Mahmood és un cantautor italià que va passar a formar part dels artistes europeus més coneguts del moment després de quedar segon al Festival d’Eurovisió al 2019 amb la cançó Soldi, que significa «diners» en italià. Des de llavors, l’artista ha guanyat molta fama, ha sigut guardonat amb discs d’or en diferents països i, fins i tot, ha publicat dos àlbums, Gioventù Bruciata (2019) i Ghettolimpo (2021). És evident que el títol del segon àlbum fa referència a l’Olimp, que és el nom de la muntanya on vivien els déus grecs més importants. En efecte, Mahmood va fer una fusió de paraules amb Ghetto (que significa ‘barri’ en anglés) i Olimp, fent referència a la casa dels deus. Així, l’artista tracta de crear el seu propi Olimp modern, col·laborant amb diferents artistes urbans en les seues cançons, com per exemple Sfera Ebbasta o Woodkid, per tal de donar-li un so més actual1.
Encara més, la portada d’aquest nou àlbum també fa una clara referència a la mitologia, ja que podem observar que el propi cantant està mirant el seu reflex a l’aigua com al mite de Narcís, però representat d’una manera molt peculiar. Originalment, el mite conta que Narcís era un home molt bell, el qual va mirar el seu reflex en el riu i es va enamorar d’ell mateix. Tanmateix, incapaç de apartar la mirada del seu reflex, es va acostar tant a l’aigua que va caure al riu i es va ofegar2. Pel que fa la portada del disc, podem apreciar que el cantant està en un espai blanc mirant el seu reflex a l’aigua, però el que veu és una espècie de monstre negre que li torna la mirada. Mahmood va explicar a una entrevista3, que és un Narcís diferent, ja que al contrari de l’original, quan es mira al reflex en compte d’enamorar-se, el que veu a l’aigua és una versió distorsionada d’ell mateix. Açò és justament el que ell volia representar, ja que va manifestar que l’àlbum tracta sobre una època concreta de la seua vida i de com se sentia en aquell moment. A més a més, la contraportada és justament a l’inrevés per reafirmar i fer explícit l’embolic que tenia sobre ell mateix.

D’altra banda, si ens centrem en el contingut de l’àlbum podem observar que la primera cançó, Dei, nomena a diversos deus grecs i conta una mena d’història on ells són els protagonistes i han d’anar superant diferents dificultats que es troben al seu camí. Aquests ‘obstacles’ són presents també en la resta de cançons (Klan, Kobra, Rapide, etc.) y en la vida quotidiana.4
In alto Zeus A destra Era Brilla sulla luna piena Vola Hermès cade Ade Vuole il male liberare C'è Venere con Tritone Tra gli abissi Poseidone Il sole cala Apollo trema Se ti perdi chiedi ad Atena A dalt, Zeus A la dreta, Hera Brilla en la lluna plena Vola Hermes cau Hades El mal vol alliberar Hi ha Venus amb Tritó Entre l’abisme Posidó El sol es posa Apol·lo tremola Si et perds, pregunta-li a Atena (Trad. de l’autora)
L’artista també ha explicat que volia fer una espècie de comparació entre els déus clàssics i el món actual.5 En efecte, el que tractava d’aconseguir és contar la història d’uns herois moderns que volen superar les inconveniències de la vida quotidiana i, al mateix temps, tracta de contar (a través d’ells) la seva pròpia història i les dificultats que el cantant ha anat superant al llarg de la seua vida.

En aquest sentit, trobem una altra cançó que convé mencionar, esta vegada al final de l’àlbum, anomenada Icaro è libero. Amb ella fa una clara referència al mite del vol d’Ícar:6
Ciao sono Icaro Credo non ricordo Corro nel mio dedalo Un ora d'aria al giorno [...] Perché ho sognato di volare troppo in alto Perché ho pensato che ogni uomo sulla terra è un santo Se tutto ormai è proibito me ne frego e canto Me ne frego e canto Hola, soc Ícar, crec, no em recorde Córrec en el meu laberint, una hora de recreu al dia [...] Perquè he somiat amb volar massa alt Perquè pensava que cada home sobre la terra era un sant Si ara tot està prohibit, em dona igual i cante Em dona igual i cante
Finalment, cal preguntar-se pel motiu pel qual Mahmood va decidir relacionar el seu àlbum amb la mitologia grega. Com ha explicat en un parell d’entrevistes7, quan ell era xicotet tenia un llibre de mitologia grega i li agradava molt llegir-lo, pel que va decidir inspirar-se en ell, ja que li recordava a la seua infantesa. A més a més, va decidir posar el mite de Narcís a mode de portada perquè era el seu mite preferit. Ara bé, com són capaços d’entendre aquestes referències mitològiques els seus seguidors? Podríem deduir que el seu públic majoritari (italià com ell) ha estudiat la cultura grecoromana al llarg de la seua escolarització i, per tant, comprén perfectament els mites dels quals parla. D’altra banda, la resta del seu públic de fora d’Itàlia potser també ho ha estudiat o bé, en cas contrari, les seues lletres poden generar certa curiositat i interès per informar-se pel seu compte i gaudir de la mitologia i les seues cançons. En conclusió, cal assenyalar que hi ha molta gent com Mahmood, a la qual li fascina aquest món i que s’utilitzen aquests temes en l’actualitat en àmbits com la música, el cinema o la literatura, cosa molt bona per a ampliar els coneixements de la gent i donar-li una nova vida a la cultura clàssica.
Notes
1 Tejada, Álvaro, «Ghettolimpo», Mondo Sonoro, 06/07/2021, [12/11/2021].
2 Cartwright, Mark, «Narcissus», Ancient History Encyclopedia, 20/02/2017, , [12/11/2021].
3 Valero, Dani i Alabadí, Héctor, «Entrevista a Mahmood», FormulaTV, 07/07/2021, [12/11/2021].
4 Sánchez, María, «3 razones por las que Mahmood ha conquistado el Ghettolimpo», Bemolmaganize, 21/09/2021, [15/11/2021].
5 RTVE Digital, «Mahmood toca el Olimpo de la música con su nuevo álbum, Ghettolimpo», RTVE.es, 11/06/2021, [12/11/2021].
6 Vegi’s, en aquest mateix blog i de la mateixa autora: Quesada, Jorro, Aitana, «Les ales cremades de Zayn», així com altres entrades sobre Ícar.
7 Mercadante, Giusy, a Mahmood, Diregiovani, 11/06/2021, [15/11/2021].
Per citar aquesta entrada: Quesada Jorro, Aitana, «L’Olimp de Mahmood», TriRec, https://trirec.blogs.uv.es/mahmood, 12/12/2021 [Data de consulta].
.

