrècia6 com a model de castedat.

Lo Somni
Lo Somni es desenvolupa com un diàleg oníric entre Bernat7 (alter ego de Metge) i tres personatges: el rei Joan I8 i els seus acompanyants9, Orfeu i Tirèsies. Aquestes dues figures de la mitologia clàssica són els encarregats de dur a terme el càstig al rei per la desmesurada predilecció del monarca cap a la música i la divinació10, arts relacionats en la mitologia amb Orfeu i Tirèsies, respectivament.
D’una banda, Orfeu, segons el llibre IV de les Geòrgiques de Virgili, va baixar als Inferns en la recerca d’Eurídice, la seua dona. Aquesta vessant del cantaire com a viatger infernal és utilitzada per Metge enginyosament per a reflectir en el personatge la imatge d’una mena de botxí que castiga a Joan I amb sons mancats d’harmonia11. A més, Orfeu també té la tasca d’explicar a Bernat la situació en què es troben Tirèsies i ell. El següent passatge de Lo Somni mostra aquesta explicació:
“En la primera [sc.«habitació» de l’infern] estan les ànimes dels infants, e generalment de tota persona que no haja reebut baptisme, posat que haja ben viscut en lo món, e no soferen pena alguna, sinó tan solament gran tristor com no poden ne esperen haver salvació. E ací estan los gentils filòsofs e poetes, e los bons cavallers e aquells qui han trobades arts e les han divulgades, e han aprofitat a molts en lo món, entre los quals estam Tirèsies e jo, e no en podem eixir jamai, sinó quan Déu ho ordona, e puis tornam-hi”12
D’una altra banda, Tirèsies13 és un endeví amb un paper considerable dins del cicle tebà amb una funció similar a la de Calcant14 en el cicle troià. El personatge de Tirèsies en Lo Somni es distingeix d’altres versions d’ell (com la de Dante en la Divina Comèdia) en el fet que Metge el situa al purgatori, és a dir, una situació més favorable que dins de l’infern, lloc on es situa l’endeví segons la versió dantesca. Tanmateix, aquestes dues versions comparteixen els trets de desmesura i supèrbia15. Metge afig la “qualitat” de misogínia al personatge, el discurs del qual es centra en dissuadir a Bernat del seu amor per una dona.
El desig de Bernat per aquesta dona explica l’aparició d’aquests dos personatges, els quals estan relacionats d’una manera o una altra amb el gènere femení. En primer lloc, la relació d’Orfeu amb les dones s’estableix amb la causa de la mort més estesa d’aquest personatge. Segons la tradició, Orfeu fou assassinat per un grup de dones tràcies que possiblement tenien enveja de la fidelitat del músic a la figura d’Eurídice16. En segon lloc, Tirèsies fou convertit en dona durant set anys per intervindré entre dues serps. A més, l’endeví fou encegat per la deessa Hera degut a què aquesta es va sentir insultada per la contestació que Tirèsies va donar a la pregunta sobre quin gènere gaudeix més amb l’acte sexual17. Així, Metge aprofita aquesta condició per crear el Tirèsies misogin que apareix en Lo Somni.
La resposta de Bernat als comentaris en contra de les dones de Tirèsies arriba en el llibre quart de l’obra. El mètode que utilitza aquest per rebatre les idees de l’endeví consisteix en elogiar les dones utilitzant l’exemple de la matrona romana Lucrècia. La història d’aquesta dona ha sigut narrada tant per l’historiador romà Titus Livi, com pel poeta Ovidi, entre altres autors.
La versió de Livi conta que Lucrècia era reconeguda per la seua castedat i modèstia, qualitats que van atraure a Sext Tarquini, fill del rei de Roma. El fort desig d’aquest per Lucrècia va derivar en la violació de la matrona després de proferir-li greus amenaces, en concret, matar-la i acusar-la d’adulteri. Davant d’aquesta profanació de la seua castedat, Lucrècia va decidir suïcidar-se per donar exemple a les altres dones18. Tanmateix, no és tan important el contingut del relat com la reflexió que s’extrau d’aquest, tant moral com política. Aquesta última manca de rellevància ací, ja que entraria en l’àmbit d’història romana, tot i això, la vessant moral del relat és la que servirà a Metge d’inspiració per a escriure la seua obra.
Quant a la moralitat de la història de Livi, s’aprecia l’elogi a la puresa de Lucrècia mostrant que totes les dones haurien de seguir el mateix model de conducta, postura que s’enllaça amb l’obra de Metge o, tot plegat, amb el pensament cristià en general: dones innocents, moderades i castes que són fidels al seu home. En aquest sentit, Metge valora positivament l’acció de Lucrècia i així rebat els arguments de Tirèsies.
La versió que ofereix Ovidi de la història de Lucrècia es centra en la dimensió psicològica de la violació i els sentiments de la dona. A més, el poeta remarca el desig incontrolable de l’home i la indefensió de la dona19. Tot i això, Metge descarta utilitzar l’acurada descripció dels sentiments de la dona d’Ovidi i aposta per encomiar solament el seu comportament, cosa que l’apropa a la posició de Petrarca i Sant Agustí, escriptors que també parlaren del relat de Lucrècia20.

La «Querella de les dones»
No obstant això, Lo Somni, escrit en 1399, no és l’única obra de l’època que fa una lloança a les dones, en contraposició a la misogínia típica de l’Edat Mitjana21. El Libro de las claras e virtuosas mugeres d’Álvaro de Luna és una altra mostra d’autor medieval que defensa la figura de la dona. Un capítol d’aquest llibre també narra la història de Lucrècia i, encara que la història no diferix molt de la dels autors anteriors, és remarcable per un fragment que mostra l’enaltiment dels valors de la matrona romana:
“Entonce Lucrecia sacó un cuchillo que tenía de yuso de sus ropas ascondido e lo puso en su coraçón e cayó muerta sobre la ferida, de la qual bien podemos dezir que manó más gloria que sangre. […]”22
Per tant, podem afirmar que la història de Lucrècia és força recurrent en les obres de la literatura medieval que tracten sobre la moralitat femenina. Tanmateix, resulta curiosa la comparació entre la quantitat de llibres que enraonen sobre aquesta qüestió i la de dones lectores, cosa que no estava precisament ben vista en el punt àlgid de la Querella de les dones. Per exemple, l’humanista valencià Joan Lluís Vives en De institutione feminae christiae recomana que les dones no llegisquen. Inspirat en Sèneca, Vives afirma que si una dona llig o adquirix coneixements, no podria frenar les seues passions23.
Pel que fa a la relació entre les obres de Vives i Metge, ambdós s’inspiren en el relat de Lucrècia de Livi per realitzar les seues reflexions. Tot i això, Vives afig també la laboriositat com a qualitat de la matrona romana, és a dir, defèn el paper de la dona com a responsable de l’economia domèstica24.
Conclusió
Lo Somni de Bernat Metge és una magnífica aportació de la literatura catalana a la prosa humanística, amb un estil que combina a la perfecció els motius clàssics i la moralitat cristiana, cosa que ha derivat en la consideració de Lo Somni com una de les obres més eminents de la literatura medieval catalana. En conseqüència, no és d’estranyar que la col·lecció de clàssics més important en llengua catalana porte el nom del seu autor.
Quant a l’opinió que aporta Metge sobre les dones, podríem dir que és més considerada (si cap en una societat profundament masclista) que la que donaria Jaume Roig posteriorment en L’espill. Aquest últim autor deu la seua posició en les lletres catalanes per un llibre ple de misogínia, com és L’espill, mentre que Metge s’ha guanyat merescudament el seu lloc per la seua obra que representa magistralment la barreja entre fets contemporanis a l’autor (com la mort de Joan I) amb la mostra de qüestions morals i filosòfiques.
Notes
1 Vegeu, en aquest mateix blog, Llorens Trujillo, Inés, «Romeu i Julieta: els «Píram i Tisbe» del segle XVI», TriRec, 16/11/2020.
2 Alsina, Victòria, «Segalà i Estalella, Lluís», Visat, [02/01/2021].
3 Institut Cambó, «Col·lecció Bernat Metge», Institut Cambó, [03/01/2021].
4 Gran Enciclopèdia Catalana, sub voce Francesc Cambó i Batlle.
5 Badia, Lola i Gómez, Francesc J., «El Tirèsies nou de Lo somni de Bernat Metge», Butlletí de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, LV, 2015-2016, p. 23-58.
6 Gros Lladós, Sònia, «Una nota sobre Lucrècia en Lo somni de Bernat Metge», Estudios humanísticos, 22, 2014, p. 83-94.
7 Per tal de diferenciar al personatge de l’escriptor, a la resta del treball ens referirem a cadascun com Bernat i Metge, respectivament.
8 Rei coetani a Bernat Metge, la mort del qual va acabar amb l’escriptor empresonat.
9 Acompanyen a Joan I al purgatori.
10 Badia, Lola i Gómez, Francesc J., op.cit., p. 26.
11 Ibídem, p. 27.
12 Metge, Bernat, Lo Somni, ed. Lola Badia, Barcelona, Quaderns Crema, 1999.
13 Grimal, Pierre, Diccionari de mitologia grega i romana, ed. Pedro Pericay, Barcelona, Paidós, 1981, sub voce Tiresias.
14 Endeví que, en el mite de la guerra de Troia, revela a Agamèmnon que la seua filla Ifigenia ha de ser sacrificada per tal d’aplacar les males condicions meteorològiques.
15 Badia, Lola i Gómez, Francesc J., op.cit., p. 28.
16 Grimal, Pierre, op.cit., sub voce Orfeo.
17 Ibídem, sub voce Tiresias.
18 Titus Livi, Història de Roma des de la fundació, 1.57.8-9; 1.58.1-5; 1.58.10-12.
19 Gros Lladós, Sònia, op.cit., p. 85.
20 Ibídem, p. 92.
21 Per exemple, el Corbaccio de Boccaccio, qui també va escriure el De claris mulieribus.
22 De Luna, Álvaro, Libro de las claras e virtuosas mugeres, ed. Manuel Castillo, Madrid, Rafael G Menor, 1908
23 Martí, Sacramento, Lo que nuestros clásicos escriben de las mujeres, Madrid, Luarna, 2010.
24 Marina Sáez, Rosa María, «El ejemplo de Lucrecia en el De institutione feminae christianae de Juan Luis Vives», Euphrosyne, 47, 2019, p. 382-391.
Per citar aquesta entrada: Gallego i Pla, David, «La cultura clàssica i el català: Lo somni», TriRec, https://trirec.blogs.uv.es/lo-somni, 26/1/2021 [Data de consulta].
.

